REFERENTS LEGALS I DRET CIVIL VALENCIÀ
per Joaquim Meneu
La recuperació i actualització d’un dret civil valencià ha trobat massa obstacles per a fer-se realitat. La vespra de l’abolició de les lleis i institucions valencianes el 29 de juny de 1707 era el poder judicial. que aplicava el dret civil, el més consolidat per damunt del legislatiu i de l’executiu. Efectivament les Corts valencianes no eren convocades i el rei no creia massa en l’autogovern valencià.
La població valenciana va continuar aferrada a les lleis antigues i li va costar molt, i encara li costa, acceptar en la seua mentalitat les que han vingut de fora. Tot i els orígens no massa distints, la distància entre el dret civil valencià i el dret castellà era abismal, com reconeixen els juristes que han fet la comparació.
Per això hui en dia quan els ciutadans han d’afrontar qüestions jurídiques, les deixen en mans d’advocats i notaris sense discutir, perquè la lògica de la gent és diferent de la lògica de les lleis imposades.
Bé, on ara vull arribar és a constatar la falta de legislació en el món rural. Les peculiaritats mediterrànies haurien de quedar reflectides en la legislació agrària, i per què no, en el codi civil. Però està clar que si anem a Madrid i els parlem de la collita de la taronja, dels accessos- entradors de les finques, de les particions o les espigolades, allà segur que ens diran que no poden incorporar totes les demandes de dèsset autonomies. Per això la falta de normes i la freqüència de litigis o la impunitat dels infractors.
Un dret valencià propi posaria orde en els cultius i tots sabríem a què atendre’ns. Per exemple jo incorporaria la llibertat dels collidors per a fer servir la llenya seca in situ, ara, que no se n’emportaren a casa sense el permís de l’amo, igual com els fruits.
En un codi civil valencià s’integrarien molts temes que ara estan en l’aire, s’afavoriria la convivència i tindríem uns referents dels quals sentir-nos orgullosos, cosa que ara no passa.
Joaquim Meneu de RV-EV
