‘També és qüestió de noms’ per Marc Siurana

Diferència entre ESTAT i NACIÓ
Un Estat és una estructura jurídica que organitza políticament a una població situada en un territori, i que està conformada pel conjunt d’institucions, lleis i autoritats que ostenten el poder. En aquest sentit, el concepte d’Estat és objectiu, ja que, pel seu poder coercitiu, ningú té dubte de la seva existència.
Una Nació és un sentiment de pertinença en el qual, per motius històrics, culturals o polítics, la majoria de la població situada en un territori, se sent identificada com a tal. En aquest sentit, el concepte de Nació és subjectiu, ja que depèn del sentir dels habitants d’eixe territori.
Al món no sempre tota la població que inclou un Estat s’identifica com a Nació, hi han Estats que inclouen a diverses nacions, i per tant, hi han nacions que no tenen un Estat propi. És el cas del Regne Unit, de l’antiga URSS (on les nacions són reconegudes) o de l’Estat espanyol (on les nacions no són reconegudes), que són plurinacionals.
L’Estat espanyol és l’estat imperial creat per la Monarquia catòlica o hispànica dels àustries i dels barbons, que va escollir la identitat de la Nació castellana com la de la metròpoli per a imposar-la a les nacions del seu imperi. En aquest sentit és un Estat supremacista que es pot permetre tindre una certa aparença de demòcrata a causa de que la nació castellana té més població que la resta de les altres nacions juntes, però que en el fons i com descriu i mana el decret de Nueva Planta del 29 de juny de 1707,  busca assimilar políticament els valencians perquè esdevinguem ‘nacionalment’ castellans (‘espanyols’ des de 1812)  i no valencians, i també assimilar-nos culturalment i lingüística a la llengua castellana, en detriment del valencià.
Podríem definir els espanyols no com les persones que pertanyen a una Nació sinó com les persones adscrites voluntàriament a l’Estat espanyol,  un Estat que predica o intenta construir, no sense dificultats, una fictícia ‘identidad nacional española’, com la que Luis Garcia Berlanga va reflectir en la pel·lícula Bienvenido, Míster Marshall, al temps que destrueix les identitats nacionals realment existents en eixe Estat.
Els paranys del llenguatge
Com a valencians, hi ha que ser rigorosos per entendre els paranys que posa l’Estat per aconseguir els seus objectius d’assimilació, tant polítics como culturals o lingüístics.
Per exemple quan mires el teu DNI no llegeixes que l’Estat al que pertanys és el del Regne d’Espanya, que seria vàlid per a tots per ser un concepte objectiu, sinó que llegeixes “nacionalidad: española”, que es un concepte subjectiu. Ho veieu? Al DNI no diu a quin Estat pertanys, sinó també quins han de ser els teus sentiments, en aquest cas el teu sentiment de pertinença.
De la mateixa manera, quan vas a l’aeroport, no distingeixes entre avions que viatgen a dins de l’Estat espanyol (interiors) o fora d’ell (exteriors), sinó que llegeixes “vuelos nacionales o internacionales”, con si el concepte d’Estat i nació fossen equivalents.
O quan tens una conversa amb una persona de parla castellana, no et diu que parla castellà, et diu que parla espanyol, com si el valencià fos un problema per a tu, que no eres com els espanyols normals.
L’Estat utilitza totes les argúcies que pot per assimilar políticament i culturalment. En els casos descrits, és un parany per al subconscient, consistent en repetir que som de nacionalitat espanyola, i que a Espanya es parla espanyol, per a que identifiquem l’Estat espanyol amb la nació i la llengua espanyoles.
Nació Valenciana
Tots els especialistes en arts marcials saben que per guanyar no fa falta ser més fort que l’altre, sinó utilitzar la seua força en benefici propi. I això és el que pretenc amb la proposta que vaig a exposar.
El País Valencià es una Nació, ho te reconegut en el preàmbul del nostre Estatut que, a diferència del català, com no mai ha sigut impugnat davant el Tribunal Constitucional, és plenament vigent. I això hi ha que aprofitar-ho perquè té connotacions importants. La Constitució espanyola en l’article 10.2 s’acull a la Declaració Universal de Drets Humans, per això els valencians tenim drets de nació, entre d’altres el dret d’autodeterminació.
Al món hi ha Estats que tenen el mateix nom que el propi de la seua capital, com ara Panamà (Estat) i Panamà (capital). Els valencians, tant se val si som de València ciutat o del País Valencià, sempre ens hem auto-denominat valencians, per tant, eixa disputa artificial que es va fer entre partits espanyols envers la denominació del nostre territori ens va fer molt de mal en esdevenir en el vergonyós “Comunitat Valenciana”, que es fals i humiliant en no ser una comunitat de veïns, sinó una Nació, tal com tots sabem i, a més, tenim reconegut.
Per a mi és correcte, en determinats àmbits, utilitzar la denominació “Antic Regne de València”, per exemple quan estàs parlant d’història, o també és correcte parlar de “País Valencià”, perquè es més actual, però el que veritablement ens interessaria és auto denominar-nos Nació Valenciana, per diverses raons:
1. Ho tenim reconegut, els agrade o no. Ho poden canviar unilateralment, però ens ho han reconegut i així consta. I nosaltres podem utilitzar-lo perquè no enganyem ningú.
2. Si utilitzem el nom “Nació Valenciana”, eixe nom anirà fent-se lloc d’entre les denominacions utilitzades pels valencians per auto denominar-nos. I en anar arrelant eixe nom, anirà calant en el subconscient dels nostres, de manera que quan algú diga “Jo soc valencià” el seu subconscient associarà que és valencià i pertany a la Nació valenciana, i no a la espanyola. I si algú vol remarcar que es valencià de nació espanyola, tindrà que dir que es espanyol. És a dir, seran ells els qui tindran que diferenciar-se de nosaltres, i no a l’inrevés. Es un parany mental que a ells els ha funcionat i a nosaltres també ens pot funcionar, encara que siga per contrarestar la seua propaganda.
3. La denominació “Nació Valenciana” ens fa sentir desacomplexats, ens permet cridar “Visca València lliure” com a crit de lluita i ens ompli d’orgull.
Per a mi és correcte utilitzar el nom “València” tant per referir-nos en particular a la ciutat de València, con en general a tot el territori, però com que la capital del nostre país no es diu “Ciutat de València”, sinó “València” a seques, per distingir el territori de la capital fins ara la millor solució ha estat dir País Valencià, però si anomenem a tot el territori “Nació Valenciana”, estarem afegint els valors polítics i identitaris necessaris per fer front a l’intent assimilacionista de l’Estat espanyol amb la seua Nació española.
Llavors, per a anomenar el territori: Nació valenciana; i als valencians, siguen de la capital o de la Nació, d’Oriola a Vinaròs: “valencians”, com ha sigut al llarg de tota la història.
Marc Siurana
Castelló de la Plana, 14 juny del 2021