25 D’ABRIL, RES A CELEBRAR
S’acosta el 25 d’abril i com tots els anys, des que el 26 de maig de 1995 va entrar en campanya electoral a favor del candidat Lerma, una entitat cultural privada, ACPV -presidida ara per Anna Oliver- que des de llavors -l’associació- està manifestament al servei del partit unionista del 155: el PSOE, convoca una manifestació i una festa amb concert, al voltant d’esta data, que és escollida en funció de les disponibilitats de les càmeres de TV que hauran de pagar els drets de transmissió de la festa-concert.
Els lemes d’esta convocatòria, com sempre, estan perfectament filtrats per a beneficiar objectiva i electoralment al partit dinàstic que passa per ser d’esquerres. Lemes que, com ara el PSOE està en el poder, no poden ser massa reivindicatius, ni punyents, com si succeïa tres legislatures abans quan tenien com objectiu erosionar l’altre adversari dinàstic que era el PP. Però en tots els casos, tots el 25 d’abril, manen els dinàstics d’esquerres o manen els dinàstics de dretes, l’entitat cultural privada mai reivindica en els seus lemes el tornar a recuperar la sobirania política dels valencians. Eixa entitat al servei del PSOE i resta de partits sucursalistes del PSOE, filtren els lemes i desvirtuen tot el que poden i més el caràcter polític nacional valencià de la data.
Però en els darrers anys, coincidint amb les dos legislatures en el poder del PSOE i adlàters sucursalistes, a les reivindicacions culturals i socials innòcues respecte a les llibertats nacionals dels valencians, han trobat una reivindicació que, sí bé és noble i plausible, millor aconsegueix -l’entitat cultural privada al servei del PSOE- desviar el caràcter polític nacional de la data; ara el 25 d’Abril esdevé… una ‘jornada antifeixista’. Bravo!!! Els hereus dels ocupants amb els col·laboracionistes dels ocupants, han descobert la noble reivindicació de l’antifeixisme per a millor amagar una diada política nacional dels valencians. Per amagar el fet d’una derrota militar en la que malgrat no va participar cap valencià i quan, en eixe dia, el nostre heroi nacional Basset estava presoner de l’Arxiduc Carles, s’amaga que eixa derrota austriacista en Almansa, va ser l’excusa perquè la Monarquia Hispànica, en mans de la dinastia dels Borbons i tenint com a base de referencia del seu Estat el Regne de Castellà, entrara a sang i foc en el Regne de València i “por justo derecho de conquista” els valencians fórem esborrats del mapa polític d’Europa i incorporats com a colònia al Regne de Castellà. Fet que per a deixar constància a l’esdevenidor de la desaparició política del Regne va ser plasmat, mesos després, el 29 de juny de 1707, mitjançant el decret dels ocupants anomenat de ‘Nueva Planta’, que des de llavors està ininterrompudament vigent i que a continuació reproduïm:
DECRETO DE NUEVA PLANTA DE 1707
D. Felipe V en Buen Retiro por decreto de 29 de junio de 1707
Derogación de los fueros de Aragón y Valencia y su reducción a las leyes y gobierno de Castilla.
Considerando haber perdido los Reinos de Aragón y de Valencia, y todos sus habitadores por el [=la] rebelión que cometieron, faltando enteramente al juramento de fidelidad que me hicieron como a su legítimo Rey y Señor, todos sus fueros, privilegios, exenciones y libertades que gozaban y que con tan liberal mano se les habían concedido, así por mí como por los Señores Reyes mis predecesores, particularizándolos en esto de los demás Reinos de esta Corona; y tocándome el Dominio absoluto de los referidos reinos de Aragón y de Valencia, pues a la circunstancia de ser comprendidos en los demás que tan legítimamente poseo en esta Monarquía, se añade ahora la del justo derecho de la Conquista que de ellos han hecho últimamente mis Armas con el motivo de su rebelión. Y considerando también, que uno de los principales atributos de la Soberanía es la imposición y derogación de leyes, las cuales con la variedad de los tiempos y mudanza de costumbres podría yo alterar, aun sin los graves y fundados motivos y circunstancias que hoy concurren para ello en lo tocante a los de Aragón y Valencia.
He juzgado conveniente (así por esto como por mi deseo de reducir todos mis reinos de España a la uniformidad de unas mismas leyes, usos, costumbres y Tribunales, gobernándose igualmente todos por las leyes de Castilla tan loables y plausibles en todo el Universo) abolir y derogar enteramente, como desde luego doy por abolidos y derogados, todos los referidos fueros, privilegios, práctica y costumbre hasta aquí observadas en los referidos reinos de Aragón y Valencia; siendo mi voluntad, que éstos se reduzcan a las leyes de Castilla, y al uso, práctica y forma de gobierno que se tiene y ha tenido en ella y en sus Tribunales sin diferencia alguna en nada; pudiendo obtener por esta razón mis fidelísimos vasallos los Castellanos oficios y empleos en Aragón y Valencia, de la misma manera que los Aragoneses y Valencianos han de poder en adelante gozarlos en Castilla sin ninguna distinción; facilitando yo por este medio a los Castellanos motivos para que acrediten de nuevo los efectos de mi gratitud, dispensando en ellos los mayores premios, y gracias tan merecidas de su experimentada y acrisolada fidelidad, y dando a los Aragoneses y Valencianos recíproca e igualmente mayores pruebas de mi benignidad, habilitándolos para lo que no lo estaban, en medio de la gran libertad de los fueros que gozaban antes; y ahora quedan abolidas.
En cuya consecuencia he resuelto, que la Audiencia de Ministros que se ha formado para Valencia, y la que he mandado se forme para Aragón, se gobiernen y manejen en todo y por todo como las dos Chancillerías de Valladolid y Granada, observando literalmente las mismas regalías, leyes, práctica, ordenanzas y costumbres que se guardan en estas, sin la menor distinción y diferencia en nada, excepto en las controversias y puntos de jurisdicción eclesiástica, y modo de tratarla, que en esto se ha de observar la práctica y estilo que hubiere habido hasta aquí, en consecuencia de las concordias ajustadas con la Sede Apostólica, en que no se debe variar: de cuya resolución he querido participar al Consejo para que lo tenga entendido.
Llavors, el 25 d’abril no hi ha res a celebrar. És una data política de reivindicació nacional valenciana per recuperar allò que varen perdre i que hauria de ser convocada pels partits polítics nacionalment valencians que reivindiquen l’Estat valencià, lliure i sobirà.
Per als valencians que reivindiquem, treballem i lluitem per a tornar a tindre l’Estat valencià, el 25 d’abril és una data per senyalar l’enemic, els ocupants, les seues forces d’intimidació, els seus partits, els botiflers col·laboracionistes i tots aquells que any rere any desvirtuen una data política com el 25 d’abril, amagant l’enemic dels valencians, amb actes festius i culturals, concerts finançats, banderes políticament innòcues [la quadribarrada nua és un senyal políticament innocu] i forçades -malgrat que nobles- reivindicacions, amagant d’esta manera l’enemic, els ocupants que des de 1707 ens espolien i fan tot el que poden per fer-nos desaparèixer, ja no sols políticament, també com a poble. Els valencians, el Poble valencià d’Oriola a Vinaròs, en este 25 d’abril, hem de plantejar-nos que si no volem renunciar a la nostra existència, aleshores ens caldrà existir políticament i això passa inexorablement per determinar qui són els nostres amics i qui els nostres enemics i -amb això- assumir el cost que els pobles lliures i sobirans han de pagar per ser-ho.
Des de RV/PVE, en el camí encetat per arribar a les persones necessàries per a presentar la candidatura transversal per l’Estat valencià n’hem trobades de derrotades i que d’alguna manera ens volien, com elles, també derrotats; ha estat inútil, la gent més senzilla i lliure, de diverses procedències, que ens envolta ha fet possible la candidatura de la dignitat valenciana i de la revolta front al statu quo; la seua determinació estarà present el 28 de maig en tots els col·legis electorals; en tots, fins i tot del racó més amagat del País Valencià, d’Oriola a Vinaròs.
Els propers 25-A i 28-M: Avant la lluita de la gent lliure!!!
Determinació i existència política!!!
Per l’Estat valencià!!! Per la República Valenciana!!!
Visca València lliure!!!
Ximo Cunyà i Alcover, en nom del Comitè Executiu de RV/PVE.
País Valencià, d’Oriola a Vinaròs, 2 d’abril de 2023
