JO TAMBÉ VAIG ESTAR AL PORT per Joaquim Meneu        Em referisc al de València, el dia 22 de febrer de 2024, i la protesta dels llauradors continua quan s’escriuen estes lletres tres setmanes després, igual que estava en marxa tres setmanes abans, amb la presència de betxinencs al Grau de Castelló, el dia 7 del mateix mes.    De totes bandes estan disparant contra l’agricultura valenciana. Només ens faltava saber de les facilitats que es donen per a la descàrrega de les importacions agrícoles als ports del litoral mediterrani. Si anàrem pel món a contar el que ens està passant, els nostres interlocutors es tirarien les mans al cap: ¿com és possible que els vostres governants consentisquen això? diria un ianqui, un australià o un japonès.    I parlant dels japonesos, ¿sabeu que allà el seu govern sap defendre els cultivadors de fruita i d’arròs? Podria facilitar importacions dels països de l’àrea i potser tindria compensacions per a exportar els productes industrials, però sap que estarien en joc dos coses: l’entorn rural que podria convertir-se en un espai erm i degradat i la manera de ser de la població, el desfici propi dels japonesos que els fa no parar i tota la família ajuda en les tasques agrícoles en el temps lliure.    Ací en canvi els mandataris europeus prefereixen afavorir els interessos dels importadors, de les empreses portuàries i dels cultius d’altres continents. I no miren que això ni se sosté ni des del punt de vista ecològic ni social.    I per a evitar-los la competència dels productors locals ens  avorreixen a una muntanya de requisits burocràtics i de producció, dels quals queden lliures els de fora. I el més gros és que trauen normes i ja t’apanaràs, no et faciliten ni orientació ni ajuda ni compensacions ni , per descomptat, t’asseguren els preus. Bravo!    Declarava     Tomás  Garcia Azcárate,      investigador   del        Centre       Superior  d’Investigacions Científiques que els ecologistes haurien de ser al costat dels agricultors portant la pancarta quan demanen preus justos. No podem avançar si cada sector va a la seua. Si la societat no està cohesionada no es poden complir  objectius com la lluita eficaç  contra el canvi climàtic i la preservació del medi ambient.    He pujat a l’autobús o al tren diverses voltes per a manifestar-me per la causa, a València o a Barcelona. He participat en concentracions a Onda, Betxí, les Alqueries o Nules i mentres podré ho pense seguir fent. Els valencians ho tenim més negre, perquè estem en Espanya i per la nostra manera de ser. Al port de València n’hauríem d’haver estat molts més. Altres pobles com francesos, italians o catalans o són més decidits o no tenen els governs tan en contra. Com sempre estem a la cua però soc del pensar que a vegades s’ha de deixar la rutina diària i fer pinya. Passats uns anys ens sentirem millor i qui sap si podrem dir que vam contribuir a canviar les coses. Joaquim Meneu Read More