Entrevistem la politòloga i sociòloga, Zahia Guidoum, recentment escollida nova coordinadora de la plataforma Decidim en substitució de Toni Infante.
Quin és l’objectiu de Decidim?
Aconseguir que el poble valencià siga subjecte de les polítiques que l’afecten.
I com ho pretenen fer?
Partint de lluites materials molt concretes: l’infrafinançament [autonòmic], la reciprocitat o l’alliberament de l’AP-7… Com depenem molt del treball voluntari de les persones associades [l’entitat té prop d’un miler de simpatitzants i entre 200 i 300 associats que paguen quota] ens hem de centrar en temes que afecten molt la realitat material de la gent.
Han explicat que quan van aparéixer van trobar una societat valenciana que van qualificar d’adormida. Això ha canviat?
Malauradament, no. També hem d’entendre que molts quadres de la societat civil ara mateix estan en les institucions. Per tant, en certa manera és normal. Perquè, qui vol criticar els seus? A la fi, tot es basa en com entens les concepcions del poder. Perquè d’un costat tens als jutges, la majoria de mitjans de comunicació, el Partit Popular amb tot el seu entramat de la societat civil… Així que si a l’altre costat de la corda no estem nosaltres estirant, quedarà tot molt descompensat. Fins i tot seria negatiu per al Botànic [nom del pacte entre els partits que conformen el govern valencià]. I crec que eixa és una reflexió que no s’ha fet massa vegades al Botànic, i que no es comprén.
És un retret que us han fet arribar?
Personalment a mi no, però sí que ens ha arribat el missatge. Jordi Pujol, que coneixia molt bé el poder, era el primer a regar amb subvencions a tota la societat civil perquè volia, arribat el moment, poder dir que si no defensava una cosa, després tindria a milers de persones al carrer apretant [exigint-la]. I qui apreta el Botànic? El Botànic pot dir, si no fem açò, tindrem al carrer milers de persones. Si la societat civil està desactivada, això no ho pot dir.
Tenim l’exemple amb la manifestació de la plaça de Colón a Madrid, que el Partit Popular deia que no era el que la convocava i que era la societat civil. Però tot el món sabia que era el Partit Popular i les seues entitats, que són entitats que han sobreviscut sense que el PP estiguera ja a les institucions, és a dir, que han fet una xarxa, un entramat per a poder continuar fent pressió, encara que ja no estiguen a la majoria d’institucions. El PP et munta una manifestació al sud del País [Oriola] i la utilitza per a apretar-te i per a dir-te que no pots fer una certa política lingüística. Si Decidim i altres entitats no fan pressió, què passa? Que hem d’acceptar el discurs que ens imposa la societat civil pagada pel Partit Popular?
Dibuixa dos bàndols, segons els quals, la política és una lluita en la qual més enllà del moralment desitjable, cal utilitzar totes les ferramentes disponibles.
Decidim és una ferramenta perquè el Botànic continue d’ací uns anys en el poder. Perquè quan la gent veu que les seues condicions materials no milloren, hi ha dos possibilitats, o que puge el feixisme als barris obrers o que [els ciutadans] no vagen votar perquè senten que no serveix per a res. I nosaltres, el que hem d’intentar és que això no passe. En política cadascú té el seu espai, i a mi em sembla molt legítim el que fa el Botànic i com treballa. Em semblen fantàstics gestors, però si es desmobilitza la societat civil per por a tindre massa crítica i aleshores perdre vots, és com «pan para hoy y hambre para mañana».
Aquesta és una afirmació que vosté ha fet en diverses ocasions. Diu que l’actual govern valencià és bon gestor, però que no canvia les estructures.
Crec que tot el món [les] vol canviar, des del PSPV, a Compromís o Unides Podem. Però crec que ara mateix saben que hi ha unes estructures que són les que el Partit Popular va ambicionar i implantar. Perquè una cosa que té la dreta és que no té por mai. El Partit Popular va implantar aquest País sense infraestructures, no connectat, molt fragmentat, on som completament desconeixedors de la realitat d’altres parts del País. Això no ha canviat. No hi ha millors connexions entre el nostre territori, no hi ha una visió de País, i jo entenc que és molt complex, perquè ells [els components del Consell] van arribar en una situació d’emergència amb moltes factures sense pagar, amb un País empobrit, però si et dediques a gestionar sense posar un model de País nou, et trobes una altra vegada amb el «pan para hoy y hambre para mañana». Perquè mentre les coses vagen raonablement bé, les persones et votaran, però quan la cosa es complique amb alguna crisi i la gent deixe de mobilitzar-se, es produirà un canvi [polític]. Amb sis anys no es pot desfer el que el PP va fer amb 20, però l’exempció [lingüística] al sud, la fragmentació activa, la vulneració dels drets lingüístics, que continua, la immersió que no s’ha implementat, l’assumpció de macroprojectes com l’ampliació del port o la V-21 que realment aporten molt poc al poble valencià…
Tornem a Decidim. Què buscaven amb la renovació de la direcció?
Fer renovacions hauria de ser una cosa que es vera amb normalitat. De fet, la majoria de la [comissió] permanent continua. Sí que és veritat que hi ha hagut un canvi en el cap visible. De fet, va ser el mateix Toni Infante [l’anterior coordinador] qui va fer la reflexió que la societat valenciana estava canviant, mentre que els lideratges a la societat social havien canviat molt poc. I en eixa reflexió també s’incloïa, que Toni ve de l’esquerra independentista i que moltes vegades, per la seua pròpia figura, hi havia gent que identificava Decidim amb l’esquerra independentista, cosa que no és. Podem defensar en determinats moments posicions d’esquerres, però nosaltres no les defensem perquè siguen d’esquerres o de dretes, sinó perquè són les millors per al poble valencià. I Decidim tampoc és independentista. Decidim vol que el País Valencià tinga dret a decidir i siga el subjecte polític. Després, els valencians hauran de decidir si això es plasma mitjançant una independència, un estat lliure associat, estar en Espanya… A Decidim hi ha gent de diferents partits i de diferents tradicions. De fet, a mi em sap greu que no hi haja cap persona que haja sigut del Partit Popular.
És difícil, atés que la majoria de dirigents del Partit Popular defensen una sobirania espanyola molt centralitzada.
A mi m’agradaria dir que [a Decidim] som transversals, però ens falta arribar a altres parts de la població valenciana, i jo crec que una miqueta la renovació també va per ahí.
El fet de triar una dona portaveu també és una forma d’adaptar-se als nous temps? Perquè a molts col·lectius hi ha un relleu on s’intenta que siga una dona la persona més visible.
Sí. En el meu cas, potser jo vaig ser l’última persona a dir: «D’acord, anem a fer aquest canvi». Però sí, sí que es va fer [amb aquesta intenció], però no sols, perquè el fet que tinga arrels migrants [el pare de Zahia Guidoum és nascut a Algèria], el fet que vinga d’un barri treballador [Orriols a València], el fet de ser jove [27 anys]…, són tot coses que s’han tingut en compte per entendre que la societat valenciana ha canviat molt, i que si la societat civil vol créixer, ha de poder-les reflectir.
Té un discurs bastant conciliador, és per buscar aquesta transversalitat?
Això és una cosa que a l’entitat sempre ha estat. És una reflexió que va fer el Toni [Infante] i que simplement perquè era ell la persona que ho deia, no arribava igual com si ho dic jo. Però bàsicament diem el mateix. Hem fet una renovació, però políticament, si soc alguna cosa, és filla política de Toni Infante i del Toni Terrones [militant de Poble Lliure i cofundador de Decidim], persones extremadament conciliadores. Es tracta de ser ferm en les conviccions i conciliador en el missatge.
I crec que Decidim ha fet molt bona feina i en la pandèmia s’ha vist. El fet que el president [Ximo Puig] isquera a dir «lleialtat no és submissió» [en referència a algunes mesures adoptades pel govern espanyol i no compartides pel Consell] tampoc s’entendria sense una efervescència del poble valencià que sent que això l’afecta i que la seua vida està en perill perquè els interessos dels valencians no s’estan tenint en compte.
Per què el canvi de nom?
Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià era extremadament llarg.
No té res a veure que amb la denominació Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià l’entitat es percep més vinculada a debatre la pertinença a un estat i que amb el nom Decidim sembla tenir un àmbit de treball més ampli?
Això també va tindre un paper perquè nosaltres sempre hem pensat que el dret a decidir al País Valencià no és el mateix que al Principat de Catalunya, perquè les condicions materials del poble valencià són molt pitjors. Per a nosaltres [els valencians], decidir és més bàsic, [es tracta] de decidir sobre coses més bàsiques. Ja no trencar o no amb l’Estat, sinó tindre feina o casa o no tindre’n. Tot i que també reclamen exercir la sobirania fins als seus límits, i que en algun moment es puga decidir si la millor manera d’articular totes eixes necessitats al País Valencià ha de ser amb un tipus d’estat diferent. Però jo crec que per a la majoria del poble valencià això queda molt lluny.
Això es pot canviar?
Crec que sí que s’està canviant. Crec, que ara mateix ja hi ha una majoria de valencians que no volen ser espanyols de quarta, i crec que cada vegada hi ha més gent que veu que els valencians som els últims de tot.
Creu que al País Valencià es replicarà un procés com el de Catalunya?
Crec que hi haurà un procés de presa de consciència. No sé si es replicarà el procés viscut a Catalunya, però sí un procés suficientment important per a dir volem deixar de ser espanyols de quarta. I això ja s’està donant.
La reforma del sistema de finançament, que és una de les seues principals reivindicacions, creu que es durà a terme en els pròxims anys?
La ministra ha dit que no. Diuen que no es pot reformar perquè cal arribar a consensos amb el Partit Popular. Doncs que [mentrestant] ens lleven el deute, que la segona conselleria en pes pressupostari [de la Generalitat Valenciana] és el pagament del deute. Dels 51.000 milions d’euros que devem, 41.000 milions són al Fons de Liquiditat Autonòmic. Per què hem d’estar pagant amb els nostres propis diners els interessos si es tracta d’un deute il·legítim? Doncs que ens el lleven. I [amb aquesta condonació] ja tindríem cada any quasi 8.000 milions d’euros per destinar al poble valencià.
Si ens diuen que no al canvi de model, a més que ens condonen el deute, cal socialitzar el problema, cal explicar a la ciutadania que la seua vida és pitjor perquè estem infrafinançats.
Quina nota posen al govern valencià?
En gestió un 9, un 3 en model de País. Són bons gestors de la realitat, però no [són bons] en canviar-la. Fa sis anys que governen i no hi ha hagut un canvi de model econòmic, ni d’infraestructures, ni lingüístic, o quasi, ja que hi ha hagut un canvi de model lingüístic amb el qual han renunciat al que demanaven just abans d’entrar al govern.
Sovint afirmen que el pitjor de la llei de plurilingüisme és que dona molt de marge per a la seua aplicació i que temen el seu resultat en mans d’un govern conservador.
Amb aquesta llei a la mà, el Partit Popular no necessitaria canviar la llei, només aprovar que el percentatge d’hores que s’han de donar en valencià siga mitjançant les assignatures d’educació física, música i alguna altra més i ja està.
I aleshores, per què valora la gestió del govern amb una nota d’un 9?
Perquè ells han gestionat una realitat existent. Ells diuen que els tribunals espanyols no els deixen, d’acord, doncs aleshores fes una llei en què el 25% de les hores obligatòries siguen en castellà i el 75% restant en valencià. I si has d’afegir l’anglés, que en lloc del 75% siga el percentatge que pertoque, però que siga un percentatge blindat i que si després el PP ho vol canviar, que ho tinga difícil.
