CONTRA ELS ENEMICS DE LA SOCIETAT OBERTA
Marx en 1859, en el seu Pròleg a la Contribució a la Crítica de l’Economia Política, ho va expressar perfectament:
“Cap formació social desapareix abans que es desenvolupen totes les forces productives que caben dins d’ella, i mai apareixen noves i més elevades relacions de producció abans que les condicions materials per a la seua existència hagen madurat dins de la pròpia societat antiga.”
Efectivament. Per això Marx deduïa que la forma de ‘produir capitalista’ donaria pas a una ‘més elevada relació de producció’ en les societats més desenvolupades com Anglaterra EUA, Alemanya, etc. Però no va ser així. Les ‘condicions materials’ no van arribar i la forma de ‘produir capitalista’ va neutralitzar perfectament a les organitzacions obreres en eixos països, incapaços de portar la forma de ‘produir socialista’. Per contra en dos països semi feudals, Rússia i Xina, dos moviments revolucionaris marxistes es van fer amb el poder aprofitant-se, respectivament, de dos guerres mundials. I el que va ser una industrialització i avanços tecnològics innegables, portada a terme amb unes economies col·lectivitzades, això no va donar pas, com ja va preveure Marx, a ‘noves i més elevades relacions de producció’. En la competició entre la forma de ‘produir capitalista’ i la -que realment va existir- forma de ‘produir col·lectivista’, es va demostrar que la primera és, ara per ara, terriblement més eficaç per a l’obtenció de bens, que la segona i que cap altra forma de produir. Fins al punt que tan Rússia, de manera caòtica, i Xina, de manera més controlada, s’han adscrit a la forma de ‘produir capitalista’ per a poder existir en el concert econòmic mundial, modulant, això sí, esdevindre una ‘societat oberta’ (The Open Society and its Enemies. Karl Popper. 1945)
Feta esta introducció, és el moment d’ocupar-nos ja dels ‘nostres’ comunistes. Amb els ‘comunistes’ russos o xinesos, hem descrit la tragèdia, amb els ‘nostres’ descriurem una farsa, que ens està portant a una tragèdia. Resta clar que no han paït allò que Marx, el científic no l’ideòleg, va vaticinar. No es resignen a que no desaparega la forma de ‘produir capitalista’ i la ‘formació social’ que genera, que compte! compta amb l’entusiasme dels que en pateres es juguen la vida per incorporar-se a la ‘societat oberta’ amb esta forma de ‘produir capitalista’, per aspirar a formar part d’eixa ‘formació social’ i amb el desig de triomfar en ella.
Els nostres ‘comunistes’ ignoren que:
“La manera de producció de la vida material condiciona el procés de la vida social política i espiritual en general. No és la consciència de l’home la que determina el seu ser sinó, per contra, el ser social és el que determina la seua consciència.” (Ibíd)
En constatar que en el si de la societat les ‘condicions materials’ no estan donant pas a ‘noves i mes elevades relacions de producció’ no tenen altra ocurrència, per a eliminar la forma de ‘produir capitalista’ que destruir la societat realment existent. Veritablement, del seu Absolut la ‘lluita de classes’ podem dir que, més que comunista, és nihilista.
I en eixe objectiu nihilista, és on apareix de manera inversemblant per a un marxista clàssic, la seua aliança amb les organitzacions teocràtiques que volen retrotraure a la humanitat a l’edat mitjana, quan el poder polític estava en mans dels que tenien comunicació directa amb Déu. Un altre Absolut, que en els Estats on manen fan desaparèixer la ‘societat oberta’ i de manera totalitària la població és obligada a seguir els seus preceptes. I allà on no manen, van creant les condicions per manar i fer de la nostra ‘societat oberta’ un nou Estat teocràtic totalitari.
Es joves de la CUP que van destruir bens i agredir persones, d’Aliança Catalana els estan fent el treball als que veritablement tenen un projecte polític teocràtic i totalitari per a la societat. Els joves de la CUP esdevenen nihilistes perquè no han estat educats per superar cap frustració i l’existència de la forma de ‘produir capitalista’ contraria al seu Absolut, els porta a donar suport als enemics de la societat oberta.
Acusen a Aliança Catalana de racista, quan realment és una formació independentista catalana que s’enfronta a una proposta totalitària teocràtica.
Els joves de la CUP, tristament, no deixen de ser els ‘tontos útils’ dels teocràtics que, ara per ara, no actuen políticament a l’espera de les ‘condicions objectives’ i d’uns partits catalans que, passat l’1-O, han tornat al ‘consens’ en que es sustenta el regim del 78 i que veuen en el partit independentista Aliança Catalana un seriós adversari.
Corrent Republicà «Isaiah Berlin» de RV-EV
Nació valenciana, d’Oriola a Vinaròs, 26 gener 2025
