Estem davant d’un període electoral d’alta intensitat perquè són més d’un els comicis a convocar i molt el que tenim pendent d’afrontar. Els qui durant tres anys hem estat presentant propostes polítiques per a millorar este país i la vida de la seua gent no podem restar muts. Les formacions polítiques aptes per a fer-los costat existeixen, no del tot perfectes com ens agrada reclamar, però sí amb un grau més que suficient de respectabilitat.
És per això que davant l’oferiment que m’ha arribat d’una d’eixes opcions, que té per eix central la independència política i mental de la gent del Sénia al Segura, he decidit encapçalar la llista electoral a les Corts Valencianes per la demarcació del nord… Per descomptat que si hi ha la incorporació d’algú més adient per al lloc, seré el primer que farà un pas al costat.
No és la primera vegada que entre en el joc. Serà la quarta edició de la meua implicació en profunditat en unes eleccions i no sempre m’han quedat bones sensacions. El nostre és un país «perplex» com ja va definir el sociòleg. Però com que soc de l’opinió que en la persona ha d’haver-hi sintonia entre el que es pensa, el que es diu, el que s’escriu i el que es fa, crec que he de fer el pas endavant.
Els problemes del nostre país estan agreujant-se. L’estat de les autonomies és cada volta més, i perquè els convé, un règim de descentralització administrativa, sense la més mínima sobirania per als territoris i amb més desequilibris regionals, o el que en llenguatge planer és dir que uns trauen profit dels altres.
La millor manera de posar fi a això és que les nacions que ho desitgen diguen prou i proclamen democràticament la seua independència i que la puguen fer efectiva. Negociar tindre més recursos o més poder de decisió dins el sistema polític actual és una pèrdua de temps i d’energies, ja s’està veient. Per una altra banda, estaria bé que l’anomalia valenciana en el concert d’Europa quedara superada, com ja han fet tants altres territoris, des de Grècia (1822) fins a Kosovo ja dins el segle actual.
Passe el que passe continuarem lluitant per un món millor, en l’àmbit local més pròxim, en la comarca o en el conjunt del país, com hem fet sempre, però ara és el moment d’expressar el màxim que volem, sense complexos. Els de l’altre extrem no tenen gens de vergonya de dir el que pensen. Ja està bé d’ambigüitats, parlem clar i valencià!
