Per Sylvie LANTEAUME –The Times of Israel 17/8/2021
WASHINGTON (AFP) – L’ambient era dilluns als passadissos del Pentàgon, on el personal militar nord-americà va veure impotent el caos a l’aeroport de Kabul i va criticar en privat el lent ritme de l’administració de Joe Biden en l’evacuació dels afganesos aliats dels Estats Units que temen les represàlies dels talibans.
Alguns van criticar el Departament d’Estat, que té l’única autoritat per concedir visats a antics intèrprets i a altres membres del personal militar de suport dels EUA i les seues famílies, per haver esperat més de dos mesos a iniciar el procés per als afganesos per por de les seues vides.
Els vídeos publicats a les xarxes socials van mostrar escenes de pànic i por a Kabul, incloses multituds que corrien al costat d’un avió de transport militar nord-americà mentre intentava enlairar-se, i alguns intentaven aferrar-se desesperadament als seus costats.
“Els vam advertir durant mesos, durant mesos” que la situació era urgent, va dir un oficial militar, que parlava amb la condició d’anonimat.
“No estic enfadat, estic frustrat”, va remarcar un altre oficial. “El procés es podria haver gestionat de manera diferent”.
Biden va decidir a mitjans d’abril que totes les tropes dels Estats Units havien de sortir d’Afganistan abans de l’11 de setembre, tot i que posteriorment va traslladar aquesta data fins al 21 d’agost.
No obstant això, el Departament d’Estat va esperar mesos per establir una estructura ad hoc per aconseguir que els aliats nord-americans estiguessin segurs.
Un altre funcionari del Pentàgon entrevistat per l’AFP va dir que els diplomàtics havien intentat accelerar el procés de visat, però el procés era massa llarg i complicat en les circumstàncies.
L’administració de Biden va assumir que l’ambaixada dels Estats Units a Kabul romandria oberta i que el govern afganès mantindria el control del país durant mesos després de la retirada dels Estats Units, va dir.
És “personal”
Tan bon punt Biden va anunciar la retirada, el Pentàgon va dir que estava preparant una evacuació massiva.
Però a mitjans de juny l’administració encara no considerava necessària una evacuació i va afavorir la concessió de visats especials, un procés que pot trigar fins a dos anys.
Va ser només a finals de juny que la Casa Blanca va plantejar la possibilitat d’evacuar els intèrprets afganesos abans d’acabar la retirada militar i va demanar ajuda al Pentàgon.
Aleshores es va crear un gabinet de crisi per organitzar l’acollida de refugiats afganesos a les bases dels Estats Units mentre esperaven que s’expedís el seu visat.
Preguntat durant una sessió de premsa dilluns sobre el retard de més de dos mesos entre l’anunci de la retirada i la creació del gabinet de crisi, el seu director Garry Reid va destacar que el Pentàgon només podria actuar en “suport al Departament d’Estat”.
El portaveu del Departament d’Estat, Ned Price, va dir que, quan l’administració es va adonar que la situació “evolucionava ràpidament”, va llançar l’Operació Allied Refuge, que va descriure com “un gran esforç nord-americà no només per processar, adjudicar i concedir visats a les anomenats immigrants especials, però per portar-los als Estats Units amb una operació de transport aeri massiva ”.
Va dir que fins ara s’han portat 2.000 afganesos als Estats Units a través del pont aeri.
El grup d’acció, va dir el portaveu del Pentàgon, John Kirby, es va alçar al juliol.
“Però podeu tornar a la primavera i escoltar el propi secretari (de defensa Lloyd Austin) parlar sobre intèrprets i traductors i l’obligació sagrada que sabem que els tenim”, va dir el portaveu del Pentàgon, John Kirby.
“Tot el que esteu veient en les darreres 48-72 hores ho sentim com a personal per a tothom aquí al Pentàgon”, va afegir Kirby sobre les imatges que sortien d’Afganistan.
“Molts de nosaltres hem passat temps a l’Afganistan al llarg dels anys i sentim una profunda sensació de connexió amb els esdeveniments actuals”, va dir el general Hank Taylor, cap de logística de l’exèrcit nord-americà.
Però, va afegir, “estem centrats en l’evacuació més segura dels nord-americans i afganesos”.
