Esta senyora es diu Beatriz Corredor Sierra, ex ministra del PSOE posada a dit (‘porta giratòria’ d’acord amb l’empresa privada) per Pedro Sánchez com a Presidenta de Xarxa Elèctrica a raó de 546.000€ anuals, és la màxima responsable de l’apagada massiva i del silenci dels responsables que ho van produir. Posen als seus amics a dirigir les coses de menjar, acabem sense llum i amagant les causes.
Des del 25 de febrer de 2020 ocupa el càrrec de presidenta de l’empresa Red Eléctrica de España (Grupo Red Eléctrica y del Consejo de Administración de Red Eléctrica Corporación, S.A.) que desenvolupa l’explotació unificada del transport d’electricitat a tot España. És registradora de la propietat en excedència, professora associada de Dret Civil, professora associada a ETSAM, vicepresidenta del Real Patronato del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, mentora de la Fundación Endeavor España i, membre del Consejo Asesor de AlumniUAM.
Com es veu Beatriz Corredor a l’igual que Salomé Pradas, persones endollades i sense cap capacitat ni tècnica ni política per dur endavant les responsabilitats, però fidels a l’oligarquia que les ha posat. Aixó és España en mans de l’oligarquia espanyola que a l’igual que van posar a Isabel (II) Borbón ara posaran a la Leonor (I) Borbón, un país-nació-estat sense solució i del que cal fugir.
COM FUNCIONA EL SISTEMA ELÈCTRIC
La producció i el consum d’energia elèctrica s’ha de mantenir estable, en una freqüència de 50 Hz. Imagineu una banyera, amb la seva aixeta i el seu desaigüe. El nivell de la banyera equival a la freqüència de la que parlem. Si hi ha més producció que demanda (ahir -segons Sánchez- de sobte algú -no sabem qui- va decidir deixar de DEMANDAR 15 giga bats; altres diuen que la producció fotovoltaica va estar descontrolada i es va PRODUIR en excés), la freqüència (el nivell de la banyera) pujarà, i si hi ha més demanda que producció baixarà. Una freqüència que s’allunye molt d’estos 50 Hz provocarà el col·lapse de la xarxa elèctrica.
En general, mantenir l’equilibri al voltant dels 50 Hz és prou fàcil perquè la demanda d’electricitat és fàcil de preveure. Si podem preveure el consum força bé aleshores sabrem quina quantitat d’energia necessitarem produir. El sistema elèctric compta amb centrals de suport, són centrals que s’activen o desactiven per generar o no electricitat en determinats moments, si preveiem que augmentarà la demanda, s’activen, i viceversa.
Ara bé, per tal que aquest ajust continuat entre demanda i oferta d’electricitat, s’han de tenir suficients centrals elèctriques que siguen de resposta ràpida (centrals que es poden activar i desactivar ràpidament): les de gas, cicle combinat i les hidroelèctriques són molt flexibles per encendre’s i apagar-se. Les centrals nuclears no són de resposta ràpida però són molt estables i previsibles en la seva generació d’energia. En canvi, les centrals eòliques i fotovoltaiques no es poden encendre o apagar amb facilitat i tampoc no són estables ni previsibles, depenen de les condicions atmosfèriques, seguint el paral·lelisme amb la banyera: no només no podem tancar o obrir l’aixeta amb facilitat, sinó que tampoc no podem controlar ni preveure el cabal d’aigua que hi raja.
Paral·lelament, per facilitar aquest equilibri entre producció i demanda, també és necessari que el sistema tinga molta inèrcia. A la imatge es veu fàcil, si la banyera és molt estreta els desajustos entre la producció i el consum tindran un impacte quasi immediat en l’allunyament de la freqüència desitjada de 50 Hz, en canvi si la banyera és molt ampla, els mateixos desajustos poden no arribar a ni tan sols afectar el funcionament del sistema. És com un amortiguador que absorbeix les fluctuacions entre la demanda i l’oferta. A menys inèrcia, menys temps de reacció, a més inèrcia més temps de reacció. Hi ha centrals elèctriques que aporten inèrcia i d’altres que no n’aporten: les que més aporten són les de cicle combinat, hidroelèctriques i les nuclears. Les que no aporten gens d’inèrcia són les renovables. A major presència de producció elèctrica per part de renovables en un moment donat, més fràgil és el sistema.
Ahir, a les 12:30, la major part de la generació elèctrica produïda provenia de fonts renovables:
– solar fotovoltaica: 54.86%
– eòlica: 10.87%
– solar tèrmica: 4.65%
– tèrmica renovable: 1.17%
un total de 71.55%. Això equival a que, en aquells moments, a la nostra banyera, el 71.55% de l’aigua que entrava ho feia d’aixetes les quals no podem obrir i tancar amb facilitat (no són de resposta ràpida), no tenim control del cabal i que no aporten amplitud a la banyera (no aporten inèrcia). En aquells moments, doncs, el sistema elèctric era especialment fràgil, n’hi havia prou amb una forta fluctuació en l’oferta o la demanda perquè es provoqués el desequilibri que provocaria l’apagada massiva.
CONCLUSIÓ / HIPÒTESI:
Ahir, la PRODUCIÓ estava poc controlada (renovables) i al mateix temps algú -no se sap qui- va decidir deixar de DEMANAR 15 gigavats; i els reguladors no van saber estabilitzar el sistema.
