Declaració política davant el nou intent d’il·legalització: el Ministeri de l’Interior impulsa un procediment en l’Audiència Nacional per a la “extinció” d’Esquerra Castellana [traducció al valencià d’ANNA notícies]
El Jutjat Central Contenciós-Administratiu núm. 6 de l’Audiència Nacional ens ha notificat el dia 5 d’agost la resolució impulsada pel Ministeri de l’Interior a través de l’Advocacia de l’Estat en el qual s’insta a la “extinció” d’Esquerra Castellana, és a dir, a la seua desaparició com a organització política legal.
En aquesta ocasió, el Ministeri de l’Interior recorre a martingales administratives, argüint que els estatuts de IzCa no s’ajusten als canvis introduïts per la reforma legislativa de la Llei orgànica 3/2015, de 30 de març, de control de l’activitat economicofinancera dels Partits Polítics.
Resulta paradoxal que una organització política que, com és el cas de IzCa, mai en tota la seua història va sol·licitar ni va percebre cap subvenció econòmica, es pretenga il·legalitzar en funció d’aqueixa mena de raons, especialment quan la majoria dels partits polítics que incompleixen ostensiblement la normativa sobre tals qüestions no són ni tan sols advertits de tal possibilitat.
En la nostra opinió, l’intent d’extinció/il·legalització de IzCa patrocinat pel Ministeri de l’Interior té una motivació política: la pretensió de fer desaparéixer una organització l’activitat essencial de la qual és la denúncia del conjunt de les activitats corruptes, antisocials, antidemocràtiques i antipatriòtiques de l’actual Règim de la IIª Restauració borbònica; i la finalització del qual passa inevitablement per la instauració d’un sistema democràtic, republicà i de drets socials.
IzCa, com assenyalàvem, no ha rebut ni tampoc sol·licitat un sol euro de l’erari públic. La nostra activitat es basa única i exclusivament en els nostres recursos, molt especialment en els nostres recursos humans, és a dir, en els/as militants i activistes que ens donen suport cada dia de l’una o l’altra manera. IzCa no té com a tal -ni ho pretén- representació en les institucions d’aquest Règim postfranquista. No menyspreem aqueix àmbit d’acció, però ens sembla que el més important i útil en aquest moment històric és potenciar el moviment i l’organització popular en els diversos sectors, i en això ens centrem, creiem a més que amb cert èxit; això és el que no ens perdonen des del Règim i els seus successius governs.
IzCa ha patit des de la seua constitució un assetjament permanent des del poder constituït; nombroses operacions mediàtic-policials s’han ordit contra la nostra organització. L’any 2008 ja va haver-hi un intent d’il·legalització de IzCa, que finalment va ser arxivat en la pròpia Audiència Nacional. Al desembre passat es va celebrar el judici contra el nostre company Luis Ocampo -Doris Benegas també estava processada- pels fets ocorreguts en la manifestació republicana a Madrid a l’octubre de 2014. En aqueix judici se sol·licitava any i mig de presó. Finalment, el nostre company va ser absolt; en la sentència, el Tribunal de l’Audiència Provincial de Madrid recull textualment que la seua versió dels fets era plenament creïble.
Des de IzCa hem vingut denunciant la política repressiva cap al moviment popular i simultàniament afavoridora per a l’extrema dreta que es realitza des del Ministeri de l’Interior i molt especialment des de la Delegació del Govern a Madrid, repressió accentuada des de l’inici de la pandèmia Covid-19. Pronostiquem amb precisió la contundent derrota de l’esquerra institucional a Madrid en les passades eleccions autonòmiques del 4 de maig; i pronostiquem -creiem que sense la menor possibilitat d’error- la derrota de l’esquerra institucional en les pròximes eleccions generals si aquesta continua pel camí actual. Si s’intenta fer desaparéixer a les organitzacions d’activistes, aquelles que amb més lliurament i compromís defensem els interessos de les classes treballadores, s’està facilitant el camí d’accés al Govern a la derechona; si se subordinen els interessos dels pobles de l’Estat espanyol als de l’imperialisme -per cert en fase de plena decadència-, una de les expressions de la qual més significatives és la prevista celebració del pròxim cim de l’OTAN a Madrid en 2022, s’està renunciant a construir un projecte propi i solidari amb els pobles del món i, de nou, facilitant-se l’avanç de la derechona, del militarisme i del guerrerisme.
Donarem la batalla contra la nostra il·legalització en l’Audiència Nacional i davant totes les instàncies judicials, incloent les europees, en les quals siga necessari. En l’Audiència Nacional, aqueix tribunal d’excepció al qual no reconeixem cap legitimitat democràtica, com tampoc li la reconeixem al conjunt de l’entramat institucional del Règim del 78, començant per la seua Prefectura d’Estat, igual de “exemplar” en els seus termes generals que la resta de les seues institucions i la legalitat de les quals està fonamentada en la legalitat franquista. Però sobretot, continuarem donant la batalla als carrers.
Estudiar i reflexionar; organitzar i mobilitzar; construir poder popular. Aqueix és l’únic camí.
Esquerra Castellana, 6 d’agost de 2021
