Este cap de setmana ens hem trobat amb la informació de la creació de la delegació balear del Consell per la República Catalana, de l’aparició d’un ‘Grup impulsor de la Delegació al País Valencià del Consell per la República Catalana’ i d’un comunicat de RV/PVE criticant el desplegament organitzatiu fora de Catalunya, del Consell per la República Catalana.
Cal reconèixer l’honradesa en els plantejaments del ‘Grup impulsor de la Delegació al País Valencià…’ que afirmen en el seu manifest que
“ (…) ens considerem membres de la nació catalana i lluitem pel seu alliberament nacional i social. Primerament, per fer efectiva la independència del Principat de Catalunya com a Estat independent en forma de República i, després, per aconseguir la unitat i la independència del conjunt dels Països Catalans.(…)”
És d’agrair la transparència a l’informar de l’adscripció nacional catalana-fusteriana dels autors d’un manifest que no vol portar a engany al conjunt dels valencians als que va dirigit. Fins ara eixa transparència no es donava entre els seguidors d’una ‘Nació catalana’ que segons l’ideari «fusterià», va de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó.
També és d’agrair la informació del comunicat de RV/PVE on s’especifica i diferencia entre catalans i «fusterians», entre la Nació catalana de Macià i la Nació catalana de Fuster i cap on ens porta cadascuna d’elles.
Els catalans del Consell per la República Catalana que segons els seus documents té com objectiu:
“El Consell per la República és la institució que té per objecte impulsar les activitats de caràcter polític, social, cultural i econòmic destinades a la implantació i materialització d’un estat independent a Catalunya en forma de República.”
I que en els seus documents polítics i organitzatius ni es parla de ‘Nació’, ni de ‘Delegacions’, ni de ‘PPCC’, haurà de decidir si en relació amb els territoris i pobles amb els que els catalans comparteixen llengua, el País Valencià entre ells, haurà de decidir el Consell, si volen portar una acció política d’Estat a Estat, si volen impulsar, malgrat les dificultats i les diferencies polítiques representatives en els parlaments respectius, reflex de la sobirania dels pobles, independentista en el cas català i adscrits al règim del 78 en el cas valencià, diem i ens preguntem, si el Consell vol encarar estes relacions des de la sobirania dels pobles o bé, fugint d’estudi i de la realitat, emmirallar-se en una ‘realitat màgica’, i donant l’esquena a eixos pobles i renunciant a una acció política amb ells, el Consell es conformarà amb el testimonial suport de les testimonials minories «fusterianes» que, en eixos territoris, es consideren ‘catalanes’.
En definitiva el Consell per la República Catalana (entenem la de Macià) haurà de decidir si, amb els pobles amb els que Catalunya (entenem la de Macià) comparteix llengua, volen jugar a escacs o a parxís.
ANNA notícies
