RVPVE davant el llibre ‘País Valencià, eixida d’emergència’

COMUNICAT DE REPÚBLICA VALENCIANA/PARTIT VALENCIANISTE EUROPEU DAVANT DEL LLIBRE ‘PAÍS VALENCIÀ, EIXIDA D’EMERGÈNCIA’

L’aparició del llibre ‘PAÍS VALENCIÀ, EIXIDA D’EMERGÈNCIA’ publicat per Afers, una editorial vinculada a la política dels dinàstics espanyols del Botànic, té com a finalitat:

1. Coadjuvar objectivament a fer inviable o dificultar la proposta de l’Estat valencià – República Valenciana que planteja des de fa anys l’independentisme valencià republicà de manera unitària i dirigida al conjunt del poble valencià, al fer aparèixer, des d’eixe llibre, la reivindicació de la República Valenciana vinculada al «catalanisme».
2. Coadjuvar subjectivament, com es pot llegir en les seues primeres pàgines, a favor de les forces del Botànic en la lluita electoral partidista entre els dinàstics del regim del 78-39-1707, amb la creació d’ “…una proposta de «nou relat» per a un nou temps [el de Mazón en la Generalitat] o de «manual de supervivència» [fins  a les properes eleccions] per al valencianisme o iniciats.” (…)  “una nova proposta de relat superador de les formes de governar i de fer durant el Botànic…”  I, s’afegeix:   “D’una altra, [la proposta que fa el llibre] traça ideològicament estratègies i actuacions per fer front als nous llogaters del Consell de la Generalitat Valenciana des d’un valencianisme que és fidel a si mateix.” És a dir, després de la derrota electoral dels dinàstics espanyols d’esquerres valencians del Botànic, rearme moral dels socis del ‘valencianisme «fusterià»’ (“el fidel a si mateix”), per a aconseguir tornar a sumar majoria amb el PSOE i poder desplaçar “als nous llogaters”. Al temps que, amb la proposta, evitar la fugida en Més Compromís d’afiliats rupturistes cap a partits independentistes valencians republicans. I tot dins del règim del 78-39-1707.

Per a República Valenciana/Partit Valencianiste Europeu la proposta de l’Estat valencià-República Valenciana, és un fi en si mateixa i no condicionada a res, fora de l’adscripció de la República a la Declaració dels Drets Humans. Considerem que la utilització instrumental, així com afegir condicionants ideològics o territorials o lingüístics o de qualsevol altre, a la reivindicació de la República Valenciana, coadjuven a la dificultat per assolir-la i, en eixe sentit,  RVPVE ho denunciarà sempre.

La reivindicació de l’Estat valencià, de la República Valenciana, s’ha de plantejar unitàriament, des d’un Front Patriòtic, a la manera com Vicent Gonzalez Lizondo en l’acte de presentació de la non nata Convergència Democràtica Valenciana el 17 de febrer de 1994, en l’Ateneu Mercantil de València, va plantejar en la seua intervenció: https://annanoticies.com/2023/07/lizondo-cdv/

La reivindicació de l’Estat valencià/ República Valenciana ha d’anar concatenada i respondre als interessos generals, materials i espirituals, de la Nació valenciana, que la volem lliure i sobirana.

Assemblea de RVPVE

País Valencià/Nació valenciana, d’Oriola a Vinaròs, 20 de març de 2024

Reflexions d’ANNA notícies sobre el llibre

REFLEXIONS AL LLIBRE

1. D’eixida, de forma destacada i inversemblant, se’ns informa que el Director de la col·lecció és Agustí Colomines i Companys. Amb este anunci l’editorial «fusteriana» ens arrossega per la cara als a-fusterians una mena de trofeu en mostrant-nos  a un català que ha escrit treballs criticant els PPCC i que es presta a dirigir una col·lecció valenciana farcida d’autors «fusterians», políticament espanyols, com Gustau Muñoz o el propi Ricard Julià, que milita en un partit autonomista adscrit al regim del 78-39-1707.   
2. L’embolcall del producte que s’intenta vendre anuncia: República valenciana/Estat valencià. Per esbrinar el contingut real del producte ens ha calgut una intensa batuda amb el trill per separar la palla del gra. Comencem.
3. El pròleg -que d’important són sovint els pròlegs!- a cura de Josep Escribano diu moltes coses -que a l’igual que en el llibre- compartim, però també ens desvela (pàg. 13) quin és l’objectiu que es persegueix que no és un altre que enunciar: “…una proposta de «nou relat» per a un nou temps [el de Mazón en la Generalitat] o de «manual de supervivència» [fins  a les properes eleccions] per al valencianisme o iniciats.” (…)  “una nova proposta de relat superador de les formes de governar i de fer durant el Botànic més enllà de la retòrica buida del «sobiranisme» del valencianisme actual…”  I, afegeix  Escribano… “D’una altra, [la proposta] traça ideològicament estratègies i actuacions per fer front als nous llogaters del Consell de la Generalitat Valenciana des d’un valencianisme que és fidel a si mateix.” És a dir, després la derrota electoral, rearme moral dels socis del Botànic del valencianisme fusterià (“el fidel a si mateix”) per fer “front als nous llogaters” i poder tornar a sumar majoria amb el PSOE,  al temps que, amb la proposta, evitar la fugida en Més Compromís d’independentistes valencians cap a partits independentistes valencians. I tot dins del règim del 78-39-1707.
4. Del contingut del llibre coincidim en les raons, justificacions i viabilitat per a la existència de l’Estat valencià/República valenciana, així com la necessitat de la confrontació ideològica i practica amb l’Estat espanyol per assolir-la.
5. Però el llibre no resolt ni explica satisfactòriament  el perquè, UPV-BLOC-Més Compromís, eixa expressió concreta del valencianisme polític, mai ha passat del 5% de l’electorat valencià i sempre que ha entrat en el Parlament valencià ho ha fet de la mà de partits de l’esquerra espanyola (A-1987 i A-2007) i a partir del 2007 amagat dins de coalicions amb partits de l’esquerra espanyola, com és la coalició Compromís. La nostra resposta no és un altra que  – els fets constatables i explícits – perquè UPV-BLOC-Més Compromís és percebut per l’electorat valencià com ‘catalanista’ a l’estar adscrits UPV-BLOC-Més Compromís, al «fusterianisme».
6. En eixe sentit la proposta que es presenta, s’adscriu, pàg. 240 a 245, al «fusterianisme». A la ‘veritat delatada’ de Fuster que sintetitzada per als no iniciats es pot resumir en: “dir-nos «valencians» és la nostra forma de dir-nos «catalans»” en Nosaltres els valencians i  “un dia serà suficient dir català per al·ludir a la nostra condició de poble únic, i agregar-hi una precisió comarcal per localitzar la cosa o persona de què es tracti. Les actuals «regions» poden esvair-se i només el fet radical de la comarca i el fet general de la comunitat idiomàtica i civil seran importants.” diu Joan Fuster en Qüestió de noms.
7. Com l’autor no es planteja la proposta al marge del «fusterianisme», tot el contrari, llavors hi ha que indicar al lector que cada vegada que en el llibre apareixen els termes ‘valencianisme’ o ‘valencianisme polític’ o similars, com si fora l’únic valencianisme realment existent, cal precisar que es refereixen, de manera implícita al ‘valencianisme «fusterià»’ i al ‘valencianisme polític «fusterià»’.
8. Un apartat interessant és la polèmica amb Mezquida, l’ideòleg oficial de Més Compromís, que conscient del mal que produeix el ‘fusterianisme’ proposa un ‘valencianisme cívic’ front al ‘nacionalisme identitari fusterià’ majoritari de Més Compromís. Chulià defensa el ‘nacionalisme valencià’ front al ‘cívic’, però amaga el contingut fusterià deixe ‘nacionalisme valencià’. Nosaltres els adscrits a l’independentisme valencià republicà diem, ni ‘nacionalisme fusterià’ ni ‘cívic’. Nosaltres els independentistes valencians republicans diem  ‘nacionalisme valencià’, però de la Nació valenciana, sense més.