L’opi que ens manté somnolents als valencians

Hi ha evidencies de la situació que patim els valencians que no es poden amagar:

• Que estem donant més diners a l’Estat del que ens tornen. Som la única comunitat que estant per baix del PIB estatal aporta més que no rep. Els valencians som tractats com una colònia.
• Inexistent vertebració de transport públic.
• Una històrica falta de planificació del territori. 
• Insuficients polítiques per a que els nostres joves formats no marxen.
• Falta de polítiques davant la immigració massiva i descontrolada per a evitar les repercussions que està tenint en salaris, condicions laborals, vivenda, serveis públics, pèrdua d’identitat, seguretat als carrers, …
• El retrocés del valencià i la inferioritat legal davant del castellà.
• L’atenció als nostres majors i a les famílies vulnerables
• etc, …

Unes evidències que no deuen deixar-nos indiferents i que lamentablement ens fan dir que hem millorat ben poc des de l’època del dictador on les decisions es prenien lluny de la nostra realitat. Ara continuem igual perquè no pintem fava a Espanya i perquè la nostra autonomia se sembla a una de la «señorita Pepis».

No tenim partits valencians que ens defenguen front a un Estat que ens espolia i que ens margina.

Molts valencians, voten PP o PSOE, són conscients d’esta situació, però els sectors ‘valencianistes’ d’eixos partits estan desapareguts, assimilats o comprats. I respecte als partits d’adés ‘valencians’, desapareguda Unió Valenciana  de les Corts en les A-1999 amb un 4,76% i el BLOC, malgrat anar  a l’alça amb un 4,60%, en les A-2003 el BLOC no va ser capaç de recollir el vot d’UV i es va quedar amb un insuficient 4,77%.

En eixes eleccions, del 2003, el BLOC va intentar captar el vot d’UV amb el programa més valencianista en el que mai s’havia presentat, motiu pel qual va rebre els atacs furibunds del PSOE i EUPV. Malgrat eixe programa, no es va poder desprendre del seu pecat original: el seu «catalanisme», i l’electorat no li va fer costat; mai el valencianisme catalanista ha pogut entrar a soles a les Corts valencianes. A partir d’eixe moment, definitivament, es van quedar fora els dos partits ‘valencianistes’: UV i el BLOC. És després  d’estos resultats en el 2003 quan el BLOC tira la tovallola, es rendix, abandona definitivament el valencianisme i esdevé una esquerra espanyola més, quan en el 2007, amb EUPV, formen Compromís. I fins ara.

L’absència a les Corts valencianes de formacions valencianistes, no és fortuïta. La desaparició de les Corts d’UV i la no entrada d’UPV-BLOC que mai ha superat a soles el 5%, tenen les seues causes en l’acció política coordinada entre el PPCV-PP i el PSPV-PSOE. Estes dos formacions dirigides des de Madrid, a la que ara s’ha unit VOX, han aconseguit fer impossible el valencianisme polític institucional, al fomentant la divisió dels valencians: Que si senyera en blau o sense blau. Que si AVL o normes del PUIG; Que si castellà o valencià. Que si ‘País’ o ‘Comunitat’; Que si bous sí, o bous no. Que si ‘catalanistes’ o ‘blavers’. Que si Alacant, que si València, que si Castelló. Que si dretes o esquerres. Que si feixistes o anti-feixistes…  PP i ara VOX d’un costat i PSOE i EUPV d’un altre, ben coordinats tots ells, han fomentat i fomenten les contradiccions d’un poble valencià vulnerable que no és capaç de treure’s de damunt la manipulació a la que se li sotmet.

El PP, i ara VOX també,  que va fer desaparèixer UV continuen segrestant el vot d’uns valencians tel·lúrics i visceralment anticatalanistes. El PSOE que fins que no va aconseguir fer desaparèixer el valencianisme polític del BLOC i fer-lo esdevindré esquerra espanyola amb Compromís, no ha parat i continua conreant el ‘catalanisme’ dels valencians elitistes per a fer impossible electoralment un valencianisme polític. PSOE-VOX-PP-EUPV, de manera diferent però en la mateixa direcció, utilitzen la llengua per a potenciar l’enfrontament. Al PSOE li va bé que s’identifique a Compromís amb el ‘catalanisme’ i a VOX li va bé potenciar les Normes del Puig per atraure el vot dels secessionistes.

Davant la magnitud del problema el valencianisme polític patix un sentiment de derrota que influïx el mateix moviment, generant una sèrie de mecanismes que eviten afrontar la falta de poder real.

Així el nacionalisme catalanista es conforma amb unes mínimes victòries sobre la llengua o per l’any Fuster, o el de Vicent Estellés, etc..; s’entreté enfrontant-se amb altres grups valencians per la puresa en els signes d’identitat o substituint la realitat amb discursos més o menys filosòfics o desviant el dolor propi en la de defensa d’altres pobles colonitzats; inclús hi ha un grup nombrós que autojustifiquen la derrota dient que els valencians no som capaços de plantar cara com sí que ho fan altres pobles de l’Estat.

Com hem argumentat podem resumir i concloure que PSOE i PP-VOX són com els camells que subministren la droga a les seues respectives clienteles per fer de la llengua i del valencianisme polític una mort més dolça.

Deixem de fumar l’opi que ens manté somnolents i amb voluntat desfem els mecanismes que ens mantenen neutralitzats i dividits. Valencians, tots a una veu per l’Estat valencià de la Nació valenciana!!!

Dolors Alexandre de RV-EV

18-03-2025