Per a llegir la intervenció de Víctor Baeta publicada en LA VEU cliqueu ACÍ
La Fundació «CONSTANTÍ LLOMBART» ens destaca les següents frases dels ponents…
Per part d’Agustí Colomines:
- Sobre el llibre de Trias Fargas va destacar que el 90 % del pressupost no se gestiona en l’autonomia i esta és un pur teatre.
- Va constatar el desencant dels catalans independentistes després de la pèrdua de la guerra del ‘procés’.
- La falsa idea entre els «fusterians» valencians que Catalunya és el germà gran: ”Els catalans passen dels valencians com de la merda”- va dir.
- Els informadors catalans de la producció editorial ignoren tot el que es fa a València.
- A Raimon que es queixava (i a altres valencians residents a Catalunya) li va dir: “si t’hagueres quedat a València igual no estaria com dius que està”.
- Catalunya, ara per ara, és una part més d’Espanya.
- Respecte el País Valencià, una coneguda independentista catalana li va reconèixer que serveix com un front de la guerra entre Catalunya i Espanya.
Per part de Víctor Baeta:
- En 1707 La Monarquia Hispànica borbònica va declarar al poble valencià com el seu enemic i este també el va reconèixer com enemic.
- Qui volatilitza l’enemic, no el senyala i no s’enfronta a ell, perd la qualitat de polític i en conseqüència renuncia a la seua sobirania i existència.
- Entenem la Nació com la d’aquells residents d’un territori concret que mitjançant la seua voluntat aspiren a ser un Estat.
- La Nació valenciana, lluny de ser un producte del ius sanguinis ho ha de se ser de la tradició anglo/saxona/americana del ius soli.
- Es va preguntar… Qui pot estar interessat en amagar esta evidència necessària de reivindicar l’Estat valencià, quan no d’impedir-lo, fora dels mateixos ocupants i d’aquells valencians que viuen a sou de l’Estat ocupant?
- Per als «fusterians» la República Valenciana és una ‘collonada’… i pels lligats a l’esquerra espanyola, la República Catalana, també.
- Per als «fusterians»… La Nació «fusteriana» abans dins d’Espanya que trencada.
- L’Estat valencià que proposem és un objectiu que es contempla com un fi en si mateix, no condicionat a res, fora de l’acceptació als Drets Humans. Un Estat valencià, lliure i sobirà, per a poder -SEMPRE els valencians- ‘fer’ o ‘desfer’, per a poder -SEMPRE- ‘acceptar’ o ‘rebutjar’, per a poder -SEMPRE- ‘anar’ allà on ens convinga, però també, per a poder -SEMPRE, els valencians- ‘tornar’ d’on no vullguem estar.
