[A continuació la nota oficial del Consell per la República Catalana]
La institució republicana desplegarà una xarxa de Representants Exteriors en ciutats clau de tot el món per dur a terme l’acció internacional que l’autonomia no pot fer
Aquest dimecres 16 de febrer s’ha celebrat la presentació de l’estratègia internacional del Consell per la República, on el president del Consell, Carles Puigdemont, Neus Torbisco, membre del Govern i el Comissionat d’Acció Internacional, Adrià Alsina, han exposat els propers passos a seguir en clau internacional.
Tres dies després que el Consell hagi culminat el seu desplegament a l’interior amb l’aprovació del Reglament General, per part de l’Assemblea de Representants, ara inicia els passos per construir la seva Xarxa Diplomàtica internacional. I ho fa pocs dies després del seu reconeixement com a actor en l’àmbit internacional per part del Parlament de Catalunya el passat 10 de febrer. Així, el Consell es veu triplement legitimat (pel mandat de l’1-O del qual neix, pels seus registrats i per la moció aprovada per la majoria del Parlament de Catalunya) per fer una crida a desplegar una xarxa de Representants Exteriors en ciutats clau de tot el món. “Allà on el Govern hauria d’actuar amb naturalitat i l’Estat ho impedeix hi serà el Consell: aquesta és una de les vies d’actuació de la institució republicana i ho podem fer sense por, sense demanar permís a ningú, ni sentir l’alè al clatell de la repressió espanyola” ha explicat el president Puigdemont.
La tasca d’internacionalització del Consell tindrà tres fronts principals: l’àmbit polític i institucional (governs, parlaments, partits polítics…), l’àmbit judicial i dels tribunals internacionals i l’àmbit de la societat civil i l’opinió pública (que inclou també el món acadèmic mitjans de comunicació, associacions i grups d’interès…). L’acció internacional del Consell pretén construir aliances amb tots aquests actors al servei de tres objectius relacionats, de dificultat creixent: 1- la denúncia de la repressió i la vulneració de l’Estat de dret per part d’Espanya, el reconeixement del dret a l’autodeterminació de Catalunya i 3- el reconeixement de la República catalana declarada al 27-O al Parlament de Catalunya i , per tant, de la validesa del referèndum de l’1-O.
Els principis estratègics de la Xarxa Diplomàtica del Consell per la República seran:
- La institucionalitat fàctica: fa referència al fet que el Consell és una institució en construcció, que la manera que te d’enfortir la seva identitat institucional és per via de l’adopció de formes i pràctiques d’un actor homologable a un entitat estatal.
- El reconeixement tàcit: implica el reconeixement que una institució política atorga a un altre pel fet de tenir-hi contacte, més enllà de l’existència d’un reconeixement formal. És per això que l’objectiu actual del Consell és obrir canals de comunicació amb altres actors internacionals per a guanyar-se la posició d’interlocutor vàlid davant aquests. Això permetrà reforçar la legitimitat del Consell com a entitat representant del poble català, i per extensió el reconeixement tàcit d’aquest com un ens autònom respecte l’estat espanyol.
El president Puigdemont també ha obert la possibilitat que Espanya sigui sancionada com Polònia i Hongria per saltar-se les normes dels Estats de Dret de la Unió Europea. S’ha referit que “Espanya ens ho posa fàcil” a l’hora d’explicar les seves anomalies democràtiques i les seves mancances d’Estat de dret amb fets com el “cas Juvillà” que a qualsevol país de la UE seria un escàndol en tota regla.
Per la seva banda, Neus Torbisco ha argumentat que “des del Consell es defensa que la solució consisteix a persistir en la defensa dels DDHH. Continuar teixint complicitats i sinergies amb estats, institucions, ONGs per continuar confrontant l’Estat d’una manera efectiva.”
Adrià Alsina, Comissionat d’Acció Exterior, ha declarat com es durà a terme aquest desplegament de la Xarxa Diplomàtica del Consell: d’una banda, aprofitarà perfils destacats dels diferents països d’aquesta xarxa exterior, siguin catalans o nacionals i, de l’altra banda, farà una crida oberta per a totes aquelles persones que es vulguin postular per integrar-s’hi. Per formar part del procés de selecció, s’ha d’omplir un formulari web.
Ens sembla que han encertat…
Els CATALANS d’arreu del món poden representar al CxRC.
Els que es consideren catalans (com els fusterians en valència) poden treballar per donar a conèixer i defensar al CxRC i ELS SEUS OBJECTIUS i entre els que NO ES TROBA QUE ELS VALENCIANS FORMEN PART DE LA República Catalana.
Si hi ha valencians que defensen això ho haurien de fer des d’un partit polític, PERÒ FORA DEL CxRC.
Cosa a banda serien els acords i aliances entre forces independentistes valencianes amb els independentistes catalans.
Que és el que nosaltres propugnen.