VALÈNCIA (EP). La proposta que va llançar el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, d’establir un nou impost per a les rendes altes de la Comunitat de Madrid ha trobat el beneplàcit del ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, qui ha assenyalat que “té molt recorregut”. No obstant això, aquest plantejament ja s’ha trobat amb el rebuig frontal de la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, qui sosté que aquesta taxa no està “en l’agenda del Govern”. També altres ‘barons’ socialistes s’han manifestat en contra.
El president valencià va aprofitar fa dues setmanes la seua intervenció en els Desdejunis Informatius d’Europa Press per a plantejar un impost que aniria solament destinat a les rendes altes de la Comunitat de Madrid. Puig al·lega que aquest nou tipus impositiu serviria per a compensar a la resta de comunitats autònomes l’efecte capitalitat que té la Comunitat de Madrid.
Segons denúncia el mandatari autonòmic de la Comunitat Valenciana, que Madrid siga la capital d’Espanya “atrau bases imposables d’altres llocs”, per això reclama harmonitzar fiscalment a totes les comunitats autònomes a través d’aquest nou impost destinat solament a les rendes altes.
En qualsevol cas, Puig no ha especificat a partir de quants diners es començaria a imposar aquest nou impost, sinó que s’ha limitat a assenyalar que la seua proposta va destinat a les rendes altes per a lluitar contra el “dúmping fiscal” i la “competència deslleial” de Madrid.
Escrivá ho veu amb bons ulls
Després de llançar aquest plantejament, Puig ha trobat en el Govern un aliat per a estudiar aquest nou impost. En concret, José Luis Escrivá va donar suport a aquest mateix dijous, després de reunir-se amb el president valencià, la seua proposta destinada a les rendes altes de la Comunitat de Madrid.
És més, el ministre Escrivá augura “molt recorregut” a aquesta idea del president valencià i per això, s’ha compromés a continuar explorant aquesta via. D’aquesta manera, ha volgut recolzar la proposta que va plantejar Puig fa una setmanes com una possibilitat dins d’una reforma fiscal a nivell nacional.
Cal recordar que el Govern té encarregat un informe a un comité de 17 experts per a reformar el sistema fiscal a Espanya, de manera que el Ministeri d’Hisenda disposarà de les seues conclusions a principis de l’any que ve, entre les quals podria estar aquest impost a les rendes altes de Madrid que l’Executiu ja s’ha obert a explorar.
Montero diu que la proposta no està en l’agenda del Govern
No obstant això, precisament la ministra d’Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, ha negat que el Govern tinga al cap assumir la proposta del ‘president’ de la Comunitat. “Aqueixa proposta no està en l’agenda del Govern, ni l’estarà mai”, ha resolt la responsable d’Hisenda.
Montero ha sostingut que el full de ruta del Govern en política autonòmica és que “mai enfronte territoris”, mentre que ha brandat que les seues iniciatives s’encaminen a “buscar el consens, el diàleg, la capacitat de posar-nos d’acord entre tots els territoris que conformen Espanya perquè no es produïsquen comparacions, greuges, perquè unes persones pensen que tenen menys oportunitats que unes altres pel fet de viure en un territori o en un altre”.
La ministra d’Hisenda i Funció Pública ha recriminat al PP que “jugue permanentment al victimisme, fent soroll, buscant la polèmica on no hi ha res”.
També s’ha pronunciat sobre aquest tema la ministra de Ciència, Diana Morant, qui ha assegurat que és “una evidència” que cal afrontar que no totes les comunitats “són finançades de la mateixa manera”. La exalcaldesa de Gandia ha comentat que Puig és president de la comunitat “pitjor finançada d’Espanya”.
“És una realitat que hem d’afrontar, no per a confrontar, sinó per a posar sobre la taula que tots els ciutadans del nostre país han de tindre la mateixa qualitat de serveis”, ha indicat, mostrant-se segura que s’arribarà a un acord.
Els governs del PSOE parlen de “ocurrència”
En aquest context, l’Executiu extremeny de Guillermo Fernández Vara ha qualificat de “ocurrències” que creguen “confrontació” les propostes que parlen de crear un impost específic a Madrid per a compensar a la resta d’autonomies per l’efecte de la capitalitat.
En semblants termes s’ha expressat el Govern d’Aragó, del socialista Javier Lambán, que estima necessari valorar l’efecte de la capitalitat d’Espanya sobre l’economia i estudiar alternatives aplicades en altres països, però no es mostra partidari “d’imposar taxes específiques a cap comunitat autònoma, siga la que siga”.
Un altre Executiu socialista que rebutja el plantejament de Puig ha sigut el de Castella-la Manxa Emiliano García-Page. Des de la Junta veuen amb bons ulls fer un “esforç” d’harmonització fiscal, encara que es mostren contraris al fet que “s’impose una taxa a un territori concret”.
També el president de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla, ha exposat la seua disconformitat, encara que s’ha mostrat contrari amb les rebaixes fiscals que aplica aquesta comunitat i ha advocat perquè es paga la mateixa quantitat de tributs en tot el país. En el cas del president de la Xunta de Galícia, Alberto Nuñez Feijóo, ha qualificat de “evident equivocació” la proposta de Ximo Puig per a aquest impost específic a Madrid, del qual ha dubtat de la seua “constitucionalitat”.
Per part seua, des de la Junta de Castella i Lleó, del ‘popular’ Alfonso Fernández Mañueco, asseguren que a la regió el perjudicaria que se l’obligara a pujar impostos o que augmentarà la gravació fiscal, al mateix temps que deixen clar que des de Castella i Lleó no es demana que s’incremente els impostos en altres comunitats, però si demanda al Govern nacional una política fiscal favorable al medi rural.
Ayuso, radicalment en contra
Aquest plantejament que va fer Ximo Puig fa unes setmanes ja es va trobar amb el rebuig frontal dels empresaris madrilenys i amb el del Govern regional d’Isabel Díaz Ayuso, acusant el president valencià de “madrileñofobia”.
És més, l’Executiu madrileny ja va anunciar que s’oposaria a qualsevol intent de pujar els impostos a la regió de la capital, responent a Puig que “els dirigents incompetents no han de carregar les culpes sobre els quals ho fan bé”.
Res més conéixer-se aquesta proposta, el portaveu de la Comunitat Madrid, Enrique Osorio, va arremetre durament contra el president valencià: “Ha d’imitar-nos, estem disposats a explicar-los com es fan aquestes coses, però no pot per a dissimular els seus errors dir que és perquè som capital o perquè fem ‘dúmping fiscal’ i som insolidaris. Els dirigents socialistes tenen tendència a ocultar els seus errors tirant culpes a uns altres”.
També des de la direcció nacional del PP acusen el Govern de voler “castigar la butxaca dels madrilenys” i avisen que si aprova una mesura d’aquest tipus, l’Executiu de Pedro Sánchez pagarà en les urnes la seua “madrileñofobia” com, al seu judici, ja va ocórrer en les autonòmiques del passat 4 de maig.
Més Madrid i Compromís aconsellen altres coses
Per part seua, el diputat i senador de Més Madrid, Pablo Gómez Perpinyà, ha indicat que fa falta “afinar i aclarir” la proposta de Ximo Puig d’estudiar un impost a les rendes altes de la Comunitat de Madrid per a compensar a la resta d’autonomies l’efecte capitalitat.
Puig ha trobat també el rebuig a aquesta proposta dins el seu propi Executiu. En concret, la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra, de Compromís, no és partidària d’implantar un “impost als rics de Madrid” i prefereix establir una “legislació bàsica que no permeta a cap territori fer dúmping fiscal” a la resta.
Però encara que no siga partidària d’implantar un “impost als rics de Madrid”, Oltra sí que considera que “és important obrir debats i reflexions per a arribar a conclusions”. Al seu judici, “qui pateix” és la població que viu en la Comunitat de Madrid, ja que “allí té més consideració algú que es posa el domicili fictíciament per a evadir impostos que una persona que viu allí”. “Qui són els madrileñófobos?”, s’ha preguntat.
Nou debat entre CCAA
En tot cas, aquest plantejament de Puig augura un nou debat entre les comunitats autònomes amb motiu de l’harmonització fiscal a Madrid i el seu efecte capitalitat. Hi ha diversos Executius autonòmics que ja han avançat la seua posició respecte al sistema fiscal de la regió madrilenya, acusant-la de fer “dúmping fiscal” com va proclamar Puig.
Després del suport del Govern a explorar aquesta via, hi ha dues autonomies que s’han posicionat: Extremadura i Castella i Lleó. En el cas de la primera, la Junta considera que és “fals” el debat de l’harmonització fiscal centrat en pujar o baixar impostos i defensa que “és necessari configurar el sistema fiscal que Espanya necessita per al seu futur”.
Per part seua, la Junta de Castella i Lleó creu que a la regió el perjudicaria que se l’obligara a pujar impostos o que augmentarà la gravació fiscal, al temps deixa clar que des de Castella i Lleó no es demana que s’incremente els impostos en altres comunitats, però si demanda al Govern nacional una política fiscal favorable al medi rural.
