Carles Castro EFE-LA VANGUARDIA. Barcelona 02/03/2022 07:23
El Govern de coalició torna a enfrontar-se a un problema que posa a prova la seua cohesió interna: la resposta a la invasió russa d’Ucraïna. De fet, esta rèplica divideix al conjunt de la societat espanyola: un 48% donaria suport a la participació d’Espanya en una intervenció militar de l’OTAN a favor d’Ucraïna, enfront del 52% que s’oposaria. Ara bé, enmig d’esta divisió global, les majors resistències a la implicació militar d’Espanya es registren en l’esquerra: quasi el 60% dels electors d’este signe es mostra en contra. Les dades són del baròmetre de febrer de l’Institut Elcano.
En el cas que es produïsca un conflicte bèl·lic en el que participe l’OTAN en suport Ucraïna, què hauria de fer Espanya? Per trams de edat
La resistència a una implicació militar és menor en la dreta, ja que una lleugera majoria dels electors d’aqueix signe (el 54%) és partidària de fer costat militarment a Ucraïna. No obstant això, esta opció entropessa amb la negativa majoritària dels més joves: el 62% dels menors de 29 anys s’oposa a qualsevol acció militar espanyola. Només entre els majors de 45 anys s’imposa, i per la mínima, el suport a una acció militar en suport d’Ucraïna.
En el cas que es produïsca un conflicte bèl·lic en el que participe l’OTAN en suport Ucraïna, què hauria de fer Espanya? Per ideologia
De fet, el Govern espanyol –com altres governs de la UE– s’enfronta a una societat reticent a implicar-se militarment en un conflicte en sòl europeu. Paradoxalment, tindria més suport (51%) una acció militar “per a fer arribar ajuda humanitària a zones de conflicte” que per a combatre “la invasió d’un país europeu” (24%). Les dades són en aquest cas del CIS. I en este últim supòsit, encara que l’electorat del PP o Ciutadans mostra una major disposició (fins un terç a favor), el suport a l’acció militar cau al 26% entre els votants del PSOE, al 21% entre els electors de Podemos i fins al 17% entre el dels comuns.
En realitat, una de les majors fissures es registra dins de l’electorat que se situa a l’esquerra del PSOE, i en el qual incideix el factor territorial. Per exemple, mentre un 43% dels votants de Podemos donaria suport a una intervenció militar “per a imposar la pau en zones de conflicte”, menys del 30% dels seus homòlegs a Catalunya (el territori amb major rebuig a l’OTAN) la recolzaria. I esta fissura s’estén al paper de l’Aliança Atlàntica, un tema que acaba per enfrontar als respectius electorats del PSOE i UP.
D’una banda, segons el baròmetre de Elcano, el rebuig a formar part de l’OTAN ha crescut sis punts entre els electors d’esquerra en tot just tres mesos (i frega ja el 40%), encara que també ho ha fet en cinc punts entre els de dreta, amb Vox a l’alça, si bé ací segueix per davall del 18%. Però, d’altra banda, les dades del CIS revelen que l’escissió a compte de l’Aliança Atlàntica ve des de lluny i enfronta directament als votants del PSOE amb els de Podemos (que, al seu torn, viuen una profunda divisió interna).
En este sentit, només un terç dels electors morats jutja positiva per als interessos espanyols la pertinença a l’OTAN, enfront de quasi un 40% que la qualifica negativament. El contrast amb l’actitud dels votants socialistes és molt clar: només un 11% d’aquests últims valora negativament la vinculació a l’Aliança Atlàntica, mentre que quasi el 60% d’ells emet un judici positiu (valoració que comparteix un 64% de l’electorat del PP o de Cs).
Un estudi recent de la Fundació Alternatives aprofundia en esta escissió de l’esquerra radical: només un 32% dels votants de Podemos (i un 20% dels de Més País) pensaven que Espanya hauria de continuar confiant en l’OTAN com a garant de la seua seguretat i defensa. I ací, la distància amb els votants socialistes era abismal.
Finalment, la percepció de les principals amenaces per a Espanya s’haurà vist alterada, sens dubte, pels dramàtics successos de l’última setmana. Segons dades de l’Institut Elcano, fins al 12 de febrer Marroc era citat com la principal amenaça per a Espanya per un 35% dels consultats. En canvi, Rússia apareixia en tercer lloc, amb un 20% d’esments, per darrere de l’Afganistan. El significatiu era que mentre la discrepància entre l’esquerra (20%) i la dreta (56%) respecte al risc que suposa el Marroc aconseguia els 36 punts, la coincidència era absoluta, encara que moltíssim més baixa, en relació amb Rússia: només el 19% veia a aquest país com una amenaça.
