
Per baixar en PDF la versió en castellà i valencià, cliqueu ACÍ
LA CONDICIÓ DE VALENCIÀ PER A RV-EV
A la pregunta de ‘qui és valencià?’ pot haver tantes respostes com objectius o circumstàncies polítiques hi han plantejades damunt del territori hui conegut com a Comunitat Valenciana.
Per a l’Estat espanyol la condició de ‘valencià’ va unida a la condició prèvia i prevalent d’espanyol. L’Estat espanyol ha decidit que els ‘valencians’ ho som en la mesura que som legalment ‘espanyols’ (adscrits per imperatiu legal, voluntàriament o no, amb emoció o indiferència, a la Nación española); per a l’Estat espanyol els ’valencians’ són els espanyols censats en la Comunitat Valenciana. Ser espanyol és un fet polític. Ser valencià -sense un Estat valencià darrera- és una aspiració política.
Vegem a continuació quina és la condició de ‘valencià’ que RV-EV planteja.
L’objectiu polític de RV-EV és assolir l’Estat valencià de la Nació valenciana. Un objectiu perquè els valencians esdevinguem un fet polític i deixem de ser una aspiració. Llavors caldrà que cerquem en el dret internacional les condicions o requisits que es fixen per a poder esdevindre Estat.
En eixe sentit, RV-EV fa seus els acords del tractat internacional de la Convenció de Montevideo de 1933 i de l’adhesió que fa a ells el Comité Badinter de la UE en els que es conclou que és la voluntat dels habitants d’un territori allò que ha de prevaldre sobre qualsevol altra qüestió per a esdevindre Estat i que l’Estat com a subjecte de dret internacional ha de reunir els següents requisits:
(a) una població permanent,
(b) un territori definit,
(c) un govern, i
(d) la capacitat d’entrar en relacions amb els altres estats.
Llavors, si l’objectiu polític de RV-EV és assolir l’Estat valencià de la Nació valenciana, el primer requisit per assolir-lo, segons la Convenció de Montevideo, és tindre una ‘població permanent’ que, en el nostre cas, ha de respondre al nom de ‘valencians’. Cal, llavors, acotar el terme ‘valencià’ a les persones que determinaran un ‘territori definit’ amb la voluntat d’esdevindre Estat. En eixe sentit, a la pregunta
– qui és valencià?
La resposta de RV-EV, la definició que -com independentistes valencians- ens convé i que anem a defensar i publicitar és:
– Per a RV-EV, valencià és aquella persona que té voluntat de ser-ho i coadjuva per assolir l’Estat valencià de la Nació valenciana.
I eixos ‘valencians’ han de definir -en definitiva- el ‘territori’, el ‘govern’ de l’Estat i la ‘capacitat’ per entrar en relacions amb altres estats.
Resta clar que, ara per ara, estos ‘valencians’ som testimonials, però cal assentar les bases per avançar de manera rigorosa cap a l’objectiu per assolir l’Estat valencià i fugir d’allò que ho faria inviable. Ser valencians com un fet polític sols és possible si els valencians tenim un Estat sobirà no supeditat a un altre Estat. Ser valencians sols és possible si tenim un Document Nacional (valencià) d’Identitat i ens podem moure pel món amb un passaport valencià. Si no tenim estos dos documents, ser ‘valencià’ serà una aspiració, però no un fet polític reconegut. Serem espanyols, però no valencians.
RV-EV -el seu objectiu- reivindica que els ‘valencians’ esdevinguem un fet polític nacional i no -com som ara- una circumstància subsidiària que l’Estat ocupant, des del 29 de juny del 1707, fa perquè ens anem esvaint en el temps, fins que finalment -és el seu objectiu- desapareguem.
Assemblea de RV-EV
Nació valenciana, 18 d’abril 2025
COMENTARIS TRETS D’UN FÒRUM
Indesquerra 22.04.2025 09.47 h
Per a RV-EV, valencià és aquella persona que té voluntat de ser-ho i coadjuva per assolir l’Estat valencià de la Nació valenciana.
O siga, al País Valencià només hi ha 1.745 valencians.
Víctor Baeta i Subias 22.04.2025 11.49 h
Aproximadament.
Però susceptibles de ser-ho, un muntó.
Considerar-se valencià i no espanyol no es suficient si no es dóna el pas polític per a deixar d’estar sota l’Estat espanyol i no es coadjuva per assolir l’Estat valencià de la Nació valenciana.
Cal passar de la mentalitat cultural a la política, [mentalitat cultural] en la que ens volen instal·lats els espanyols, sobre tot l’esquerra espanyola.