RÈQUIEM PELS SERVICIS PÚBLICS
No em referisc als WC de lliure accés tan abundants a ciutats com Iruña-Pamplona, perquè ací no n’han hagut mai, encara que serien d’agrair. Vull parlar de les funcions que pertoquen a les administracions públiques en un estat de dret.
Este estiu passat, quan eren prop de les quatre de la matinada, vaig rebre una visita inesperada a la casa de camp on visc. Estava més despert que dormint i una llum penetrava des de fora a l’interior. A continuació una silueta humana es podia distingir. Un crit va ser suficient per a espantar l’intrús, que és possible que només estiguera obtenint informació de cara a futures intervencions. La cosa per tant eixa nit no va anar a més.
Em consta que una patrulla de la policia havia passat feia poc pel camí i també puc afirmar que dos autos estaven estacionats dins la propietat i ben visibles. I per la zona hi ha més habitatges.
L’incident, junt a altres consideracions que voltaven pel meu cap, m’ha portat a voler expressar la meua inquietud davant la poca eficàcia de governants, jutges, lleis i policia actuals. Si volem estar més segurs, que no del tot, ens hem de dotar d’alarmes, blindatge de portes, assegurances, seguretat privada…coses que no estan a l´abast de tots.
Parlem també de l’etapa de la vida en què un es forma i es prepara per al món del treball. Abans l’ensenyança era en major grau pública o concertada. Ara això s’ha alterat amb les extraescolars, seguint pels màsters i continuant amb els cursos a l’estranger. Algunes opcions no es que aporten gran cosa, però serveixen entre altres coses per a fer més gran el currículum. Tot això són diners que han d’eixir dels sofrits pares.
Incendis forestals i inundacions també han posat en evidència les limitacions dels governants inoperants. Primer haurem de pensar bé on instal.lar-nos per a viure i treballar i si no queda més remei, idear sistemes d’autodefensa.
La llista es podria fer més llarga, però per acabar només vull posar un altre deure a les administracions locals: ¿quan tindrem aigua per a beure que no tinga un gust tan desagradable? També incrementa el pressupost familiar haver de comprar aigua embotellada. Mireu si s’ha fet fàcil activar l’economia i facilitar la creació d’empreses: no complint les pròpies obligacions. Ja poden els sindicats i Yolanda Díaz aconseguir augments de sou perquè no hi ha ni per a començar a pagar els extres.
Els qui somiem un Estat valencià sobirà ens haurem de preparar per a no caure en les mateixes mancances que tenim per culpa dels mals governs actuals.
Joaquim Meneu (RV-EV de La Plana Baixa)
