Mentre molts continuen elucubrant sobre les raons per les quals el president del Govern va decidir prescindir d’un dels seus principals lloctinents en l’èxit de reconquerir el lideratge en el partit i, fins i tot, d’arribar a la Moncloa a través de la històrica censura de Mariano Rajoy, uns altres miren de reüll les conseqüències que poden continuar esdevenint després d’un colp de timó de semblant calat.
Així, Ábalos ha deixat de ser ministre de Transports i està per veure quin serà el futur d’alts càrrecs i personal eventual nomenats pel dirigent valencià, atés que l’habitual és que el responsable entrant, en aquest cas la exalcaldesa de Gavà Raquel Sánchez, decidisca reconfigurar l’estructura amb un planter de la seua confiança.
Més enllà d’això, en la Comunitat Valenciana es para atenció a la Delegació del Govern. Un lloc ocupat per la exalcaldesa de Sagunt, Gloria Calero, que va ser designada a proposta de Ábalos, igual que ho havia sigut el seu predecessor, Juan Carlos Fulgencio.
Existeix certa intranquil·litat en el ‘abalisme’ al fet que des de la Moncloa s’aprofite el nou nomenament que ha de fer-se aquests dies a Aragó, on precisament la fins ara delegada del Govern, Pilar Alegría, ha eixit del càrrec per a convertir-se en ministra d’Educació i Formació Professional, per a també escometre un relleu en la Comunitat Valenciana. Més encara quan Calero ha tingut algun desacord amb Madrid en els últims mesos i, ara, ja no gaudeix de la protecció del ministre que la va portar al càrrec.
En aquest sentit, si es produeix el relleu de Calero, sí que quedaria claríssimament clar que Pedro Sánchez ha trencat amb Ábalos, més enllà de per una raó estratègica, fruit d’algun profund i greu desacord. Especialment perquè el president del Govern evidenciaria amb la decisió que vol desfer-se expressament de qualsevol dirigent pròxim al seu ex secretari d’Organització.
Més encara quan des de l’entorn del president de la Generalitat, Ximo Puig, asseguren que no està en els plans del cap del Consell tractar de forçar l’eixida de Calero. “La relació és bona i no ha existit cap problema amb ella”, insisteixen des del Palau per a confirmar que el cap del Consell dóna per bona la seua continuïtat.
No obstant això, bé és cert que el lloc -tercer en rellevància institucional en la Comunitat Valenciana- podria resultar més que interessant per a Puig a curt o mitjà termini; especialment si en algun moment vol escometre una remodelació del Consell, atés que podria utilitzar-lo per a donar una eixida amb honors a algun membre desgastat del seu govern i obrir espai per a saba nova. És per això que algunes fonts socialistes creuen que sí que hi haurà canvi en la Delegació del Govern, encara que opinen que no tindria per què ser de manera immediata.
El primer examen sobre aquesta qüestió es produirà quan el Consell de Ministres decidisca sobre el relleu a Aragó. Serà el moment de veure si també es produeix algun moviment sobre altres autonomies.
