El possible lloc del Pakistan —un país poblat amb armes nuclears que té el sistema educatiu parcialment ancorat en l’aprenentatge i la memorització de l’Alcorà en lloc de la ciència— en el nou ordre mundial és probable que preocupe tant a Washington com a Pequín. Des de sempre, el Pakistan considera els seus vincles amb la Xina com una amistat i una associació estratègica inatacables, però recentment la Xina ha estat explorant maneres de traçar un rumb més independent.
Les relacions entre Islamabad i Pequín es van reforçar amb una inversió xinesa de fins a 60.000 milions de dòlars al Corredor Econòmic Xina-Pakistan (CPEC:China–Pakistan Economic Corridor), dins de l’anomenat BRI(Belt and Road Initiative/ Cinturó i carretera), una pedra angular de la infraestructura de la República Popular, impulsada pel transport i la energia, una iniciativa centrada en les rutes vials.
Pakistan profundament endeutat amb la Xina com a conseqüència del BRI, que ha contribuït significativament al subministrament d’electricitat i a la infraestructura de transport, haurà de caminar amb precaució mentre explora els marges de la seva maniobrabilitat.
No obstant això, en el supòsit que el CPEC podria no complir la seua promesa d’augmentar significativament la posició del país com a centre clau de transport marítim i terrestre del BRI, Pakistan recentment va acordar amb l’Aràbia Saudita defugir la construcció d’una refineria i un complex petroquímic de 10.000 milions de dòlars. al port de Gwadar, considerat durant molt de temps com una joia de la corona del Belt and Road. Els dos països contemplen la ciutat portuària de Karachi com a alternativa.
El port de Gwadar fa anys que té problemes. La finalització del port s’ha endarrerit repetidament enmig d’un ressentiment creixent entre la població ètnica de Baloch de la província pakistanesa de Balochistan, una de les regions menys desenvolupades del país. Les obres en una tanca al voltant del port es van aturar a finals de l’any passat quan els residents locals van protestar.
La construcció de la refineria a Karachi faria malbé les esperances xineses que Gwadar emergís com un centre competitiu a la part superior del mar d’Aràbia. Els dubtes sobre el futur de Gwadar són una de les raons per les quals el Tadjikistan, sense litoral, i l’Afganistan, consideren els ports iranians com a alternatives.
L’Aràbia Saudita i el Pakistan van acordar inicialment la construcció de la refineria a Gwadar el 2019 durant una visita del príncep hereu saudita Muhammad bin Salman. Un estudi de viabilitat finançat per l’Aràbia Saudita ha suggerit des de llavors que a Gwadar li falta la canonada i la infraestructura de transport per justificar una refineria. La refineria quedaria separada de Karachi, el centre de subministrament de petroli del Pakistan.
En una línia similar, el Pakistan ha estat discutint amb EUA sobre una possible base militar del país des de la qual les forces nord-americanes podrien donar suport al govern de Kabul un cop els nord-americans abandonin l’Afganistan al setembre en virtut d’un acord amb els talibans.
Washington i Islamabad no semblen estar a prop d’un acord sobre les condicions que regirien la presència militar dels EUA al Pakistan, però el fet que el Pakistan estiga disposat a considera la idea no haurà passat desapercebut a Pequín.
El Pakistan fa frontera amb la problemàtica província xinesa de Xinjiang (Regió Autònoma Uigur de Sinkiang) territori de musulmans turcs que s’enfronten a un brutal intent xinès d’esborrar la seua identitat religiosa i ètnica.
La Xina tem que el Pakistan, un dels pocs països on s’han produït protestes contra la repressió els primers dies de la repressió, puga ser utilitzat per militants musulmans turcs, inclosos els combatents que van escapar de Síria, com a plataforma de llançament d’atacs contra objectius xinesos al sud del país asiàtic o al mateix Xinjiang.
La preocupant percepció del Pakistan que reapareix com a caldo de cultiu per als fonamentalistes, probablement guanyarà força a Washington i a Pequín. El Pakistan està implementant una reforma educativa que islamitzaria els plans d’estudi des de les escoles primàries fins a les universitats. Els crítics acusen que la religió representarà fins al 30% del programa.
La islamització de l’educació pakistanesa arrelada en conceptes religiosos conservadors contrasta totalment amb els moviments de països com l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units per deixar de destacar l’educació religiosa i garantir-ne la pluralitat. Els dos estats del Golf s’han posicionat com a defensors de formes moderades de l’islam que ressalten la tolerància religiosa alhora que donen suport al govern autocràtic.
“El Pakistan és un estat ideològic islàmic i necessitem educació religiosa. Pense que ara encara el nostre pla d’estudis no està completament islamitzat i hem de fer més islamització del pla d’estudis, ensenyant més contingut religiós per a la formació moral i ideològica dels nostres ciutadans”, va afirmar Muhammad Bashir Khan, membre del parlament i del partit governant del primer ministre Imran Khan.
El parlamentari i, per implicació, el primer ministre Khan, estaven suggerint que el Pakistan apostava per un paper de lideratge conservador i teocràtic al món musulmà, ja que diverses forces, incloses l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, Turquia, Iran i Indonèsia, competeixen pel poder tou religiós en quant a una batalla per l’ànima de l’islam.
La reforma educativa potencia l’esforç de Khan per ser el portaveu de les causes musulmanes. El primer ministre ha acusat el president francès, Emmanuel Macron, de vendre islamofòbia i ha exigit a Facebook que prohibeixi les expressions de sentiment anti-musulmà. Els crítics adverteixen que el pl d’estudis produirà qualsevol cosa menys una societat tolerant i plural.
Rubina Saigol, experta en educació va dir: “Quan l’Estat s’alinea amb una secta o amb una interpretació singular de la religió, obre les portes al conflicte sectari, que pot esdevenir violent … Hi ha aparentment declaracions a favor de les idees de diversitat, inclusió i reciprocitat, però, en realitat, un SNC (Single National Curriculum – Currículum Nacional Únic proposta del primer ministre Khan) que tinga prejudicis de gènere, sectari i de classe, aguditzarà les diferències socials, soscavarà les religions minoritàries i infringirà els principis del federalisme”.
L’ex senador Farhatullah Babar va advertir que “el SNC … obre les portes a … professors de seminari (religiosos) per entrar a les institucions educatives principals … És ben sabut que la majoria de l’educació dels estudiants del seminari es basa en el sectarisme. Imagineu-vos les conseqüències que … els professors de seminari formats i educats en educació sectària entren a les institucions educatives actuals”.
———————-
El doctor James M. Dorsey, és membre sènior de la S. Rajaratnam School of International Studies de la Universitat Tecnològica Nanyang de Singapur i codirector de l’Institut de Cultura Fan de la Universitat de Würzburg.
