El Consell de Ministres d’Energia de la Unió Europea ha aconseguit hui, en la seua reunió a Luxemburg, un acord d’orientació general sobre la revisió del reglament d’infraestructures transeuropees d’energia (Reglament TINGUES-E). Gràcies al lideratge de la Presidència Portuguesa ha sigut possible millorar un text clau per al desplegament de la infraestructura energètica de la Unió Europea. Espanya lamenta que el text no haja sigut més precís en el calendari d’eixida del gas natural aplicable a aquestes infraestructures.
Espanya ha mantingut en tot moment un suport clar al fet que els fons UE deixen de finançar infraestructures de combustibles fòssils, a fi de donar un senyal coherent per a orientar les inversions i les decisions de la Comissió Europea en el pròxim període. Amb això, Espanya aposta per donar suport a les solucions sostenibles que contribuïsquen de manera clara a complir els compromisos i objectius cap a una Unió Europea climàticament neutra abans de 2050.
La revisió d’aquest reglament per part dels 27 ha centrat el debat més intens de la jornada, en el qual la vicepresidenta quarta del Govern i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, ha destacat així mateix com a prioritat d’Espanya la inclusió dels territoris insulars en l’àmbit d’aplicació del reglament i la necessitat de reforçar els criteris de sostenibilitat aplicats a totes les categories d’infraestructures.
“Qualsevol nova infraestructura de gas natural compromet clarament la consecució dels objectius de la UE i és contrària a l’exclusió dels combustibles fòssils del nou reglament, que era el principal objectiu de la Comissió Europea quan va presentar la proposta inicial”, ha destacat la vicepresidenta en la seua intervenció davant el Consell.
PAQUET FIT FOR 55
Durant aquesta reunió del Consell, la Comissió ha abordat els aspectes més importants del paquet Fit for 55, que té previst presentar en les pròximes setmanes. Aquest paquet pretén assegurar que el compliment del nou objectiu de reducció d’emissions del 55% genere una vertadera transformació econòmica i industrial justa i inclusiva i reforce la posició internacional de la UE com a líder creïble que aposta per la cooperació i l’establiment d’estàndards de referència ambiciosos.
Aquest paquet abordarà mesures relacionades amb les energies renovables, l’eficiència energètica, el sistema de comerç de drets d’emissió i amb l’ajust de carboni en frontera. S’espera que siga un paquet ambiciós i coherent amb l’aposta europea i que promoga canvis en l’economia real, en el desenvolupament i promoció de mercats econòmics sense emissions.
ONA DE RENOVACIÓ
En la reunió del Consell també s’han adoptat, després d’un elevat grau de consens en les discussions, les Conclusions sobre la “Ona de Renovació per a Europa: reverdecimiento dels edificis, creació d’ocupació i millora de la qualitat de vida”. Aquesta estratègia busca intensificar els esforços de renovació d’edificis en tota Europa perquè aquest sector contribuïsca a l’objectiu de neutralitat climàtica en 2050 i serà una peça clau per a la reactivació econòmica.
“Tenim una oportunitat única d’invertir en la millora de la qualitat de vida dels ciutadans, tant per l’estalvi energètic que suposarà per a les famílies com per la seua contribució per a alleujar situacions de pobresa energètica a llarg termini i garantir una energia més accessible per a totes les llars”, ha assenyalat Ribera.
ESTRATÈGIA EUROPEA DE L’HIDROGEN
Els ministres d’Energia dels Estats membre també han abordat com implementar l’Estratègia europea de l’Hidrogen. Referent a això, la vicepresidenta ha declarat que comparteix la visió del document distribuït per la Presidència Portuguesa sobre les creixents preocupacions socials, polítiques i de sostenibilitat sobre les tecnologies i vies de producció d’hidrogen no renovable. “Creiem que l’hidrogen renovable és l’única solució sostenible en el llarg termini”, ha assenyalat.
Ribera també ha destacat el paper d’aquest vector energètic en àrees on l’electrificació no és viable a nivell tècnic o econòmic, com ocorre en la indústria intensiva o en sectors de la mobilitat com el transport marítim o l’aviació, i ha demanat una clara priorització dels projectes de tecnologies netes.
Espanya considera l’hidrogen renovable un vector estratègic i materialitza aquesta aposta en el seu “Full de ruta de l’Hidrogen: una aposta per l’hidrogen renovable”, que inclou un objectiu d’implantació a 2030 de 4 gigavatios de potència instal·lada de electrolizadores, la qual cosa representa un 10% de l’objectiu marcat per la Comissió Europea per al conjunt de la UE.
Així mateix, Ribera ha puntualitzat que la Directiva d’energies renovables només ha d’incloure en el seu àmbit d’aplicació l’hidrogen renovable i ha emfatitzat la importància que existisca un sistema robust i traçable que garantisca l’origen de l’hidrogen renovable a nivell de la Unió Europea i que aplicació les mateixes regles a les potencials importacions d’aquesta matèria procedents de tercers països.
