PERSONALITATS / PROTAGONISTES
1841 – 1904 Valentí Almirall (63 anys)
1848 – 1893 Constantí Llombart (45 anys)
1850 – 1924 Faustí Barberà (74 anys)
1867 – 1928 Vicent Blasco Ibáñez (61 anys)
1870 – 1917 Prat de la Riba (47 anys)
1882 – 1949 Antoni Rovira i Virgili (67 anys)
1891 – 1931 Rafael Trullenque (40 anys)
———————–
CONTEXT HISTÒRIC
1833 – 1868 regnat d’Isabel II
1868 – 1874 Sexenni Democràtic (Prim, Amadeo Savoia, I República)
1874 – 1931 Primera Restauració borbònica. Primo Rivera (1923-30)
1914 – 1923/25 Mancomunitat Catalana
ESDEVENIMENTS
1831 Lo Somni de Vicent Salvá. Inici de la Renaixença valenciana.
1833 l’Oda a la Pàtria de Carles Aribau. Inici de la Renaixença catalana.
1833 Regnat d’Isabel II fins al 1868
1833 Divisió territorial d’Espanya en PROVINCIAS
1837 El Mole primera publicació regular en valencià, és a dir la primera de tot l’àmbit lingüístic.
1842 Espartero bombardeja Barcelona
1859 Jocs Florals a Barcelona
1866 Pacte d’Ooestende, reunió en la ciutat flamenca de grups opositors a la reina Isabel II. Aquest pacte va ser l’origen de «La Gloriosa», la revolució que dos anys després va deposar la reina espanyola.
1868, setembre; es produeix la Revolució de 1868, anomenada La Gloriosa, que suposà el destronament i exili d’Isabel II i l’inici del període anomenat Sexenni Democràtic. que va representar el primer intent per a establir un règim polític democràtic, però es va fracassar.
1868, novembre se funda el Partido Republicano Demócrata Federal (1868-1910).
1868. “Bases para la Constitución federal de la Nación Española y para la del Estado de Cataluña. Observaciones sobre el modo de plantear la confederación en España” de Valentí Almirall.
1869, del 15 al 18 gener es van celebrar eleccions a Cortes Constituyentes en las que el Partit Republicà Demòcrata Federal va obtindre un bon resultat en Aragó, Catalunya i València, fet que va animar a que en…
1869, 18 maig Pacte de Tortosa. Es produeix a Tortosa un encontre de les forces republicanes-federalistes de Catalunya, València, les Balears i Aragó per aprovar un manifest ideològic i projecte d’organització, conegut com Pacte Federal de Tortosa.
1869, setembre i octubre. Es produeix la insurrecció federalista de 1869, perquè el Govern Provisional es decanta per la monarquia; alçaments dels republicans federalistes intransigents arreu de l’estat espanyol, però amb fort ressò a Catalunya, País Valencià, Aragó, Andalusia i Madrid.
1870, 16 de novembre. Les Corts Constituents trien a Amadeu de Savoia, com a nou rei d’Espanya, amb el nom d’Amadeu I.
1870, 30 de desembre, assassinat de Prim.
1873, 11 de febrer. L’endemà de l’abdicació d’Amadeu I, el Congrés i el Senat, constituïts en Assemblea Nacional, van proclamar la República, sense definir si era unitària o federal.
1873 de juliol a gener de 1874, es produeix la Rebel·lió cantonal que va ser una insurrecció dels republicans federals «intransigents», que volien instaurar la República Federal de baix a dalt sense esperar que les Corts Constituents elaboraren i aprovaren la nova Constitució Federal (la non nata de 1873), tal com defensava el president del Poder Executiu de la República Francisco Pi i Margall, secundat pels sectors «centrista» i «moderat» del Partit Republicà Federal.
1873, 20 de juliol. Proclamació del Cantó de València ciutat al que s’adheriren 179 municipis. Fou reduït el 4 d’agost pel bombardeig de la ciutat dirigit pel general Martínez Campos.
1874, 29 de desembre. Pronunciament a Sagunt del general Martínez Campos que restaura la monarquia borbònica d’Alfons XII.
Defraudats, els republicans federals perifèrics, la seua acció política, retorna a llurs territoris esdevenint de ‘federals catalans o valencians’ a ‘catalans o valencians federals’
1876 Las Nacionalidades de Pi Margall.
1878. Fundació de ‘Lo Rat Penat’ per Constantí Llombart.
1879 Jocs florals a València.
1879. Diari Català. Primer diari de notícies/ 1882 Centre Català /1885 Memorial de Greuges.
1886. Lo catalanisme de Valentí Almirall.
1888. Blasco Ibáñez (21 anys), de la mà de Constantí Llombart, entra de vocal a Lo Rat Penat. Però se n’ixen degut al sector conservador-apolític que domina l’entitat.
1892, 27 març. Bases per a la Constitució Regional Catalana, més coneguda com a Bases de Manresa promoguda per la Unió Catalanista.
1892, 11 d’abril. Pacte de Saragossa. Pacte dels republicans federals de fraternal aliança i mutu suport entre Aragó, València, Catalunya i les Balears. V. Blasco Ibáñez amb 25 anys va representar a València. Vint-i-tres anys abans s’havia signat el Pacte de Tortosa.
1893. Mort Constantí Llombart als 55 anys.
«De 1895 a 1905 no en queda gairebé res. Tan sols la societat Lo Rat Penat en franca decadència, castellanitzada, influïda per la política conservadora del centre i els seus Jocs Florals bilingües i bastardejats. No va quedar gairebé res». Així resumeix Miquel Duran de València (La República de les Lletres, nº5) el període que va des de la mort de Constantí Llombart i l’aparició del primer grup valencianista polititzat: València Nova.
1901 Es crea la Lliga Regionalista, partit hegemònic a Catalunya fins 1931.
1902, 7 desembre. De regionalisme i Valentinicultura. Conferència d’obertura de curs de l’associació Lo Rat Penat que pronuncià Faustí Barberà com a president accidental de l’associació, és considerada l’acte de naixement del valencianisme polític.
1904. Blasco Ibáñez es desentén de la política valenciana als 37 anys.
1904, 8 d’abril a Alacant els republicans federals redacten el Proyecto de Constitución para el Estado Valenciano.
1904, novembre. Josep M. Puig i Torralva, Badenes Dalmau, Cabrelles, Eduard Boix, Isidre Torres, Francesc Costell, funden VALÈNCIA NOVA. Associació cultural i política valencianista, escissió de Lo Rat Penat, amb l’objectiu de reprendre la línia valencianista iniciada pel fundador Constantí Llombart i superar-ne les concepcions estètiques i culturals.
A destacar que a l’any 1904 es produïxen dos fets polítics valencians que no mantenen cap relació entre ells. La redacció del Proyecto de Constitución para el Estado Valenciano per part de federalistes poc sensibles al fet identitari valencià i, al mateix temps, la fundació de la primera organització política valencianista: VALÈNCIA NOVA, després que Faustí Barbera establira les bases, dos anys abans, amb la seua conferència: De regionalisme i Valentinicultura.
1906 La Nacionalitat Catalana de Prat de la Riba.
1906 L’estament militar va exigir al govern una Llei de Jurisdiccions (els delictes contra l’exèrcit els jutjaran tribunals militars), aprovada el 1906. Com a resposta a la llei, es va crear Solidaritat Catalana, per iniciativa de la Lliga Regionalista, que va aconseguir d’agrupar totes les forces polítiques de Catalunya, llevat dels lerrouxistes i dels partits dinàstics, en una gran coalició electoral. La integraven nacionalistes catalans, carlins i republicans.
1908 es funda Joventut Valencianista.
1909 La setmana tràgica.
1910 Desaparició del Partido Republicano Democrat Federal fundat en 1868.
1914 Mancomunitat Catalana (1914- 1923/25)
1915 març a agost. Revista valencianista Pàtria Nova, fundador Marià Ferrandis i Agulló
1919 Intent fracassat d’Autonomia Catalana …
1923 , 13 setembreDictadura Primo de Rivera
1926 octubre-novembre,Fets de Prats de Mollò
1930 , 28 gener fi de la dictadura de Primo de Rivera. DICTABLANDA general Berenguer.
1930 17 agost pacte de Sant Sebastià.
1930, desembre revolta de Jaca
1931, 12 d’abril Eleccions municipals espanyoles
1931 14 d’abril
- A les 13:30 Lluis Companys des del balcó de l’Ajuntament de Barcelona proclama la República i hissa la bandera de la República espanyola.
- A les 14:30 Francesc Macià des del mateix balcó i amb la senyera al balcó proclama: “L’Estat Català, que, amb tota la cordialitat, procurarem integrar a la Federació de Repúbliques Ibèriques”.
- VALÈNCIA. a les 16:00, la seu d’EL PUEBLO es trobava abarrotada. Va partir llavors una massiva manifestació cap a l’Ajuntament encapçalada per Sigfrid Blasco, Vicent Marco i altres càrrecs electes republicans, els qui anaven a prendre possessió del govern de la ciutat. Una vegada allí, es va hissar la bandera republicana i Sigfrid Blasco va ser l’encarregat d’efectuar la proclamació de la República. Madrid encara tardaria tres hores a fer-ho.
- A les 17:00 Francesc Macià des del balcó de la Diputació (edifici de la Generalitat) tornava a proclamar “Estat Català” en forma “d’una República Catalana” i demanava als altres “pobles d’Espanya” la seua col·laboració per a crear una “Confederació de Pobles Ibèrics”.
- A les 20:00 es proclama la República a Madrid.
El 28 de juny de 1931 es van celebrar en Espanya les eleccions a Corts Constituents de la Segona República Espanyola
