ANNA notícies, com mitjà adherit al sobiranisme valencià republicà, no té cap interès en regenerar Espanya, ni té cap esperança que l’Estat espanyol, monàrquic o republicà, renuncie voluntàriament al statu quo que van generar els decrets de ‘Nueva Planta’. Però ens crida l’atenció que aquelles forces institucionals que sí hi confien, que es reclamen regeneracionistes i que ens diuen que una altra Espanya és possible, com són Podemos, Más País i Més Compromís resten en silenci davant d’un dels articles més franquista de la Constitució espanyola de 1978: l’article 99.
En l’etapa franquista d’abans del 78, per elegir el President de govern, el caps de l’Estat, llavors Franco i Juan Carlos Borbón, oferien unilateralment una terna a les Corts perquè elegiren un d’ells. L’elegit, qualsevol dels tres, tenia la confiança del regim. Ara, en l’actual etapa neofranquista a partir del 78 i mort Franco, els caps d’Estat, Juan Carlos i Felipe Borbón, mantenen el control a partir de l’article 99 de la Constitució. Continua sent el cap d’Estat el que proposa unilateralment i sense cap manament democràtic, el candidat, que ha de ser un de la confiança també del regim, dels poders fàctics que el van generar. En aquest cas ja no són tres els proposats, és un. Però l’entrada a la UE d’Espanya va obligar a fer eleccions lliures, amb la qual cosa hi havia el risc que l’elegit pel regim no comptés amb el suport de la cambra, cosa que fins ara no ha succeït per la lleialtat dinàstica de la immensa majoria a excepció dels partits republicans independentistes. Però en prevenció que això passés l’article 99 va ser dissenyat per a propiciar el canvi de voluntats dels diputats en un període concret de temps, els apartats 3 i 4. I si en eixe període els diputats es mantingueren ferms en votar en contra del candidat del regim que presenta el cap d’Estat, l’article 99 ho deixa clar: el Rei, una persona que no té previst presentar-se a cap elecció, dissoldrà les Cambres i convocarà noves eleccions. És a dir fan dimitir als elegits i l’hereu de Franco es manté com a cap d’Estat, malgrat que no té el suport a la seua proposta, cosa que faria un President de República que no comptés amb el suport de la cambra per a elegir primer ministre o en el seu defecte s’exposaria a noves eleccions on el seu càrrec de President caldria ser votat.
Instats alguns dels que cobren dels pressupostos del règim del 78-39-1714-1707, del perquè d’este silenci, per superar el fet que suposa que una persona no electa neutralitze els diputats electes, apel•len per justificar el silenci a una argúcia pròpia de picaplets: ens proposen que la majoria del Congrés, per evitar la dissolució de les Cambres, vote en contra de la seua voluntat i ho facen pel candidat del Rei i, a continuació, diuen, apliquen amb èxit l’article 114 apartat 2, on el candidat inclòs en la moció de censura adoptada pel Congrés ha de ser nomenat President pel Rei. Massa oprobi per aconseguir una cosa molt senzilla com hauria de ser escollir un President de Govern que represente a la majoria després d’unes eleccions generals.
Si Més/Más i Podemos, volen regenerar a Espanya faríem bé en anar denunciant el franquisme que manté. Nosaltres hem renunciat, pensem que no té solució i el millor que podem fer els valencians és marcar-nos com objectiu el despenjar-nos i coordinar-nos amb tots aquells que en l’Estat també volen despenjar-se.
