Ramon Cotarelo en el seu blog Palinur ens diu:
Aquest article ha estat censurat ahir (15 de maig) al Món per motius que només un esperit woke pot admetre. Vet aquí l’article perquè tothom pugui fer-se càrrec del nivell de censura, dominació i manipulació a que hem arribat. A la fi de l’article, només un parell de comentaris.
L’invenció de la islamofòbia.
En fer-se el ferm propòsit de reprimir els que anomena “discursos d’odi”, el Parlament s’ha ficat en un jardí, com els actors dolents. Vol restringir la llibertat d’expressió en nom de la llibertat d’expressió, capítol primer del manual del censor. El que cerca, com sap tothom, és silenciar la senyora Orriols, la veu de la qual treu de polleguera els diputats com la de Joan Baptista a Herodies.
I el primer amb què han ensopegat les seves senyories, fins i tot abans de constituir la corresponent comissió i cobrar la corresponent dieta, és un informe molt reticent dels serveis jurídics davant qualsevol intent de potinejar la llibertat d’expressió. No és obertament desfavorable, però tampoc és obertament favorable. És un repicar i anar a la processó. L’habitual en informes delicats que hom ha d’elevar a qui paga.
L’intent és una crida al fracàs. Perquè només hi ha una possible definició de delicte de discurs d’odi: tot discurs que incomodi el que mana. Déu n’hi do, vet aquí els morts vivents, les velles dames revenants, els zombis de la sedició i la blasfèmia. Ara se’n diuen “discurs d’odi”, però el nom, ai las, no crea la cosa. Els homes no són déus. Els censors no són infal·libles, baldament s’ho creguin.
El delicte del discurs d’odi no existeix, encara que el Codi Penal espanyol tingui un article 510, un totum revolutum dictat per l’arbitrarietat i l’esperit de censor de l’esquerra woke. Com es mesura, per exemple el “delicte” de “trivialitzar greument un genocidi”? Què és “trivialitzar”? El legislador no veu que l’expressió “trivialitzar greument” és un oxímoron com una casa de pagès, que sembla un text dadaista?
Hi existeix el delicte d’amenaces i derivats, que ja preveu amb tota claredat al Codi Penal (arts. 169 a 171) i només precisa un suplicatori per fer-se valer. El que no sigui això, és endinsar-se al jardí de les ideologies, on tots els gats són negres. Si, a més, qui mana no és un sol, sinó una comissió composta per partits polítics que s’han de posar d’acord sobre què sigui discurs d’odi, els gats es llancen a una gatomàquia pitjor que la de Lope de Vega. Idò, ja em diran vostès qui són els partits polítics per definir l’odi.
Una qüestió revela la impossibilitat de reprimir lícitament la llibertat d’expressió. Un dels elements prominents dels discursos d’odi, es diu, és la islamofòbia que el redactor de l’article 510 CP va oblidar. El mot, molt recent, causa un fort impacte; ens remet a un clima explosiu, de ràbia, de fúria, irracional. Cerca emparentar-se amb altres “fòbies”, com la xenofòbia, hidrofòbia, aracnofòbia, etc., una por irracional, fins i tot patològica, a alguna cosa o persona. Per analogia, es segueix que la islamofòbia és una mena de racisme.
El problema és que l’islam no és una raça, sinó una cosmovisió de base teocràtica que pretén imposar-se a tot el planeta sense admetre’n cap altra a la vora. Es podria haver triat un terme més adient, menys weaponized, com ara “antislamisme”. Malgrat que no n’hi ha cap cristianofobia o hindufobia, sí que pot haver-hi anticristianisme o antihinduisme. Però el terme antislamisme, no té el punch de la islamofóbia, que enlluerna la gent de intel·ligència feble.
La islamofòbia, com el discurs d’odi, no existeix. És un intent de criminalitzar la crítica i oposició legítimes a l’islam. De deixar inermes les nostres societats davant qui vol arrencar les seves arrels, la tradició judeocristiana, l’estat de dret, el lliure pensament i el pluralisme.
Amb tots els respectes, cal viure en els núvols per empassar-se aquest conte de la “islamofòbia”. Què té d’irracional oposar-se a la misogínia? Què rebutjar la pedofília? Què negar-se a complir els mandats d’una religió que no és la teva? Què menjar o no menjar segons els gustos personals i no segons els mandats d’un guillat? Què lluitar contra una barbàrie que penja els gais de les grues o penalitza les dones que no volen portar un drap al cap com a símbol de la seva inferioritat? Què en definitiva negar-se a viure sota la Xaria?
D’irracional, res. Pura qüestió de supervivència. Avergonyeix haver de dir-ho.
Les seves senyories s’han ficat en un jardí i el mínim que podem desitjar les persones demòcrates i normals és que se’ls converteixi en el laberint de Dèdal i que el minotaure se’ls mengi. Una bonica llegenda que haurem d’oblidar si aquests deixebles del comte Don Julià completen la seva tasca.
—————————————–
Petit comentari: la censura es basa en consideracions com que “No tots els musulmans fan aquestes coses”, que és una falta de respecte parlar del profeta com a un “guillat” i que no es pot dir que una dona que porta un drap al cap com a símbol de submissió, porta un drap al cap com a símbol de submissió.
No es pot dir la veritat. Els comissaris islamistes ho prohibeixen I això és tot.
És una censura perquè el que els wokes amics dels islamistes no suportan és que es diga la veritat: que la islamofòbia és una invenció antisemita i contraria al estat de dret i les llibertats.
