És important la informació que dóna el professor Palao sobre els municipis que estaven a favor de l’austríac, del borbó i de cap dels dos. I com una vegada eliminat els Furs, tants els uns (maulets), com els altres (botiflers), van reivindicar els Furs, fins i tot en més energia i cabrejats els botiflers per sentir-se traïts.
(…)
Al PSOE i al PP els convé la confrontació entre valencians. El socialista Ernest Lluch va ser el que va dissenyar eixa estratègia: l’Arxiduc era el bo i el Borbó era el roin. Maulets i botiflers simplement eren seguidors d’un o de l’altre, però tots eren valencians, tots ells estaven pel manteniment dels Furs i cap va aprovar l’abolició. De fet Felip V (IV) va jurar els furs d’Aragó i de Catalunya. L’abolició no estava decidida d’eixida (encara que si prevista per la ideologia absolutista imperant); les abolicions se’n van anar configurant al llarg del conflicte.
(…)
Ara i de cara a reivindicar la Nació valenciana i l’Estat valencià, cal transmetre allò cert, que tant els seguidors de l’Arxiduc com els seguidors del Borbó, tots estaven per conservar els Furs. Identificar ‘maulets’ amb l’esquerra i ‘botiflers’ amb la dreta els convé al PP i al PSOE i als seus adlàters. Però no als independentistes valencians republicans.
(…)
En 1707, tots els valencians eren partidaris dels Furs!!!
