Valoració de RVPVE de l’entrevista a Ricard Chulià, afiliat a Més Compromís, en el mitjà català VilaWeb
Per llegir l’entrevista a Ricard Chulià, cliqueu ACÍ.
Des de RVPVE es valora el pas de l’afiliat de Més Compromís en la seua reivindicació d’un Estat valencià i de la República Valenciana, en l’entrevista que li fan. En les raons i justificacions per esta reivindicació i la demostració de la seua viabilitat que expressa en l’entrevista i en el seu llibre País Valencià. Eixida d’emergència (Editorial Afers) coincidix amb allò que República Valenciana-Partit Valencianiste Europeu des de la seua fundació en el 2007 i en totes les conteses electorals a les que s’ha presentat hem exposat programàticament i defensat. Amb això este llibre seu és benvingut i és positiu. Però volem fer palés unes qüestions que des de RVPVE, i venint molts dels seus afiliats, i els seus fundadors, de la UPV-BLOC (ara Més Compromís) hem reflexionat al llarg dels anys del perquè UPV-BLOC-Més Compromís, eixa expressió del valencianisme polític, mai ha passat del 5% de l’electorat valencià i sempre que ha entrat en el Parlament valencià ho ha fet de la mà de partits de l’esquerra espanyola (A-1987 i A-2007) i a partir del 2007 amagat dins d’una coalició amb partits de l’esquerra espanyola, com és la coalició Compromís. I la resposta no és un altra que per a l’electorat valencià UPV-BLOC-Més Compromís és percebut per l’electorat valencià com ‘catalanista’ a l’estar adscrits UPV-BLOC-Més Compromís, al nacionalisme fusterià (malgrat l’intent per desmarcar-se d’esta adscripció en desembre de 1996, VII Congrés d’UPV a l’Eliana, però que no van aconseguir a la vista dels resultats de les A-1999 i A-2003) que afirma que els valencians formem part de la ‘Nació catalana’, que per parlar en rigor caldria dir ‘Nació «fusteriana»’. En l’entrevista que li fan a Chulià i davant alguna pregunta, copsem com les respostes estan marcades per eixe pensament fusterià que ha resultat letal per al valencianisme polític que els ha assumit. Des de RVPVE considerem que la perseverança en esta adscripció fa del tot impossible un valencianisme polític capaç de fer front als partits espanyols hegemònics existents: PP i PSOE.
Comencem amb la pregunta i resposta que volem comentar:
Chulià afirma que la seua proposta ‘parteix’, d’allò en el que coincidim, ‘del País Valencià com a subjecte de sobirania i com a estat viable’, però per a RVPVE la reivindicació per la República Valenciana, si la volem, no pot ser plantejada com un punt de partida, com els fusterians catalanistes que defensen una República Valenciana prediquen, nosaltres afirmem que la reivindicació de la República Valenciana ha de ser un fi en si mateixa i NO CONDICIONADA A RES, fora de ser una República en favor dels drets humans. Eixe ‘parteix’ i eixe ‘perfecte’ als Països Catalans, fa que la proposta no es desprenga d’allò que els valencians -els fets constatables i explícits- no accepten. Si la reivindicació de la República Valenciana és associada als PPCC la Republica Valenciana no serà acceptada pels valencians i en conseqüència, d’eixida serà rebutjada. L’esquerra i la dreta espanyola ho tenen clar i uns per activa i altres per passiva , fan per vincular l’independentisme valencià al ‘catalanisme’. Chulià en esta resposta no deixa clara esta desvinculació.
Respecte al nom d’un territori que vol esdevindre independent i estar representat en la seu de les Nacions Unides, on estan representats tots els Estats reconeguts del món, en el cas valencià només pot anomenar-se i ser NACIÓ VALENCIANA. Diu l’entrevistadora: ‘anomenar el país pel seu nom’; quin és el seu nom? Coincidim amb Chulià que no hem d’amagar cap nom i afegim: ni criminalitzar cap valencià per utilitzar distints noms. Però entenem que el millor nom per esdevindre Estat és anomenar a la Comunitat Valenciana o al País Valencià o València, com a NACIÓ VALENCIANA. Als valencians que defensen País Valencià o Comunitat Valenciana o València, els proposem, per damunt de tot, NACIÓ VALENCIANA. No estem parlant del nom del futur Estat. estem parlant de l’essència del territori que aspira a la independència. I per a nosaltres l’essència del territori al que aspirem siga un Estat, dels que reivindiquem una República Valenciana independent, no condicionada a res i com un fi en si mateixa, eixe territori ha de ser contemplat essencialment com a NACIÓ VALENCIANA. A la pregunta que qualsevol periodista espavilat li pot fer a Chulia com pot ser esta: per a vostè quina es la seua nació, quina és la nació dels valencians? Si es queda mut , si ix tangencialment, (com es quedaven muts o eixien tangencialment els dirigents de la UPV-BLOC, com Pere Mayor, i per això no van passar mai del 5%) si no respon Chulià amb contundència, convençut i amb seguretat: “la meua nació és la NACIÓ VALENCIANA i la dels valencians que volem la República Valenciana és la NACIÓ VALENCIANA” llavors està d’eixida desacreditat davant la majoria dels valencians, evidentment no ho estarà davant dels fusterians, però si de la majoria dels valencians que no són ni volen ser -els fets constatables i èxplicits- fusterians.
Resumint després de llegir l’entrevista de Chulià (amb els referents d’Albinyana i a l’anticatalanisme)… si l’electorat valencià percep que la seua proposta és, una vegada més, catalanista adscrita a la Nació compartida fusteriana de Salses a Guardamar, si no percep que és una proposta valenciana de NACIÓ VALENCIANA, el fracàs està anunciat, no sols no passaran del 5% sinó que a més faran impossible l’Estat valencià independent. Chulia sembla que no és conscient que perquè el seu partit entre en les institucions precisa del mant espanyol per amagar el seu fusterianisme. Li està demanant al seu partit que deixe el mant espanyol, amb el que estaríem d’acord, però al mateix temps no li demana que deixe de ser fusterià i a més Chulià i la corrent que vol representar, van de la mà amb partits catalans com ERPV (la denominació d’ERC al País Valencià), amb la qual cosa li està conduint a Més Compromís a la irrellevància política, on ha estat sempre el valencianisme polític fusterià, abans d’esdevindre una esquerra espanyola més.
NOTA: En l’entrevista i entre el comentaris un lector abonat a VilaWeb, que són els únics que poden fer comentaris, va deixar escrit el següent:
