Per a parlar amb justícia de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) és necessari llevar-se del cap els prejudicis i la propaganda. L’OMS de hui res té a veure amb la de 1948, any de la seua fundació. Bàsicament perquè, des de la dècada dels noranta, és majoritari el finançament privat -impulsat pels Estats Units- front al dels estats fins a aconseguir el 80% d’aportacions que s’adscriuen a “finalitats i objectius concrets dels donants”.
Qui són eixos donants? Per resumir: el Big Pharma, productors de vacunes que a més, en el capitalisme monopolista en el què estem (concentració i fusió dels grans negocis globals) guarden íntima relació amb el Big Tech i la indústria armamentista. En definitiva: l’OMS actual és un dels puntals de l’imperialisme anglo, un moribund hegemon prest a acceptar el multilateralisme que es ve encara que amb condicions. I el monopoli de tota la salut de la població mundial és una d’eixes condicions. Quasi res.
Després de l’èxit del “colp d’estat neoliberal” -prenc el concepte d’Ana Iris Simón- perpetrat en 2020 amb l’emergència pandèmica del Coronavirus que ha permés la major transferència de la història dels treballadors a les mans de les grans corporacions -és a dir a les mans d’uns pocs ultra rics del planeta- així com un inusitat control polític de la vida de les persones, l’OMS va proposar en 2021 establir un Tractat de Pandèmies i configurar un nou Reglament Sanitari Internacional (RSI).
Tots dos han de ser aprovats al maig de 2024, en l’Assemblea General que es desenvoluparà a Ginebra. Les negociacions estan en marxa des de fa tres anys sota una falta de transparència preocupant fet que, òbviament, no augura res positiu. Sobretot quan la desastrosa gestió d’una “pandèmia” ocasionada per un virus de letalitat inferior a la grip s’ha saldat amb un empobriment generalitzat i un autoritarisme rampant, amb tancaments anticientífics i vulneracions dels Drets Humans innecessaris i quan els mateixos actors polítics de la pandèmia són els que ens porten directes a la III Guerra Mundial. A hores d’ara és ingenu continuar creient que l’ocorregut va respondre a una qüestió de protecció de la salut humana i no a una reestructuració geopolítica i a la implantació de nous nínxols de negoci com les tecnologies de control i les noves vacunes d’ARNm molt més barates de produir i amb ambició de saltar-se els temps necessaris de desenvolupament per a garantir la seua seguretat. Significatiu és que l’OMS no sols no ha fet autocrítica sinó que ara vol passar a assegurar-se l’obligatorietat de les seues mesures.
A ningú se li escapa que, com a ciutadans, la concentració de poder en òrgans supranacionals, i més quan es tracta d’una esfera tan íntima i vital com és la nostra salut, xoca amb un principi bàsic: el de la sobirania. Sense sobirania individual és impossible la sobirania col·lectiva, la dels pobles, la dels habitants d’un Estat Valencià. I en què resideix eixa usurpació de la sobirania a mans de les empreses privades que controlen l’OMS? Bàsicament es troba en la modificació del Reglament Sanitari per a la qual n’hi ha prou amb majoria simple.
Diem que amb majoria simple s’aprovaria la reforma del RSI de 2005. Així, l’OMS passaria de suggerir recomanacions no vinculants a imposar l’obligatorietat del seu compliment per part dels estats signants entre els 194 membres.
La potestat de declarar “situacions d’emergència” a discreció estaria en mans del Director General de l’OMS que podria imposar mesures coercitives com les de fa quatre anys i que, com ha revelat el diari alemany Bild a la llum de documents oficials publicats per ordre judicial, no van respondre a raons científiques de salut pública sinó a qüestions polítiques i econòmiques. Una concentració de poder inusitada, doncs. Es reemplacen les pandèmies per un patogen particular per “situació pandèmica” i s’imposa el concepte de “One Health” pel qual la potestat en salut inclou la humana, l’animal i la del medi ambient. Fa calor? Situació pandèmica…
No existeixen mecanismes de consulta ni de fiscalització d’eixes decisions i el respecte als Drets Humans i a la dignitat de les persones s’han eliminat del document esborrany.
A més, l’OMS es converteix en la que determine què és la veritat científica podent així censurar en nom d’informació “no oportuna en una situació pandèmica” allò que contradiga el discurs oficial.
Finalment, el RSI proposa la creació d’un òrgan rector dotat de poders de control sobre la política interna i internacional dels 194 estats membre.
En definitiva, es tracta de l’ús del dret internacional per a suspendre l’estat de dret.
Esta 77 Assemblea anual de l’OMS assestaria, d’eixir com interessa als globalistes del Fòrum Econòmic Mundial i del Banc Mundial entre altres promotors, un colp definitiu i mortal als estats sobirans subjugant-los a un grapat d’oligarques. Pese al sigil amb què s’estan duent a terme les negociacions, allunyant el tema del focus de la ciutadania, existeix resistència entre alguns estats. No obstant això, l’ens que s’adhereix sense fissures és la Comissió Europea, eixa que ve demostrant clarament que treballa per a desmantellar les democràcies sobiranes europees en benefici de l’imperialisme estatunidenc i de les grans corporacions lobbistes com ara BlackRock/Vanguard.
Per a dur a terme esta estructura de control i per a no deixar escletxes en el seu compliment malgrat la més que previsible resistència i rebuig de la població, la solució final consisteix a normalitzar els certificats digitals a l’estil del passaport Covid. No oblidem que es busca no sols la coerció sinó nous negocis i la digitalització de la societat és concebuda com una quarta revolució industrial.
En definitiva, se’m fa molt difícil imaginar major ingerència i destrucció de la sobirania dels valencians tant política com a econòmica. La nostra terra, igual que tots els països del món, mereix decidir sense dominació i sense por.
Libertad Montesinos
