A L’ENDEMÀ
Des del més ignorant al més sabut, tots hem quedat sorpresos davant la magnitud de la força de l’aigua al seu pas per unes quantes comarques valencianes. Per damunt de tot, el meu respecte i la meua solidaritat amb els afectats.
Com he dit algunes voltes, és desitjable davant situacions excepcionals posar idees damunt la taula, que no queden en tertúlies de terrassa. Podem errar però també estar en la bona línia per a encaminar solucions. No vull repetir coses que ja s’han dit, sinó fer aportacions noves que ja s’havien d’haver escoltat.
Començaré i acabaré amb consideracions de tipus polític i entremig en diré altres de caràcter tècnic i d’actituds.
El sistema polític que tenim fa aigües per tots els costats, mai més ben dit. Govern de l’Estat i governs regionals sense competències ben delimitades que fan que les responsabilitats no queden ben definides. Diputacions intocables, herència de l’ocurrència d’algun personatge del segle XIX i governs municipals sense controls efectius en el període entre eleccions.
Els valencians hem viscut i seguim vivint massa confiats, pensant que les solucions vindran de fora o de dalt, que ja tenim prou treballant i organitzant festes i viatges. Hem descuidat la participació en les coses de tots, no anem més enllà de la colla d’amics, de la falla o la societat musical o esportiva. No és culpa nostra només: si tractem d’incidir en els polítics, ells venen a dir-nos, sense pronunciar-ho, que tu en ta casa i ells en la seua, com si la Casa de la Vila o la Generalitat no foren de tots. Conseqüència d’això i bona prova n’és l’absència total de públic en els plens municipals de molts pobles.
Per una altra banda pensem que ens sentim segurs amb coses com un cotxe de rodes ben grans i ben equipat, assegurances de tota mena, alarmes instal·lades i la pantalla que ens acompanya a tothora. Ja hem vist el paper limitat de tot això davant la força de la natura.
Cal una cultura del risc, i això vol dir dedicar una part del nostre temps a aprendre a actuar davant certes situacions, i això també es pot fer en el casal faller o en la colla festera. I sobretot pensar que no està tot inventat per a estar segurs del tot i que els responsables públics poden fallar. Un poc de geografia, història, meteorologia i socorrisme, supervivència o com vulgueu dir-li, no està de més.
I també els polítics han de fer els seus deures. Tant l’Horta Sud com l’Horta Nord tenen densitats de població que estan al voltant de 1.500 habitants per km2. Això és una barbaritat per a unes zones inundables. En canvi comarques com la Plana o la Safor es queden en 300 habitants.
Ara que es parla tant de les ajudes públiques, pense que haurien d’anar destinades a traslladar l’activitat industrial i comercial a zones més segures. Igualment per als baixos residencials mentre no s’acaben les obres de defensa que inevitablement s’hauran d’abordar.
Les zones agrícoles de tota l’Horta s’han de conservar íntegrament i si s’han d’enderrocar construccions que siga per a ampliar el llit dels cursos d’aigua, fer hortes o parcs recreatius.
I què podem dir d’eixes muntanyes de cotxes arramblats? El millor seria tindre bons transports públics i econòmics i subvencionar la baixa dels autos.
Vull acabar com havia anunciat:
- a nivell municipal , que hi haguera un Consell General on estigueren representats tots els sectors locals, igual com existia per a la ciutat de València en l’època foral, per a marcar les grans línies d’actuació.
- a nivell supramunicipal, creació del Consell comarcal, que estaria més prop de la ciutadania per a detectar els grans problemes i fer que se’n donara publicitat i solució.
- reducció, o millor encara, eliminació de les diputacions provincials, perquè estan massa allunyades dels problemes reals, tenen pocs mitjans i no responen davant de ningú.
- inici de la via cap a un Estat valencià, que tindrà tota la responsabilitat pública davant de fenòmens com el que hem tingut. Madrid està massa lluny i allà es dediquen a polítiques de poca substància. Als punts anteriors s’arribarà més fàcilment en una República valenciana.
Lamente finalment que ni en ajuntaments ni en la Generalitat s’haja plantejat constituir governs de concentració davant d’una emergència com la que s’ha presentat.
Malgrat tot crec en la solidaritat i el millor que podrien fer els ajuntaments valencians que s’han lliurat de les catàstrofes és reduir a la mitat les festes patronals de 2025 i donar els diners a la Federació Valenciana de Municipis, que els assignaria als pobles inundats.
Joaquim Meneu
