Tal com avançàvem des de FashionUnited, les organitzacions Xerpa, el Collectif Éthique sud l’étiquette, l’Institut uigur europeu i una víctima uigur, representada pel despatx legal Cabinet Bourdon&Associés, presentaven el mes d’abril passat, amb el suport de diversos eurodiputats, una demanda penal davant el Tribunal Judicial de París contra el Grup espanyol Inditex, matriu de cadenes de moda tan conegudes com Zara, Bershka, Pull&Bear o Massimo Dutti; el gegant de la moda japonesa Uniqlo; la companyia estatunidenca especialitzada en calçat Skechers; i contra el Grup l Grup francés SMCP, matriu de marques com Sandro, Maje, Claudie Pierlot i De Fursac. Companyies totes elles a les quals acusen de connivència amb el règim de Pequín i de beneficiar-se, i participar, en l’encobriment dels crims de lesa humanitat i de les pràctiques de treball forçós a les quals el Govern xinés vindria sotmetent a la minoria ètnica dels uigurs present a la regió de Xinjiang. Als membres del qual, entre altres accions, estaria obligant a participar de la recol·lecció, mitjançant pràctiques intensives, del conegut com a “cotó de Xinjiang”.
Connivència amb el règim de Pequín
Per a sostindre aquesta sèrie de dures acusacions, els demandants es valen dels clars indicis sobre aquestes pràctiques contra els uigurs que es venen recollint, al llarg d’aquests últims anys, per diferents organitzacions internacionals.
Referent a això, es destaca de manera preeminent l’informe publicat, el març passat de 2020, pel Australian Strategic Policy Institute. Un document del qual es valen els demandants per a fonamentar els evidents signes de sospita que existirien sobretot i cadascun dels articles confeccionats “en” o partir “de” qualsevol mena de matèria primera amb origen en aquesta regió de la Xina continental. Al·legant en aquest sentit el que les companyies demandes no solament són coneixedores de les pràctiques abusives i esclavistes que vindrien aplicant des de les altes instàncies del Govern de Pequín, com a origen mateix dels articles que posteriorment posen a la disposició dels seus clients, sinó que s’haurien decidit a beneficiar-se i a participar activament d’elles en decidir, coneixent-les, no trencar els seus acords amb els proveïdors dels quals disposen amb clars vincles i àmplia presència amb aquesta regió de Xinjiang. Accions per les quals, entenen els demandants, haurien totes elles incorregut en greus infraccions tant ètiques com penals, com les dels delictes de tràfic d’éssers humans en forma de banda organitzada o del de genocidi.
Una investigació oficial que ve a donar veracitat a l’acció dels demandants
La qüestió de mantindre o trencar els seus vincles amb les empreses i proveïdors que duen a terme la seua activitat “en” o partir “de” els recursos generats en aquesta part de la Xina, s’està mostrant així mateix com un punt difícil de resoldre per part dels grans grups multinacionals. Companyies que d’una banda busquen mantindre les seues bones relacions amb el règim xinés, amb vista a garantir els suculents resultats que venen generant any rere any al país asiàtic, al mateix temps que igualment busquen mostrar-se davant les seues comunitats de clients com unes empreses socialment compromeses que, evidentment, no es beneficien de cap mena d’acció esclavista ni de cap altra classe d’abús. Unes garanties que, en el cas de les demandades, queden ara sota clars indicis de sospita. I més encara en el cas de la companyia espanyola, des d’on a la fi de març es decidien a retirar de la seua pàgina oficial una declaració de “tolerància zero enfront dels treballs forçosos”, en la qual, de manera clara i explícita, apuntaven que “després d’una investigació interna podem confirmar que Inditex no té relacions comercials amb cap fàbrica de Xinjiang”. Limitant-se en aquests moments la resposta de la companyia a una condemna general i al rebuig, dins de les seues estructures, de qualsevol pràctica de treball forçós o esclavista.
La investigació ara oberta, cap a finals d’aquesta passat mes de juny segons el mitjà francés Mediapart, per la Fiscalia nacional antiterrorista de França “evidencia la potencial implicació d’aquests actors econòmics en la comissió de greus delictes, amb la fi única d’incrementar els seus marges de benefici”, explicava Sandra Cossart, directora del col·lectiu Xerpa, al llarg d’unes declaracions a l’agència francesa AFP. “No obstant això”, afig Cossart, “és important no limitar-se als pocs agents als quals ací s’apunta”.
“Aquesta investigació obrirà necessàriament la porta al fet que responguen legalment tots aquells que, amb total impunitat, van pensar que podien importar a França, pel mer fet d’enriquir-se, matèries i productes a costa de llàgrimes i de sang”, afegia a aquest mateix respecte William Bourdon, advocat que actua en representació dels demandants.
Inditex, SMCP i Uniqlo rebutgen les acusacions
Per part d’Inditex i de SMCP, totes dues companyies s’haurien decidit a eixir al pas de l’obertura d’aquesta investigació assegurant el seu total rebuig cap a qualsevol pràctica esclavista o d’abús dins dels seus models de negoci. Així com la seua plena disposició a col·laborar amb els responsables de la Fiscalia encarregats d’aclarir la qüestió.
“Rebutgem enèrgicament aquestes acusacions”, manifestaven així doncs des del Grup francés SMCP, al mateix temps que asseguraven comptar amb clares intencions de “cooperar plenament amb els responsables de la investigació per a demostrar que són falses”. Mentre que des de la companyia espanyola s’han encarregat d’assenyalar que el Grup aplica una “tolerància zero cap a qualsevol forma de treball forçós” i que compta amb “procediments que garanteixen el que aquestes pràctiques no es donen dins de la seua cadena de subministraments”, explicant al seu torn el que la companyia ja va dur a terme un “rigorós” control de traçabilitat sobre les seues estructures, amb el qual va poder “comprovar que les al·legacions sobre les quals se sosté la demanda manquen de fonament”.
Finalment, des de la japonesa Uniqlo, en declaracions igualment a l’agència francesa AFP, han indicat que encara no se’ls ha notificat l’obertura de cap mena d’investigació, i que quan ho facen “cooperarem plenament amb els investigadors per a reafirmar que no hi ha treball forçat en les nostres cadenes de subministrament”. Destacant referent a això que, igual que Inditex, la multinacional disposa d’una sèrie de controls que duu a terme inspeccions periòdiques, realitzades per tercers, amb la finalitat de garantir que cap dels seus proveïdors violen els drets humans. Uns controls així doncs que “no han aportat proves de treball forçat ni de cap altra violació dels drets humans entre cap dels nostres proveïdors”, postil·lant el que, en cas que hi haguera algun tipus de prova referent a això, la companyia cessaria tota relació comercial amb el proveïdor en qüestió.
Europa obligarà les empreses a responsabilitzar-se de les seues cadenes de subministraments
Com a fons de totes aquestes qüestions, s’evidencia així doncs que el punt de major conflicte i la principal ombra de sospita es troba situada, una vegada més, en relació a les estructures vinculades a les diferents cadenes de subministraments de les diferents grans companyies internacionals. Un important aspecte dels seus respectius models de negoci, enfront del qual, en relació amb el mercat Europeu, les companyies no podran continuar apartant la mirada ni obviant les seues responsabilitats, una vegada que siga aprovada la nova legislació sobre diligència deguda que té el mandat de desenvolupar la Comissió Europea.
Aquesta nova normativa de responsabilitat corporativa, les línies generals de la qual s’encarregaven d’aprovar des del Parlament Europeu a la fi del passat mes de març, passarà a obligar les empreses a haver de vetlar per la integritat i les bones pràctiques dins de les seues cadenes de subministraments. Una nova legislació que impossibilitarà la venda en territori comunitari de qualsevol producte amb aparença de sospita ètica o mediambiental, del desenvolupament de la qual participava la multinacional de la moda sueca H&M i l’aprovació del qual es presentaria així com el principal origen del ferri boicot que es produïa, cap a finals del passat mes de març, contra un bon nombre de signatures internacionals a la Xina. El Govern del qual continua rebutjant qualsevol tipus d’acusació o de sospita sobre les empreses i el cotó amb origen a la regió de Xinjiang. Una matèria primera la importació de la qual, tant en brut com part de qualsevol producte manufacturat, ja està prohibida pel Departament de Duanes i de Protecció Fronterera dels Estats Units (CBP) des de començaments d’aquest mateix any.