Article de Marcel Gascón, periodista español.
"El problema d'Occident, i sobretot d'Europa, està, potser, en la hipocresia. En una vocació universalista i democratitzadora amb la qual després no compleix. En la seua addicció a les paraules boniques i a bells ideals elevats pels quals després no està disposat (o disposada, perquè és més el cas d'Europa) a baixar al fang"
Una perspectiva israeliana sobre el que passa a Ucraïna (1)
2022-02-24 / La primera ronda de sancions occidentals no ha funcionat i la Rússia de Putin ha començat la guerra a gran escala contra Ucraïna. Hores abans que això ocorreguera, Israel es pronunciava a la fisobre l’agressió que l’autòcrata del Kremlin venia perpetrant contra el seu veí democràtic. “Israel se suma a la preocupació de la comunitat internacional respecte a la deterioració de la situació en l’est d’Ucraïna, i està preparada, si així se li demana, per a actuar en favor d’una solució diplomàtica per a retornar la calma a la regió”, va declarar el Ministeri d’Exteriors. “Israel dóna suport a la integritat territorial i la sobirania d’Ucraïna”, afegix el comunicat, que no obstant això evita esmentar al país que ha trencat la calma a la regió i està violant tant la integritat territorial com la sobirania d’Ucraïna. Recordem que Jerusalem vol evitar entrar en conflicte amb Moscou a causa de la forta presència militar russa en la veïna Síria. En el comunicat, Israel també s’ofereix per a “proveir de manera immediata ajuda humanitària” a Ucraïna.
Segons escriu Lahav Harkov al Jerusalem Post, tant Netanyahu quan era primer ministre com Bennett ara han intentat sense èxit convéncer a Putin que negocie amb Ucraïna. L’últim intent ferm ho va fer Bennett en reunir-se el mes d’octubre passat amb l’autòcrata rus. Encara que Ucraïna continue demanant-li a Israel que continue intentant-ho, els israelians han insistit que l’Administració russa rebutja de pla la idea i és inútil obstinar-se en ella. Segons escriu Harkov, els Estats Units entén la reticència d’Israel a l’hora d’adoptar una postura més clara i moralment correcta en el conflicte. Israel és un dels pocs països del món amb bones relacions tant amb Moscou com amb Kíev. O ho era, almenys, perquè a Kíev creix la sensació que Israel –que ha arribat a bloquejar la venda a Ucraïna de míssils del sistema defensiu israelo-americà Cúpula de Ferro– els ha traït.
Esta mateixa sensació semblen tindre dos influents observadors de l’agressió continuada, i exacerbada en les últimes hores, de Putin a Ucraïna. “Veig que en la mateixa setmana en què ha comunicat obertament que no té interés en la seguretat d’Ucraïna, Israel interpel·la al món en la qüestió de l’acord iranià i la seguretat d’Israel”, ha escrit en Twitter l’especialista portugués en geopolítica Bruno Maçaes. Ha completat el seu comentari Yaroslav Trofimov, corresponsal en cap d’assumptes internacionals del Wall Street Journal:“Sí, un país a qui un veí més gran vol esborrar del mapa hauria de ser més conscient del precedent que s’asseurà si un altre país és esborrat del mapa per un veí més gran”.
Les argumentacions de tots dos són parcialment correctes. Però Maçaes omet que Israel no està fent res per a enfortir a la Rússia de Putin, alguna cosa que sí que fa l’acord nuclear iranià amb el règim dels aiatol·làs a l’Iran. Mentrestant, això de Trofimov no convenceria als israelians per una senzilla raó: els líders de l’Estat jueu estan convençuts que Occident, i no sols Occident, els deixaria caure, com en realitat ha ocorregut ja, si les amenaces de, per exemple, l’Iran es materialitzaren en una guerra oberta d’anihilació contra el xicotet país que hui es posa de perfil per a no crear-se més problemes dels que té.
D’això ha escrit precisament el meu admirat Donen Schueftan en el seu esperat article sobre el que està patint Ucraïna. “Els ucraïnesos estan aprenent hui el que els txecs van aprendre en 1938 i els jueus es van comprometre a no oblidar mai: no es pot comptar amb les democràcies occidentals enfront de l’amenaça d’un règim autoritari disposat a recórrer a mesures militars per a imposar la seua voluntat”. Israel ho va patir en les seues pròpies carns en les guerres del passat, en les quals els seus suposats aliats van arribar a imposar embargaments militars perquè no poguera armar-se davant els enemics que volien aniquilar-lo. (D’alguna forma ho ha fet ara Israel amb Ucraïna vetant-li l’accés a la Cúpula de Ferro). Per sort per a Israel, els seus líders van entendre que havien de construir una força militar capaç de valdre’s per si mateixa davant qualsevol amenaça des d’abans que establiren el propi Estat. Done pas a una cita llarga del doctor Schueftan:
“Si Israel rep assistència [militar] és per la seua determinació de sobreviure sense ella. Israel evita la guerra mitjançant la dissuasió, ja que ha aprés que el que deslliga l’agressió de règims autoritaris és la reticència de les democràcies a usar la força fins i tot quan les vies diplomàtiques i econòmiques s’han esgotat. Des del principi, Europa ha acusat a Israel de dependre excessivament del seu exèrcit i li ha demanat que fonamente la seua seguretat nacional en la noció de ‘comunitat internacional’ que ella s’ha inventat. Tant Europa com l’Administració Biden estan demostrant ara [amb Ucraïna] per què no han de seguir-se els seus consells. Ucraïna haurà de conformar-se amb la simpatia del món i acceptar una severa violació de la seua sobirania. Si la sort d’Israel haguera depés de la mobilització de les democràcies occidentals, la seua sort ja estaria segellada.”
La conclusió a tot això –el que diu Schueftan i l’actitud hui del mateix Israel amb Ucraïna– és que cada país, com en general cada persona, acaba mirant pels seus interessos i pocs estan disposats a pagar un alt preu per defensar una causa justa que no és estrictament la seua. El problema d’Occident, i sobretot d’Europa, està, potser, en la hipocresia. En una vocació universalista i democratitzadora amb la qual després no compleix. En la seua addicció a les paraules boniques i a bells ideals elevats pels quals després no està disposat (o disposada, perquè és més el cas d’Europa) a baixar al fang.
