ANNA notícies publica 21 articles (1975-1991) de Manuel Broseta (1932-1992)

1975: NOUS HORITZONTS. En 1975 a la mort de Franco (20 novembre 1975) semblava obrir-se un nou horitzó a l’Estat espanyol i la ‘democràcia’ era un incert objectiu. En els treball seleccionats s’aborda la necessitat en confiar en el poble l’elecció dels seus dirigents; l’expectativa que s’ofereix a un món tan substancial per a la societat valenciana com és el de les falles i la necessària independència del món judicial.
Alegria fallera y una tímida explicación (25-3-1975); [clicar ACÍ]

Magistratura y Justicia (19-10-1975); [clicar ACÍ]

1976: PRIMERS PASSOS. El blanqueig de la Dictadura per desvincular-la de la crisis econòmica que s’havia iniciat en 1973 i per ser acceptada Espanya en la CEE, comença a donar els seus primers passos. La dinastia escollida per Franco cristal·litza amb la coronació de Juan Carlos Borbón al temps que es cerca una reforma legislativa que porte una mena de llibertats formals.  Manuel Broseta és entre 1975 i 1977, president de la Junta Democràtica i gran animador del canvi a València. L’article seleccionat parla de la corrupció política, òbviament utilitzant exemples estrangers.

La corrupción (04/04/1976) [clicar ACÍ]

1977: LA IL·LUSIÓ DE L’ESTATUT. Els primers pactes entre els franquistes i el PSOE-PCE-CiU posen damunt la taula l’assumpte de les autonomies. I la valenciana, com d’altres territoris de nacionalitats històriques, aspira a ella. Broseta proposa idees per a un pacte estatutari. Conciliador, encarrila aspiracions i donarà eixides. Però definirà també, sense pors, la identitat valenciana diferenciada i la seua oposició al pancatalanisme.

Nuesta autonomia, reto para todos (10-7-1977) [clica ACÍ] 

Centralismo y Autonomia (25-9-1977) [clica ACÍ]

“Catalanismo” y “anticatalanismo” (I) (30-9-1977) [clica ACÍ]

“Catalanismo” y “anticatalanismo” (II) (13-11-1977) [clica ACÍ]

1978: L’AUTONOMIA. Durant eixe any es configura la pre-autonomia valenciana i Manuel Broseta és un dels seus mentors. Assessora no poques vegades al primer president de les institucions valencianes. De tarannà conciliador i dialogant, tindrà -no obstant- la visió que l’autonomia valenciana no s’hauria d’emmarcar en l’àmbit dels anomenats “Països catalans” com certes veus predicaven. No tots el van comprendre i no va ser fàcil el seu discurs. Però eixe punt, i el de la necessitat d’uns símbols propis per a les institucions valencianes, serà la seua continua batalla dialèctica que va topar amb un PSOE enemic del valencianisme polític.

La preautonomía valenciana (2-4-1978) [clicar ACÍ]

Un pueblo tolerante y dueño de su destino (16-7-1978) [clicar ACÍ]

La paella de “Els Països Catalans” (23-7-1978) [clicar ACÍ]

Som valencians (15-8-1978) [clicar ACÍ]

Problemes valencianos (24-9-1978) [clicar ACÍ]

Parlem valencià (1-10-1978) [clicar ACÍ]

1979: VALÈNCIA FORTA I GRAN. Era sense dubte un dels seus permanents ideals: el d’una València forta i gran, una València amb pes específic en el concert polític estatal, una València desimbolta i sense complexes, que es mesure en pla d’igualtat amb els altres territoris. I ho va expressar en els articles del 1979, quan començava a cristal·litzar l’Estat de les Autonomies però encara no estava definit el model que finalment es va adoptar. Manuel Broseta va contribuir prou a aconseguir-ho.

Valencia fuerte y grande (I) (28-1-1979) [clicar ACÍ]

Valencia fuerte y grande (II) (4-2-1979) [clicar ACÍ]

Desde el centro con serenidad (25-2-1979) [clicar ACÍ]

Ciertas izquierdas… (20-5-1979) [clicar ACÍ]

El proceso autonómico (1-7-1979) [clicar ACÍ]

1989: L’EIX SEVILLA-MADRID-BARCELONA. Entre 1988 i 1989 la societat valenciana es va veure davant una realitat: es projectaven grans infraestructures en altres territoris i València semblava quedar en la cua del que era un desenvolupament, fomentat pel govern socialista per als pols d’atracció situats a Madrid, Barcelona i Sevilla.

El eje Barcelona-Madrid-Sevilla y nosotros (19/03/1989) [clicar ACÍ]

1991: L’AUTODETERMINACIÓ…I EL NACIONALISME VALENCIÀ. Eixe any i al fil de l’actualitat de la URSS amb les independències dels països de l’est d’Europa, els parlaments català i basc varen reclamar el dret d’autodeterminació, si bé d’una manera formal. Manuel Broseta, fidel a allò que més podia interessar a la societat valenciana, va abordar la qüestió adaptant-la al nostre entorn i definint conceptes com independència, autodeterminació i nacionalisme.

Independencia, autodeterminación y nacionalismos. (15/09/1991) [clicar ACÍ]

…Y el nacionalismo valenciano. (29/09/1991) [clicar ACÍ]