Eleccions europees
PER UNA CANDIDATURA VALENCIANA D’AMPLE ESPECTRE QUE DEFENGA EN EUROPA DIRECTAMENT, SENSE INTERMEDIARIS, ELS INTERESSOS MATERIALS I ESPIRITUALS DE LA NACIÓ VALENCIANA.
RVPVE (República Valenciana/Partit Valencianiste Europeu), no amaga als valencians, d’Oriola a Vinaròs, el seu ideari: som independentistes valencians republicans que tenim com objectiu assolir l’Estat valencià per a la Nació valenciana.
Les raons per marcar-nos este objectiu son evidents per a qualsevol valencià informat: els fets constatables i explícits del menyspreu de l’Estat espanyol respecte els valencians i de la seua política extractiva envers la nostra economia; els seus criteris de distribució dels impostos que ens recapta és el següent: “a estos les damos los restos y si quieren algo, que se lo paguen”.
Malgrat això ser evident per a tots, des de Carlos Mazón a Ximo Puig, des de Juan Roig a Vicente Boluda, passant pels llauradors, empresaris i sindicalistes valencians, a tots els hi dona vertigen i por plantar cara obertament a l’Estat espanyol per defendre els interessos dels valencians.
RVPVE en les darreres eleccions estatals va fer coalició amb Via Mediterrània amb la candidatura PER L’ESTAT VALENCIÀ DEL BENESTAR, amb un programa per a fer-nos de respectar com a persones i com a poble. Va ser la única candidatura valenciana. Varen obrir un camí.
Ara tenim davant les eleccions europees. A casa nostra, els partits institucionals estan supeditats als seus caps de Madrid, altres cerquen acords amb centristes espanyols, uns altres cerquen acords amb partits bascs , catalans o asturians. Els valencians tenim la nostra agenda pròpia. Ni la divisió ideològica, ni la supeditació a altres territoris ens aprofita.
Cal aprofundir en el camí obert amb la darrera candidatura amb la que ens varen presentar PER L’ESTAT VALENCIÀ DEL BENESTAR.
Advoquem per a les properes eleccions europees PER UNA CANDIDATURA VALENCIANA D’AMPLE ESPECTRE, NO CONDICIONADA PER CAP IDEOLOGIA, NI SUPEDITADA A CAP ALTRE TERRITORI; UNA CANDIDATURA QUE DEFENGA EN EUROPA DIRECTAMENT, SENSE INTERMEDIARIS, ELS INTERESSOS MATERIALS I ESPIRITUALS DE LA NACIÓ VALENCIANA.
PER L’ESTAT VALENCIÀ DEL BENESTAR!
Assemblea de RVPVE
País Valencià, d’Oriola a Vinaròs, febrer 2024
PER UNA CANDIDATURA VALENCIANA UNITÀRIA EUROPEA per Enric Bataller, president de Via Mediterrània.
El proper 9 de juny tenim una cita electoral amb el Parlament Europeu, eixe lloc amb competències difoses però que, d’una manera o altra, té cada volta un paper més rellevant en la configuració del marc vital on hem de moure’ns els valencians.
Som un Poble europeu des dels nostres origens, i Europa ha sigut sempre la destinatària dels nostres productes i, també, de la nostra gent; l’espai on hem emigrat majoritàriament per raons polítiques, laborals, educatives, o per simple conveniència. El Corredor Mediterrani no és una entelèquia, sinò la necessitat de donar plasmació física a un immens riu de vida, coneixements i riquesa que sempre ens ha articulat amb els pobles de més enllà dels Pirineus. Dir que València para molt més a prop (sentimentalment també) de Montpeller que de A Coruña o de Cádiz no és cap obvietat, sinò la constatació de que vivim en un Estat que voluntàriament s’ha construït com una pressó circular on tots els aparentment perifèrics ens trobem condemnats a dependre d’un sol centre extractor de recursos.
Quin serà el camí futur del Poble valencià, i en quina mesura tornarà a estar autocentrat, són a hores d’ara qüestions complexes de difícil resposta, però no cap dubte que el reforçament de la nostra presència directa a Europa, sense intermediaris, és condició prèvia ineludible per anar aplanant el camí cap al nostre redreçament col.lectiu.
Quins són els problemes més urgents que els valencians hem de solventar a l’espai europeu?:
1. La construcció europea no s’ha fet mai des d’una concepció vertaderament federal i altruïsta, sinò pressionada pels interessos dels seus membres més potents, els quals han trobat a la Unió Europea una magnífica campana de resonància per amplificar els guanys derivats de llurs relacions pròpies amb païssos tercers. El cas de França i Paissos Baixos respecte les seues antigues colònies, o el de Regne Unit abans del Brexit, il.lustren clarament perquè no s’ha considerat el valor estratègic i necessàriament protegible de l’agricultura valenciana envers productes que fan una competencia deslleïal per les dolentes condicions laborals i fitosanitàries en què s’han produït.
2. L’Estat espanyol mai ha defensat, ni tan sols conegut, la enorme riquesa qualitativa del territori sobre el que exerceix la seua jurisdicció. Bascs, gallecs i asturians han sabut col.locar una “agenda atlàntica” entre les preocupacions de la política exterior espanyola, la qual cosa no hem fet els valencians. Des de Madrid, el PV es veu com un gegant xiringuito de platja que obri a l’estiu i tanca l’1 d’octubre, però no com un subjecte socioeconòmic amb entitat pròpia que caldria comprendre i protegir. La desprotecció política en què s’ha trobat el potent sector ceràmic de Castelló davant la crisi del gas provocada per la guerra d’Ukraïna n’és mostra ben evident. Un altre exemple espigolat entre molts: els inaceptables retards sistemàtics del Ministeri de Sanitat en la tramitació a Europa de les compensacions degudes per l’assistència sanitària valenciana a ciutadans de la UE, que ja són part inseparable de la “Marca España”.
3. La turistificació massiva ha provocat la transformació dels nostres paratges en una simple mercaderia que depreda el territori, provocant un creixent monocultiu incompatible amb la necessària diversificació de tota economía desenvolupada. A més, cal fer que la UE reflexione sobre l’evidència de que el model de vida del seu “Nord” es sustenta, cada volta més, en la plena disposició de l’espai del “Sud” com a lloc de vacances, segona residència o, de manera creixent, de teletreball i acollida dels “expatriats” que poden desenvolupar la seua activitat tot triant l’entorn. El PV s’ha convertit en una “bombona d’oxígen” de 23.000 kilòmetres quadrats que subministra benestar i alivia l’estrés de milions i milions d’europeus. Si anem a formar part inseparable de la seua vida i convertir-nos en el seu lloc constant de descans, aleshores cal exigir que la veu valenciana es senta més alta i clara a Europa quan es tracte de definir polítiques socials, ambientals i tecnològiques.
Totes aquestes raons urgeixen a la conformació d’una candidatura valencianista d’ample espectre que, des de valors claramente democràtics, ens defense com a Poble i ajude a consolidar una presència permanent a les institucions europees que estiga, sempre, vetllant pels nostres interessos comuns.
Des de Via Mediterrània hem decidit fer una crida a totes les formacions que es senten al.ludides per aquests principis a, des de ja, treballar per fer possible eixa candidatura, sense personalismes ni jugades a curt plaç absents de projecció futura. És el que està esperant molta gent.
