Joan Antoni Guerrero Vall Almeria (Enviat especial EL MÓN) 15/06/2022
El nacionalisme andalús com a moviment organitzat té les seves arrels en segle XX. Diverses organitzacions l’han representat, moltes han desaparegut i actualment només n’hi ha una que es resisteix a la dissolució, Nación Andaluza. Amb fortes conviccions d’esquerra, sense concessions a cap reforma, abracen l’independentisme com un dels seus pilars fonamentals. Es distancien així d’altres formacions que tenen un perfil més sobiranista i defensen sense embuts la separació de la nació andalusa respecte de l’Estat espanyol. Creuen que després de 40 anys d’autonomia Andalusia ha anat a menys.
Nación Andaluza és l’únic partit independentista andalús que es presenta a les eleccions autonòmiques de diumenge. Esperen superar els 5.000 vots que van obtenir en els darrers comicis. Només es presenten a les autonòmiques, no perquè hi creguin, sinó per no deixar terreny a d’altres formacions que es presenten com a andalusistes i ells consideren que no ho són. Dos membres i candidats del partit, Mariano Junco i Ali Manzano, reben El Món a la seu d’Almeria, una de les províncies on més arrela l’extrema dreta i on Vox fins i tot té la capacitat de superar el PP en llocs com El Ejido.
Propers a organitzacions de l’esquerra independentista catalana, com la CUP i Endavant, els membres de Nación Andaluza reconeixen que l’1-O ha estat una font de lliçons per a ells, però en canvi la situació d’ara es contempla amb escepticisme, encara que amb esperança. “Això que s’ha sembrat [l’1-O] sortirà més endavant”, diu Mariano Junco. “La situació ara [de l’independentisme català] no és bona, no veiem una referent important i el que surt és la posició d’ERC, que nosaltres no compartim en cap cas i que ens sembla que no és el camí”.
Els independentistes d’Andalusia prenen nota dels “errors” dels catalans
El company de Junco, Ali Manzano, coneix encara de més a prop l’independentisme català i l’experiència de l’1-O perquè el 2017 va viatjar a Catalunya per reunir-se amb entitats culturals andaluses i encoratjar-les a participar en el referèndum i a votar per la independència. “Hem après molt de tot el Procés, els catalans ens han ensenyat molt sobre la forma de lluita i organització, però també hem après d’alguns dels seus errors”. Els errors, a ulls d’aquests independentistes andalusos, venen de la confiança atorgada a alguns sectors: “Una de les lliçons de l’1-O és que no es pot anar amb la burgesia enlloc”.
Prescindir de les classes benestants? No ben bé, corren a matisar. “Un moviment independentista ha d’aglutinar el major nombre possible de ciutadans i de capes socials”, diu Junco. “Però amb garanties”, hi afegeix Manzano. La conclusió que n’extreuen és que “la independència ha de ser dirigida per les classes que tenen menys a perdre perquè la burgesia és vacil·lant, busca el negoci i té por”, remata Junco. Sostenen que a Andalusia aquest problema se l’estalvien perquè “ni tan sols existeix la burgesia nacionalista independentista”. De fet, es mostren convençuts que, “si no és la classe obrera Andalusia, no l’aixecarà ningú”. Insisteixen que l’èxit de l’independentisme resideix en “una avantguarda que ho tingui clar i sigui referent de la classe obrera” perquè, en cas contrari, “acabem com acabem”.
Per molt que ara hi hagi factors que dificulten el projecte independentista, des de Nación Andaluza miren el futur amb optimisme. “El que s’ha fet, s’ha fet, això està allí, aquesta lluita va ser exemplar perquè ha estat una de les poques vegades que s’ha posat l’Estat espanyol contra la paret”, diu Mariano Junco. L’1-O va mobilitzar aquests andalusos que expliquen que van sortir als carrers quan alguns sortien a cridar “l’a por ellos“. L’1-O va aixecar expectatives en altres nacions de l’estat, afirmen. “Per a nosaltres va ser fonamental, va ser una lluita de què ens sentíem part”.
Els orígens de Nación Andaluza es troben en un referèndum
Malgrat els escassos resultats electorals, Nación Andaluza no s’arronsa i manté la defensa de causes que venen de lluny. La seva pròpia creació es remunta arran d’un referèndum, el de l’OTAN del 1986. Sindicalisme revolucionari contra reformista, moviments de suport a la lluita basca i a l’autodeterminació d’Euskadi i altres més propers a concepcions de nacionalisme i identitat andalusa van confluir en aquell moment. “El que hi havia no ens agradava i vam decidir crear un moviment d’esquerres i que lluités per la independència i l’autodeterminació andalusa”, explica Junco.
El moviment va anar patint escissions, hi va haver persones que el van abandonar per passar a Izquierda Unida, que es va crear també en aquell moment. Finalment, el partit va quedar configurat el desembre de 1990 amb un objectiu clarament independentista. “Mantenim que la independència és l’eina que ens val per arribar a una societat igualitària, socialista, comunista i sense classes”. Trenta-dos anys després, no s’han mogut d’aquí i l’any 2000, després que marxessin persones que no ho compartien tot, van acabar de perfilar la seva concepció com a organització “independentista, socialista i feminista”.
Tot i que són conscients que els seus postulats no són els més seguits actualment, mantenen la creença que és l’únic camí. Tot i que les eleccions probablement no els serveixin per assolir representació, no volen perdre una oportunitat de fer visible la seva opció. “Considerem que el camp electoral també és un camp de lluita i la veu de l’esquerra independentista no pot ser aliena a aquest espai”, defensa Ali Manzano. Aquest militant de Nación Andaluza creu que l’esquerra independentista andalusa ha de ser escoltada “a les eleccions, en conflictes sindicals, laborals i estudiantils” perquè no es vol deixar “l’espai lliure a organitzacions que venen de Madrid, es vesteixen de verd i blanc i es fan anomenar andalusistes”.
Els independentistes andalusos denuncien la “manipulació” dels votants per part d’altres partits
Tant Junco com Manzano es mostren molt crítics amb l’ús de l’andalusisme per part de les formacions polítiques majoritàries, tant des del PP com Podemos i els seus corrents. “Hem de donar la batalla i avisar la societat andalusa perquè el que aquesta gent defensa no és la sobirania d’Andalusia”, adverteix Manzano, per a qui molts partits “han deixat buides paraules com sobirania i andalusisme: són conceptes que han deixat buits per poder manipular la gent”. Ara, però, creuen que gràcies a la feina de partits com el seu, aquests conceptes han “calat” en la societat i els grans partits “se’n volen apropiar”.
El concepte que no els copien, però, és el de la independència, que resulta més difícil d’estendre, però que Nación Andaluza defensa amb ungles i dents. I aquesta convenciment neix de considerar que “s’ha demostrat que tots els anys d’autonomia no han solucionat cap dels problemes estructurals d’Andalusia, tot el contrari”, diu Junco, que aporta algunes dades: “Ara hi ha més superfícies de més de 120 hectàrees de les que hi havia el 1930; el nombre d’aturats s’ha triplicat des del 1976; en temps de crisi, a Andalusia l’atur sempre ha estat deu vegades per damunt de la resta de l’estat; l’esperança de vida aquí és tres anys inferior que la d’algú que neixi a Madrid”. I la llista podria se més llarga, avisa.
Els independentistes d’Andalusia reneguen de l’autonomia
Aquesta situació calamitosa que descriuen és perquè “els governs del PSOE, amb la crossa del Partit Andalusista i IU no han aconseguit res” i també acusen el PP de “mentir” actualment quan parla de boom econòmic. “És fals”, remarca Junco. “Nosaltres no ocultem la realitat, això ens diferencia dels altres”. També la solució que proposen: “Passa per assolir la independència, no hi ha una altra manera perquè històricament el paper que li queda a Andalusia és el de ser la mà d’obra barata i el de servidor de matèries primeres”. Així doncs, afegeix, “mentre no tinguem a les nostres mans la capacitat de decidir, no hi ha res a fer”.
Tampoc creuen que serveixi de res tenir presència a Madrid com defensa “l’esquerra reformista”. “S’ha demostrat que no val per a res i s’ha vist amb el procés català, com l’Estat no ho ha permès perquè l’estat espanyol no permet la sobirania dels pobles i menys la d’Andalusia, que és un portaavions dels EUA i de l’OTAN”. Junco es refereix a la presència de les bases navals de Rota i Morón, que consideren un atac a la sobirania del poble andalús, contra el qual diuen que els altres partits d’esquerra han decidit deixar de lluitar. Fins i tot acusen els partits d’esquerra d’haver votat a favor al Parlament andalús per l’establiment d’una base logística de l’exèrcit espanyol a Còrdova.
