Apunts de Javier Palao en la seua intervenció:
– (1:21) Anuncia una nova publicació sobre el Decret, producte de més de trenta anys d’investigacions
– (1:36) Més que de Nova Planta és un Decret d’abolició dels Furs
– (2:15) Posa en dubte (a l’igual que Guillermo Vicente) el delicte de rebel·lió amb el que Felip IV justifica en el Decret el ‘dret de conquesta’ i de la repressió soferta.
– (3:15) Quan arriben els austriacistes (anglesos, holandesos, portuguesos…), el Regne llavors en mans del Borbó està desatés i sense exercit.
– (4:40) L’argumentació del dret de conquesta està forçat pels objectius espuris del Borbó per abolir els Furs i acollir-se a les lleis de Castellà.
– (5:57) Desmunta la idea predicada pels historiadors castellans que el Decret va suposar la modernitat per als valencians
– (7:13) Analitza el perquè de tots els territoris de la Corona d’Aragó, els valencians som els únics que no tenim reconegut el Dret civil abolit amb els Furs. I de les raons del perquè esta circumstància encara persisteix 300 anys després.
– (8:30) Les raons són de dos tipos: la primera raó és que va haver una abolició del Furs seguida d’una repressió política (explicita llavors i implícita ara [nota d’ANNA notícies]) i una segona raó que respon a l’argument ‘metahistòric’ que afirma que els valencians som com ‘más blanditos’ com de menys capacitat reivindicativa.
– (9:00) Palao desmunta com a falsa la frase atribuïda al conde-duque de Olivares que diu: “que a los valencianos los tenemos por más muelles” i critica que els valencians ens la creguem i la difonguem, fent al·lusió fins i tot al president de la Generalitat. Palao afirma que els valencians no van ser “muelles” en el segle XVIII van lluitar per recuperar els Furs i si no ho varen aconseguir va ser perquè va haver un rei que es va negar a restituir-los i és ell (i els seus successors [nota d’ANNA]) el responsable.
– (11:16) Hi han tres blocs per donar les explicacions del perquè no es tornen els Furs . Palao conclou que a partir de 1750 els historiadors més centrats fan responsable a la Corona i de cap manera l’actitud dels valencians.
– (12:57) Palao, davant dels que a principis del segle XX tornen a responsabilitzar els valencians per la no recuperació del Furs, redacta el que ell titula ‘LOS DISLATES’. Palao es plany que malauradament calen entre els valencians estes falsedats.
– (15:29) Hi ha una línia de refutació que diu que l’abolició va ser obra de Felipe V i de la dinastia borbònica i això és indiscutible i a continuació Palao es fa la pregunta: “Va voler la societat valenciana de principis del segle XVIII vore abolits els seus drets?”
– (16.21) Palao respon taxativament per allò investigat i afirma que no, que els va coure .
– (16:25) Arribats a este punt i en referencia a la llengua i la cultura, Palao fa la següent reflexió: “Es confon l’actualitat amb l’antic regim; en ell, allò que mou els sentiments dels valencians eren tres coses fonamentalment: la religió, el dret amb les seues institucions (Generalitat, les Corts, etc. etc) i una història compartida en que ens reconeixíem com a valencians des del dia que Jaume I va fundar el Regne, un sentiment de convivència que és molt fort quan arriba l’abolició dels Furs”
– (17:56) Als valencians, a tots, foren maulets o botiflers els va doldre i molt que els llevaren els Furs i es van passar la vida reclamant-los.
– (18:08) Fins i tot en 1808 quan el Consell de regència convoca les Cortes de Cádiz, els valencians porten com a reivindicació els Furs.
– (18:59) i ho fan perquè a més de ser una part substancial com a poble, era un antídot contra l’absolutisme.
– (19:50) Durant el segle XVIII hi ha dotze intents per a recuperar els Furs. Dos d’ells molt potents: el 1710 i el de 1719-21.
– (20:15) Descriu l’intent de 1710 amb la cèdula de febrer de 1710, desapareguda però coneguda gràcies a la correspondència del Cabildo que descriu allò que els valencians demanen:
– (20: 50) la devolució de les Corts, del Batlle General, la tornada del Virrei, la reducció de la chancilleria-audiència, el vell sistema de tributs, etc.
– (24:44) Descriu la chance d’Arago en 1710 en comparació a València.
– (27:35) La possibilitat de 1719 i 1721 que també fracassa per diverses raons que es descriuen, entre altres perquè els furs estan en valencià però en el fons perquè des de Castella no van voler.
– (32.08) 1725 amb la pau de Viena. 1760 amb el Memorial de Greuges… Mai va existir una resposta a les dotze o tretze peticions. Davant d’això Palao es pregunta: som els valencians culpables de la no devolució, quan no fem més que demanar i ni tan sols ens responen?
– (32:51) La chance de Catalunya
– (33: 29) El cas de Mallorca. Les transformacions del general d’Asfeld i del Duque de Berwick.
– (35:01) Els valencians sempre varen topar amb lo pitjor.
– (35:21) Qui eren els ministres que intervenen per a negar el Memorial (desaparegut) de 1721. I Palao constata una certa animadversió per part dels castellans.
– (36:20) Animadversió que Palao la relaciona també amb la llengua valenciana.
– (37:17) Conclou que el valencians si que varen fer tot el que van poder per recuperar els Furs i finalitza amb una reflexió d’un antic professor que es pregunta si els valencians actuals hem de continuar sense tindre el dret civil que tenen altres territoris? I reafirmant la seua pertinença a l’Associació de Juristes Valencians que lluiten i van a continuar lluitant per recuperar el dret civil de l’antic Regne de València.
NOTA D’ANNA NOTÍCIES
És important la informació que dóna el professor Palao sobre els municipis que estaven a favor de l’austríac, del borbó i de cap dels dos. I com una vegada eliminat els Furs, tants els uns (maulets), com els altres (botiflers), van reivindicar els Furs, fins i tot en més energia i cabrejats els botiflers per sentir-se traïts.
(…)
Al PSOE i al PP els convé la confrontació entre valencians. El socialista Ernest Lluch va ser el que va dissenyar eixa estratègia: l’Arxiduc era el bo i el Borbó era el roin. Maulets i botiflers simplement eren seguidors d’un o de l’altre, però tots eren valencians, tots ells estaven pel manteniment dels Furs i cap va aprovar l’abolició. De fet Felip V (IV) va jurar els furs d’Aragó i de Catalunya. L’abolició no estava decidida d’eixida (encara que si prevista per la ideologia absolutista imperant); les abolicions se’n van anar configurant al llarg del conflicte.
(…)
Ara i de cara a reivindicar la Nació valenciana i l’Estat valencià, cal transmetre allò cert, que tant els seguidors de l’Arxiduc com els seguidors del Borbó, tots estaven per conservar els Furs. Identificar ‘maulets’ amb l’esquerra i ‘botiflers’ amb la dreta els convé al PP i al PSOE i als seus adlàters. Però no als independentistes valencians republicans.
(…)
En 1707, tots els valencians eren partidaris dels Furs!!!
