Hem llegit dos articles -no sabem si hi hauran més- que es lamenten d’este fracàs. Un de Josep Torner publicat en LA VANGUARDIA i un altre de David Barrachina publicat en Nosaltres LA VEU. En els dos, com de normal reacciona l’esquerra en general i cert ‘nacionalisme’ en particular, quan el poble no els dona la raó o no els vota o passa d’ells… la culpa és de la gent, que és “boba” o “muelle”, però mai és responsabilitat pròpia, en esta ocasió dels convocants de la manifestació. Fins al punt d’escriure que: “El Poble Valencià cada volta és menys valencià… i potser cada volta és menys poble” o bé es trasllada al conjunt del País la responsabilitat i actuació de facto dels seus dirigents quan llegim: “El País Valencià, està clar que no reclama el seu, intenta recaptar el que tinguen a bé donar-li d’allà i, gràcies.”
El que hem dit… la culpa, els responsables… “el Poble” o “el País”, mai dels dirigents o dels convocants; encara que certament el Poble o el País, se’ls pot responsabilitzar d’haver depositat la seua confiança quan els van votar; però… com no anaven a errar, si totes les propostes que se’ls ofereixen estan dins del regim del 78-39-1707, és a dir totes les ofertes són PP-Cola, PSOE-Cola, Compromís-Cola, C’s-Cola, Podemos-Cola… totes amb el mateix sabor, malgrat que l’etiqueta de l’envàs siga distinta per millor enganyar a les respectives clienteles, és a dir al conjunt del Poble Valencià. Al País Valencià les ofertes polítiques són com a Espanya, les mateixes; no són com a Catalunya, on el poble català pot elegir ofertes -i de fet les elegeix majoritàriament- fora del regim del 78-39-1714, ofertes republicanes independentistes enfrontades a la monarquia, a l’imperialisme i a l’espoli d’Espanya, ja siga esta -Espanya- monàrquica o republicana.
Des dels convocants no estrictament ubicats, si més no que es sàpiga, a sou dels partits institucionals, la d’aquells que van optar per anar darrera d’una ‘pancarta a banda’, -per cert sense cap senyal, com la resta de manifestants, que els identificara com a valencians- no són capaços, o no volen fer una anàlisi seriosa de la manifestació. Perquè de fet són tots ells, en la seua majoria i entre ells la Intersindical, votants dels partits del règim del ’78 i no qüestionen el dinàstic govern central, ni l’autonomista govern del Botànic. I estos convocants adlàters, objectivament blanquejadors de la monarquia i de l’autonomisme de la senyoreta Pepis, es queden perplexos quan la gent no els respon. En el 2017 els valencians, els mateixos del 2021, van eixir al carrer perquè varen confiar que amb els polítics nouvinguts es podria fer pressió de debò, en el carrer i en les institucions, però després de quatre anys, davant de la farsa en les institucions, de tots els productes cola, la motivació ha desaparegut, no hi ha motivació, perquè veuen que, tot plegat, és més del mateix. Fins i tot algú d’estos convocants ‘socials’ de la ‘pancarta a banda’, s’estranyava públicament des de Radio Klara que els partits convocants no estaven fent prou agitació i publicitat de la convocatòria, quanta ingenuïtat… Com anaven els Ximo’s, les Móniques’s, les Pilar’s, el Mazon’s… amb els ‘funcionaris sindicals’ de CCOO i UGT… com anaven a enfrontar-se amb els seus amos de Madrid, com anaven a exposar-se a ser eliminats des de Madrid, com a anaven a exposar-se a deixar de cobrar del regim del 78-39-1707, al que cap d’ells ni renuncia, ni denuncia.
Però no poden dir que no estaven avisats ni emplaçats.
L’emplaçament. ENV i RV/PVE, el 23 de setembre passat, lliurava a cada una de les organitzacions que formen la PLATAFORMA PER UN FINANÇAMENT JUST, un document prou raonat on es demana que insten a les Corts valencianes a modificar la Llei 8/1984 de 4 de desembre, perquè on es canta, de manera patètica donada la situació actual, “Per ofrenar noves glòries a Espanya” es canviés per “Tots baix els plecs de la nostra senyera” i el terme “regió” ser substituït per “nació”.
Així mateix el President de la Generalitat Ximo Puig i el President de les Corts valencianes, Enric Morera eren també informats. La justificació per al canvi es basava en que la lleialtat a Espanya, sincera, manifesta i pública, per part dels polítics, sindicalistes i patronal valencians no està sent corresposta per part de l’Estat de la Nació espanyola i eixa lleialtat, a hores d’ara, ens està costant un preu molt alt al Poble Valencià, d’Oriola a Vinaròs. El resultat? Doncs que amb el seu silenci sembla que continuen amb la seua lleialtat amb els que ens estan espoliant.
L’avís. ENV i RV/PVE, el 16 de novembre, feien públic un comunicat conjunt on s’avisava que les manifestacions convocades el 20-N per un finançament just no podien tindre cap credibilitat, fet que en el mateix mes i dies, els mateixos convocants estaven aprovant el pressupostos de 2022, on no es contempla per a res, ni per la proposta del Govern, ni per cap esmena, les reivindicacions ‘per un finançament just.
Llavors, ens preguntem, és ‘bobo’ o ‘muelle’ el poble valencià per no anar a eixes manifestacions el dissabte passat?
No, més bé pensem que serà que esta vegada el poble valencià ha arribat a la conclusió que esta convocatòria era una farsa i ha passat. Com deia Barrachina en el seu article… “El que volgué ser un exabrupte a Madrid no arribà a ser ni tan sols una pantomima, en el sentit estricte de la paraula. Va ser un gest com dient: «d’acord, però no t’enfades. Havia de fer-ho i ja està, demà ens veiem i esmorzem junts».
