Amb la següent votació votació: 70 a favor; 28 contra; 12 abstencions.
https://pace.coe.int/fr/votes/38527
S’hauria de processar als polítics per declaracions realitzades en l’exercici del seu mandat?
(…)
9. Respecte a més específicament Espanya, l’Assemblea reconeix que Espanya és una ‘living democracy’, amb una cultura de llibertat i debat públic obert, i que la mera expressió de punts de vista a favor de la independència no dóna lloc a processament criminal. L’Assemblea respecta plenament l’ordre constitucional d’Espanya. No obstant això, diversos polítics catalans han sestat processats i finalment condemnats a llargues penes de presó per sedició i altres delictes, entre altres per les declaracions que van fer en l’exercici dels seus mandats polítics, en suport del referèndum anticonstitucional per a la independència de Catalunya a l’octubre 2017 – sobre la base de “lleis de desconnexió” que va aprovar el Parlament de Catalunya al setembre 2017 i declarades anticonstitucionals pel Tribunal Constitucional espanyol – i que cridaren a participar a les manifestacions de gran envergadura que les van acompanyar.
9.1 les declaracions incriminades van incloure els discursos públics en suport al referèndum anticonstitucional a l’octubre 2017 sobre la independència de Catalunya i demanant la participació en diverses manifestacions, així com vots en el Parlament català que expressa el mateix suport o deixant debats en aquest tema per a ser inclòs en l’ordre del dia de parlament. L’Assemblea nota que el referèndum havia estat declarat anticonstitucional pel Tribunal Constitucional espanyol, el qual havia també advertit els polítics en qüestió en contra d’organitzar-lo.
9.2 Alguns dels polítics en qüestió eren també oposats culpables de maltractar fons públics i altres recursos, en particular per deixar edificis públics per a ser utilitzats quan enquestant estacions.
9.3 L’Assemblea assenyala que el delicte d’organització d’un referèndum il·legal, castigat fins a cinc anys de presó, va ser abolit per la legislatura espanyola el 2005. En aquesta reforma del Codi Penal, el delicte de sedició, castigat fins a quinze anys a la presó, que requereix un element de violència (“insurrecció tumultuosa”), que no va canviar. Els organitzadors del referèndum il·legal de l’1 d’octubre de 2017 van ser condemnats per sedició.
9.4 No es discuteix que cap dels polítics en qüestió va demanar violència. Al contrari, la fiscalia també reconeix que van demanar als manifestants que s’abstinguessen de qualsevol acte violent. De fet, en diverses ocasions, centenars de milers de manifestants es van presentar sense que es produís cap incident violent, gràcies també a la contenció que van exercir la major part del temps les forces de seguretat catalanes i espanyoles, que també eren desplegades en gran nombre.
9.5 L’Assemblea acull amb satisfacció el fet que les disposicions penals sobre rebel·lió i sedició han estat objecte d’un intens debat en els àmbits polític i jurídic a Espanya, en particular pel que fa a la necessitat d’actualitzar i restringir la definició del delicte de sedició. Es van promulgar en resposta als freqüents intents de presa de possessió militar en el passat. Per tant, es van expressar dubtes sobre la seua sol·licitud als organitzadors de manifestacions pacífiques. Això requeria interpretacions noves, com ara la noció de “violència sense violència” desenvolupada per la fiscalia, segons la qual el gran nombre de manifestants exercien coercions psicològiques sobre els agents de policia que es trobaven davant d’ells, i un significat molt ampli donat al terme de “revolta tumultuosa”. Requerit pel delicte de sedició.
9.6 L’Assemblea assenyala a més que, fins i tot després de la condemna dels principals polítics catalans implicats en el referèndum inconstitucional del 2017, les autoritats judicials espanyoles també han processat a grups de líders catalans i diversos funcionaris catalans de rang inferior implicats en els fets de 2017. Les autoritats espanyoles també continuen perseguint l’extradició de polítics catalans residents a altres països europeus, malgrat diversos contratemps als tribunals alemanys, belgues i del Regne Unit. Finalment, constata en positiu que diversos processos de gran renom, del cap de la policia catalana i de membres de la comissió electoral catalana, van acabar recentment en sentències absolutòries.
9.7 Segons els informes, les autoritats espanyoles han adoptat l’aplicació del règim penitenciari més lleu que s’aplica normalment als delinqüents no violents o la consideració d’un indult, sempre que els presos es lamentin per les seues accions i / o el compromís de no cometre més delictes, tal com és el cas per a tots els condemnats segons la legislació espanyola. Els presos en qüestió consideren que no poden estar obligats a renunciar a les seues profundes conviccions polítiques.
9.8 L’Assemblea respecta finalment la independència dels tribunals espanyols per resoldre els recursos pendents, respectant també el dret a apel·lar al Tribunal Europeu de Drets Humans en el seu moment.
10. En vista de tot això, l’Assemblea convida:
10.1 a tots els estats membres del Consell d’Europa:
10.1.1 a garantir que tothom, inclosos els polítics, gaudeixen de la llibertat d’expressió i reunió per la llei i en la pràctica i s’abstingue d’imposar restriccions que estiguen fora de l’àmbit d’aplicació de la Convenció, tal com interpreta el Tribunal;
10.1.2 a examinar en particular les seues disposicions penals pertinents i la seua aplicació pràctica a la llum de les sentències i decisions dictades pel Tribunal, inclòs pel que fa a altres països, per garantir que les seues disposicions siguin redactades de manera suficientment clara i restrictives i que no comporten sancions desproporcionades;
10.1.3 a alliberar sense demora tots els líders polítics que compleixin la definició de pres polític de l’Assemblea segons la Résolution 1900 (2012);
10.2 a les autoritats turques:
(…)
10.3 a les autoritats espanyoles:
10.3.1 reformar les disposicions penals sobre rebel·lió i sedició de manera que no puguen ser interpretades per desfer la despenalització de l’organització d’un referèndum il·legal, previst per la legislatura quan va abolir aquest delicte específic el 2005, o conduir a sancions desproporcionades per transgressions no violentes;
10.3.2 considerar la possibilitat d’indultar o alliberar de la presó els polítics catalans condemnats pel seu paper en l’organització del referèndum inconstitucional d’octubre de 2017 i les manifestacions pacífiques massives relacionades, i considerar la possibilitat d’abandonar els procediments d’extradició contra polítics catalans residents a l’estranger que són buscats pels mateixos motius ;
10.3.3 retirar els processos restants també dels càrrecs inferiors implicats en el referèndum inconstitucional del 2017 i abstenir-se de sancionar els successors dels polítics empresonats per accions simbòliques que expressen la seua solidaritat amb els detinguts;
10.3.4 assegurar-se que la disposició penal sobre apropiació indeguda de fons públics s’aplica de manera que la responsabilitat només sorgeixi quan es puguen establir pèrdues reals quantificades al pressupost o als actius de l’Estat;
10.3.5 abstenir-se d’exigir als polítics catalans detinguts que reneguen de les seues profundes opinions polítiques a canvi d’un règim penitenciari més favorable o una possibilitat d’indult; no obstant això, se’ls pot exigir que es comprometen a perseguir els seus objectius polítics sense recórrer a mitjans il·legals;
10.3.6 iniciar un diàleg obert i constructiu amb totes les forces polítiques de Catalunya, incloses les que s’oposen a la independència, per tal de reforçar la qualitat de la democràcia espanyola mitjançant l’autoritat de l’estat de dret, el bon govern i el respecte total dels drets humans, sense recórrer al dret penal, però respectant plenament l’ordre constitucional d’Espanya i arribar a un compromís que permeti a Espanya, una democràcia europea forta, resoldre diferències polítiques, incloses qüestions sensibles;
10.3.7 implementar estes recomanacions d’acord amb els principis de l’estat de dret definits pel Consell d’Europa, prestant la deguda atenció al principi d’igualtat de tots els ciutadans davant la llei.
