De treballadora autònoma a militant d’un partit independentiste
Arran d’una telegràfica informació, que agraïsc, sobre la meua trajectòria laboral i política aparegudes en La Palestra, la voldria ampliar per al coneixement general.
Sóc Dolors Alexandre i un bon grapat de persones em coneixen per haver estat una professional dedicada a les classes particulars i per haver tingut la sort d’acompanyar en els darrers anys de la seua vida al «fill predilecte» de Dénia, Vicent Balaguer, de qui vaig aprendre molt, sobretot a estimar la nostra comarca i la seua gent. N’estaré sempre agraïda.
Alacantina de naixement, vaig arribar a Dénia, després d’uns anys laboralment molt profitosos a Catalunya. Ja en Dénia, el meu primer treball va ser en el sector públic de la FPA (Formació Permanent d’Adults) amb programes, entre d’altres, d’alfabetització, sí! encara als anys 90 havien adults espanyols que no havien anat mai a escola. A aquesta etapa la van continuar uns quants anys més treballant per compte de les administracions comarcals i municipals, en aquesta ocasió posant en marxa programes d’inserció social i laboral de joves.
Les condicions econòmiques i de continuïtat laboral eren de molta inestabilitat i vaig decidir-me per muntar el meu propi projecte que vaig anomenar: «Gabinet de reforç escolar. Dolors Alexandre» i d’aquest projecte propi, he aconseguit guanyar-me la vida fins a la meua jubilació, no sense dificultats, però, això sí, amb la noble motivació de millorar els coneixements i la cultura propis i dels que han estat els meus i les meues alumnes de classes particulars.
A nivell polític també he tingut la meua trajectòria:
Inquieta pel que veia en el meu dia a dia: joves desfavorits; precarietat laboral; el valencià en risc de desaparició; desconeixement de la nostra història i greuges com a poble; descontrol i desfeta del territori, dificultats per a la digitalització…, és per tot això que a principis del 2000 em vaig afiliar al Bloc. Era l’època de Pau Reig, Pepa Ribes, Josep Crespo… i allí vaig romandre un bon grapat d’anys i encara que les persones que portaven el timó del partit van anar canviant, vaig continuar fidel i aportant el que podia a nivell municipal.
L’1 d’octubre de 2017, veient les imatges de persones que volent votar eren agredides per la policia a Catalunya, vaig descobrir que vivia en un país amb una democràcia de molt baix nivell. Això va ser per a mi molt impactant i decidí encapçalar un moviment comarcal de solidaritat i protesta per aquests fets i pels que després vindrien d’empresonament i represàlies de polítics que s’havien posat al capdavant de les demandes d’una immensa majoria del poble català.
La resposta del Bloc, aleshores ja Compromís, a nivell de la Comunitat Valenciana, va ser la de posar-se d’esquenes i no posicionar-se clarament en contra de la prepotència de l’Estat a Catalunya.
És en aquest context que conec RVPVE, un partit valencianiste, que diu que els valencians podem qüestionar l’estar dins d’un estat, l’espanyol, repressor, i pel qual, a més a més, patim un espoli ancestral.
RVPVE és una formació que afirma: que tots els residents d’Oriola a Vinaròs (nadius o nouvinguts, no importa perquè la terra fa l’ésser) que vullguen ser valencians, ho poden ser, siga el que siga el color de la seua pell o la parla dels seus pares; que dir-nos valencians ha de ser la manera de dir-nos dones i homes lliures d’un País, el valencià, lliure i sobirà; un país sobirà per a poder -sempre els valencians- fer o desfer, acceptar o rebutjar i per a poder anar o tornar d’allà on vullguem. Un partit que es reivindica d’una civilitat republicana basada en la llibertat, la igualtat i la fraternitat. Un partit independentiste i republicà amb vocació europea i, netament, d’arrel valenciana.
Identificada amb aquests principis, abandone el Bloc i ja en les autonòmiques del 2019, vaig encapçalar la llista de RVPVE per la circumscripció d’Alacant, amb uns resultats que han estat fins ara, testimonials.
En les properes eleccions autonòmiques del 2023 torne a encapçalar la llista per Alacant junt amb el meus companys Ximo Cunyà, llaurador de Museros que encapçala la de València i Ximo Meneu d’Onda -enginyer de l’ETSIA- que ho fa per la de Castelló,
La fita és augmentar afiliats, configurar les llistes i sobretot, arrelar i fer-nos visibles.
Anem fent passos, la determinació ja la tenim.
Dolors Alexandre, coordinadora de RVPVE. Dénia 22-XI-2022
