Bé està que el PP d’Alcoi va defensar amb vehemència que Federico Trillo fora nomenat Fill Adoptiu d’Alcoi. Sí. Parle del ministre de Defensa del Yak 42, d’eixe ambaixador a Gran Bretanya nascut a Cartagena i que es presentava elecció rere elecció per la província d’Alacant. Un “cuner”, clar i ras. La relació de Federico Trillo amb Alcoi es basa en la seua participació en les Festes de Moros i Cristians. “Va creuar” en la Filà Mossàrabs, més coneguts com “els gats” i va desfilar en algunes ocasions. Eixe va ser el seu mèrit per a ser nomenat Fill Adoptiu. No un altre. Bé, eixe, i la magnífica relació que va conrear amb el aleshores alcalde del PSOE, Josep Sanus, els últims anys del qual a la alcaldia alcoiana van estar plens de decisions estranyes.
PP i PSOE fent-se favors per mantindre el “statu-quo” que els ha concedit el règim del 78. No siga cosa que si nos ens portem bé ens furten alguna cadira.
La vehemència mostrada pel PP d’Alcoi contrasta amb l’odi que ha fet palès el seu portaveu, Quique Ruiz, per rebutjar, amb la mateixa vehemència, que un dels artistes més internacionals d’Alcoi, Antoni Miró, siga nomenat Fill Predilecte de la Ciutat d’Alcoi. El ridícul del PP alcoià ha sigut majúscul. No dubten de la seu vàlua artística (seria obscè dubtar-ho). No vaig a fer un repàs de tota la seua obra, de la seua creativitat perquè no acabaria mai aquest article. Si algú està interessat el convide a que seguisca aquest enllaç: https://portalart.antonimiro.com/. Hom es pot donar compte de seguida de la gran figura de la que estem parlant.
El que posen en dubte els populars alcoians es la seua ideologia. Diu el seu portaveu que no desitgen de cap manera que el nom de Toni Miró s’associe a Alcoi perquè defensa tesis catalanistes. L’argument del PP és tan perillós com dir que si no penses com jo no pots rebre el reconeixement dels teus conciutadans, siga el que siga que hages fet durant una més que dilatada vida professional. Em quede amb el que ha escrit en xarxes un escriptor de prestigi i també alcoià com Silvestre Vilaplana: “Per entendre com és de repugnant el posicionament del PP d’Alcoi, canvieu l’argument per negar el reconeixement de “Antoni Miró és catalanista” per “‘Antoni Miró és jueu, o negre”. Hi ha els mateixos valors democràtics”
La batalla en xarxes socials ha estat dura. De fet, com no, «catalanisme» i «anticatalanisme» és l’estratègia que utilitza el nacionalisme espanyol, tan d’esquerres com de dretes, per tindre entretinguda a les respectives clienteles discutint sobre el sexe dels àngels.
Antoni Mirò es pot creure que el País Valencià, forma part dels Països Catalans o de la Nació catalana «fusteriana». És la seua llibertat. És la seua creença. Tal vegada és allò que creu l’interessa defensar. Però aquesta creença de cap manera ha de ser motiu per negar-li un reconeixement a un home que fent ús de la seua llibertat defensa el Països Catalans.
Amb aquest raonament el PP no concedirà mai un reconeixement a un comunista, a un membre de Podem, de Compromís… però no serà el cas. Com escriu un company des de la ciutat de València: “Al País Valencià el «catalanisme» i l’«anti-catalanisme», és una comèdia, un teatre amb un guió perfectament pactat, per part dels nacionalistes espanyols, d’esquerra i dreta, un teatre que ja els hi va bé representar ambdós davant el seu electorat. Els dos es retro alimenten, en eixa falsa polèmica, per amarrar a les respectives clienteles dins del regim del 78-39-1707. Tots ells estan en el secret que és una farsa però ja els hi va bé, per deteriorar objectivament la identitat valenciana i fer impossible una proposta política valenciana”.
El que més dol és la postura de Quique Ruiz -a qui en Alcoi el consideràvem un home de trellat- per prestar-se a eixa comèdia dictada de l’«anti-catalanisme» que cada vegada ja és menys rendible. Que dura a vegades ha de ser la vida d’un polític per fer segons quins papers. Un home de trellat esdevenint un xitxarel·lo del seu partit. Si pel mig s’ha de desprestigiar a un creador reconegut en tot el món no és important. Una pujada de vots s’ho val.
Per cert i per acabar. Ningú li va preguntar a Camilo Sesto quina era la seua creença quan va ser declarat Fill Predilecte de la Ciutat d’Alcoi i a altres fills predilectes com han sigut: Ricardo Senabre, Isabel Clara Simó, Juan Gil Albert, Ovidi Montllor, Amando Blanquer, Ramón Castañer… D’ideologies molt variades però amb el denominador comú d’haver portat el nom de la ciutat d’Alcoi per tot arreu.
Marc Grau
República Valenciana/Partit Valencianista Europeu – Alcoi
