ANNA notícies destaca de l’entrevista estes dos respostes:
Al llibre també es relata el diàleg en 1914 entre un professor de Benimaclet que li adverteix a un xiquet que en l’escola s’ha de parlar castellà, i ell li contesta: “És que jo soc valencià”. Què implica aquesta frase?
Acumula tota la història d’un poble que ha tingut la llengua com a element fonamental de la seua vertebració. Resumeix perfectament la idea de poble lligada a la llengua. Ni essencialisme ni romanços estranys: la pura normalitat. Tant de bo férem camisetes amb aquest eslògan.
Ser valencià implica parlar valencià, per tant?
Ara ja no es pot dir això, evidentment, per pures raons sociolingüístiques. Però sí que es pot dir que ser valencià ha de tindre en compte la llengua que ha servit com a pilar fonamental de la seua identitat durant la seua història, del que ha significat viure ací… Aquesta és la meua idea de valencianitat, i inclou, òbviament, altres qüestions igualment fonamentals, com ara treballar i pagar impostos ací. Només dic, doncs, que la llengua s’ha de tenir en compte.
