ELS PARTITS VALENCIANS I LES ELECCIONS EUROPEES
E-1987. En l’Estat espanyol les primeres eleccions europees van ser el 1987 i l’únic partit valencià que es va presentar va ser Unió Valenciana. Ho va fer en solitari, ho encapçalava Leopoldo Ortiz i va traure 162.190 vots (155.678 vots en la CValenciana; 1.521 a Catalunya; 1.053 Andalusia; 807 Galícia…), sense obtindre representació.
En estes eleccions membres de Unitat del Poble Valencià (UPV), anaven com independents en les llistes de la coalició ESQUERRA DELS POBLES que encapçalava Mario Onaindia de Euskadiko Ezkerra. Van traure 261.328 vots (24.985 vots a la CV) i també sense representació.
E-1989. Les segones van ser en 1989. Unió Valenciana es va presentar dins d’una coalició que encapçalava Héctor Villalba denominada FEDERACIÓ DE PARTITS REGIONALS, van traure 151.835 vots (116.575 vots a la CV) i cap representació.
En estes eleccions la Unitat del Poble Valencià (UPV) ja va aconseguir aparéixer en la coalició ESQUERRA DELS POBLES (EE, PSG, UPV, PSM, CHA, ENE, ACN) traient 290.286 vots (43.893 vots en la CV) i un diputat: JM Bandrés i Enric Morera d’assessor.
En estes segones eleccions dos partits valencians: UV i UPV, eren reconeguts per altres partits de la resta de l’Estat. Constatem que en cap de les dos coalicions hi havia partits catalans.
E-1994. En les següents, les de 1994, Unió Valenciana (l’any que VG Lizondo estava promovent Convergència Democràtica Valenciana) va pactar amb el Partit Nacionalista Basc anar en la COALICIÓ NACIONALISTA (PNB, Coalició Gallega, Coalició Canària, Unió Valenciana, Partit Aragonés i Unió Mallorquina). Els sis primers llocs de la llista van ser ocupats per Josu Jon Imaz (PNB), Isidoro Sánchez (CC), Alfonso Novo (UV), Manuel Escolá (PAR), José Domingo Posada (CG) i Bartomeu Calafell (UM). Van aconseguir 518.532 vots (105.389 vots a la CV) i dos diputats. Segons els acords, Unió Valenciana va tindre com a eurodiputat a Alfons Novo des de 1996 a 1998. Anar en esta coalició li va suposar a VG Lizondo els atacs furibunds del sector espanyolista encapçalat per Garcia Broch en el Consell Nacional on es va aprovar anar amb els nacionalistes bascos i en el posterior Congrés de UV celebrat a Gandia.
Respecte a la Unitat del Poble Valencià, dos esdeveniments aliens van condicionar el seu futur. El primer al juliol de 1992: el partit català ERC constituïa la Federació Valenciana d’ERC, amb el que esdevenia, en territori valencià, com una formació catalana adversària electoralment al partit valencià UPV. El segon esdeveniment va ser que Euskadiko Ezkerra s’integrava en el PSOE i la coalició ESQUERRA DELS POBLES va desaparéixer. ERC en les eleccions anteriors havia anat en la COALICIÓ EUROPA DELS POBLES amb Eusko Alkartasuna (EA) de Carlos Garaikoetxea i a esta coalició es van integrar, en les E-1994, alguns partits de la desapareguda ESQUERRA DELS POBLES, com la CHA; però UPV no va ser admesa per estar els catalans de la Federació Valenciana de ERC [NOTA: la modificació dels estatuts de ERC per a esdevindre la Federació Valenciana de ERC amb el nom actual d’ERPV, van ser l’any 2000] com l’única formació de la coalició en la Comunitat Valenciana, qüestió aquesta que a l’hora de negociar els catalans amb els bascos de Eusko Alkartasuna els beneficiava, adduint els catalans que abastaven més territori: els Països Catalans (PPCC). Els valencians de la UPV, s’enfrontaven a un greu problema en eixes eleccions europees però que va tindre un feliç desenllaç. La UPV havia sigut abandonada en la carretera i de sobte un cotxe d’alta gamma es va parar i els va dir si volien pujar. Va ser CiU. El partit valencià era reconegut políticament pel partit català. Es podria dir que per primera vegada un partit català reconeixia a un partit valencià. De fet, en les dues coalicions on va estar Unió Valenciana, no hi havia cap partit català; i en la coalició l’ESQUERRA DELS POBLES només un partit molt minoritari, era català: la Entesa dels Nacionalistes d’Esquerres (ENE), però de fet era més d’esquerres que nacionalista, perquè estava vinculat a ICV. Llavors en estes eleccions de E-1994 s’inicia un acord entre CiU i UPV, diguem una relació tutelada pels catalans, que va continuar, sent ja BLOC, en les E-1999, en les E-2004 i en les E-2009, fins que el BLOC entra en l’òrbita de l’esquerranisme espanyol i en les E-2014 va en la coalició amb EQUO, la PRIMAVERA EUROPEA.
Però en estes eleccions E-1994, UPV amb CiU van tindre 865.913 vots (35.703 vots en la CV) eixint de diputat Carles Gasòliba de CiU.
E-1999. En 1999, Unió Valenciana (mort VG Lizondo en 1996) ja no va anar amb la COALICIÓ NACIONALISTA del PNB, a la qual s’incorpora ERC, traient 613.968 vots (3.057 en la CV). UV esta volta va formar part de la COALICIÓ EUROPEA amb CC, PA, PAR; van treure 677.094 vots (89.785 a la CV) i dos diputats, sent Enric Monsonís (UV), que anava el tercer de la llista, diputat entre el 26 de març de 2003 i el 19 de juliol de 2004.
Per la seua part el BLOC torna a anar amb CiU traient 937.687 (54.589 a la CV) i tres diputats: Pere Esteve (en oct. 2002 cedeix el seu escó a Joan Vallvé ), Concepció Ferrer, Carles Gasòliba (que a l’abril 2004 el cedeix a Enric Morera de UPV)
També en estes eleccions es va presentar la candidatura ALTERNATIVA COMUNITAT VALENCIANA (ACV) que encapçalava Enrique García Fuster, traient 8.073 vots (4.588 a la CV).
E-2004. Unió Valenciana torna a repetir amb la COALICIÓ EUROPEA, traient 197.231 vots (8.527 a la CV) perdent els dos diputats que tenien.
Per la seua part el BLOC s’incorpora, de la mà de CiU, a GALEUSCA- POBLES D’EUROPA, coalició creada pel PNB, CiU i BNG, traient 798.816 vots (19.627 a la CV) i dos diputats. El partit valencià, tutelat per CiU, esdevé invisible en el nom de la coalició: GALEUSCA.
E-2009. Unió Valenciana, realment ja inexistent en eixos moments, es presenta en solitari traient 6.072 vots (4.398 a la CV), encapçalava la llista José Manuel Miralles Piqueres.
El BLOC repeteix -i ja per última vegada- amb COALICIÓ PER EUROPA (el nom GALEUSCA no es va poder utilitzar per l’eixida del BNG), coalició encapçalada per CiU i PNB, a la qual se sumen el Partit Andalusista i Coalició Canària; traient 808.246 vots (18.458 a la CV) i dos diputats Ramon Tremosa i Izaskun Bilbao.
E-2014. En estes eleccions es presenta una coalició valenciana denominada VALENCIANS PER EUROPA-PROYECTE EUROPA, traient 11.502 vots (6.033 a la CV); el cap de llista va ser Rubén Vañó i la candidatura va estar formada pels següents partits polítics: UNIÓ (no UV), REPO (Renovació Política), BAR (Bloc Aragonés), ACNV (Acció Nacionalista Valenciana) i PRAO (Partit Regionalista per Andalusia Oriental). Esta coalició va comptar amb el suport de regidors càntabres per a completar els avals necessaris.
El BLOC, en estes eleccions desapareix com a sigla i resta dins de les sigles COMPROMIS, coalició no nacionalista formada per IdPV, EQUO i BLOC. En estes eleccions es presenta en la coalició PRIMAVERA EUROPEA traient 302.266 vots (139.863 en la CV), i un diputat Jordi Sebastià (Compromís). La Coalició la formen: Compromís, Equo, Chunta Aragonesista (CHA), Partit Castellà (PCAS), Per un Món Més Just (PUM+J), Democràcia Participativa (Participa), Socialistes Independents d’Extremadura (SIEX) i Coalició de Ceuta.
E-2019. En estes eleccions només un partit valencià i valencianista Demòcrates Valencians, és reconegut i forma part d’una coalició: PER UNA EUROPA SOLIDÀRIA (Partit Nacionalista Basc + Coalició Canària + Compromís per Galícia + Atarrabia Taldea (navarrés)+ PI Proposta per les Illes Balears i Demòcrates Valencians). Van traure 633.090 vots (2.015 vots a la CV) i un diputat. En les següents eleccions E-2024 Demòcrates Valencians ja no va anar amb esta coalició i en el 2004, DV es va dissoldre.
Respecte al BLOC i igual que en les eleccions anteriors, les seues sigles estan amagades dins de Compromís. (EQUO+IdPV+BLOC) i es presenten en la coalició COMPROMÍS PER EUROPA formada per la Coalició Compromís, Ara Més de Mallorca, En Marea de Galícia, Chunta Aragonesista, Nova Canàries, Coalició Verats, Coalició per Melilla, Partit Castellà, Esquerra Andalusista, Iniciativa del Poble Andalús i Els Verds d’Europa. Van traure 296.491 vots (193.506 vots a la CV) i cap diputat.
Cal destacar que en aquestes dues coalicions on participen partits valencians no hi ha cap partit català.
E-2024. En estes eleccions l’antic BLOC, ja no apareix amagat i les seues noves sigles MÉS COMPROMÍS apareixen al costat dels altres partits dins de la coalició SUMAR formada per Moviment Sumar, Esquerra Unida, Verdes Equo, Més Madrid, Catalunya en comú, Més-Compromís, Iniciativa del Poble Valencià, Verds Equo del País Valencià, Chunta Aragonesista, Iniciativa del Poble Andalús, Nova Canàries-Bloc Canari. Evidentment no és una coalició nacionalista, és una coalició de l’esquerra espanyola, perquè els vots que han de fer costat al PSOE, no es queden fora. Van traure 818 015 vots (151.015 vots en la CV) i tres diputats, dels quals el tercer va ser Vicent Marzà de Més Compromís.
L’altra coalició on hi havia partits valencians va ser PAÍS I MOVIMENT RURAL (PMR), coalició electoral formada per dos partits nacionalistes catalans: Convergents i Moviment Demòcrata Català; i dos partits valencians: el nacionalista valencià República Valenciana i el progressista Via Mediterrània (actualment dissolt). Van traure 6.541 vots (1.360 a la CV i 2.221 a la CAC). Va ser una coalició instrumental per a poder arribar als avals necessaris per a poder presentar-se. Però per primera vegada partits nacionalistes catalans acceptaven anar al costat d’un partit nacionalista valencià que, com era el cas de RV-PVE, no estava adscrit als Països Catalans. Aquest fet va crear una disfunció, que es va resoldre amistosament acordant no fer campanya conjunta, perquè en paraules del partit Convergents, adscrit com tots els partits nacionalistes catalans als PPCC (una llengua, una nació): “el fet d’anar coalitzats amb un partit nacionalista valencià de Nació valenciana, que no es considera de Nació catalana, els donava problemes”.
Si analitzem totes les coalicions des de 1987, els partits nacionalistes valencians i els partits nacionalistes catalans no han coincidit o han coincidit excepcionalment.
La raó radica en el fet que els partits nacionalistes catalans estan tots ells adscrits als anomenats Països Catalans (una llengua, una nació) i consideren els valencians com a part de la Nació catalana. Tot partit valencià no adscrit als PPCC no és contemplat per ells.
Analitzem-ho.
Unió Valenciana en les E-1994, va anar coalitzat amb els nacionalistes bascos, en la COALICIÓ NACIONALISTA, que encapçalava el PNB, però mai van coincidir amb nacionalistes catalans, qüestió que VG Lizondo haguera acceptat -com havia manifestat a voltes- sempre que el partit valencià estiguera en el mateix pla d’igualtat que qualsevol altre, fora català o no.
Unitat del Poble Valencià en E-1989, en la coalició ESQUERRA DELS POBLES, va coincidir amb un partit català ENE (Entesa dels Nacionalistes d’Esquerres), però era més una formació d’esquerres, vinculada a ICV, que nacionalista.
En les E-1994, a UPV se li va impedir entrar en la coalició EUROPA DELS POBLES, pel fet que ERC cobria el territori valencià en la coalició amb la seua Federació Valenciana de ERC (recordem que la denominació ERPV s’adopta l’any 2000).
I en les E-1994, E-1999, E-2004 i E-2009, UPV-BLOC, un partit que manté certa ambigüitat sobre els PPCC, va estar -en realitat- tutelat per CiU i la seua supeditació es demostra en el nom de la coalició GALEUSCA, on els valencians, supeditats als catalans, som sempre políticament invisibles.
CONCLUSIÓ: Els partits nacionalistes catalans i els partits nacionalistes valencians, no mantenen relacions. La raó és l’adscripció dels primers als PPCC (una llengua, una nació), d’una Nació catalana que inclou als valencians. És un desacord compartit. Un exemple el tenim en les últimes eleccions europees quan JxC abans de coalitzar-se amb un partit nacionalista valencià, va optar per fer una candidatura de Països Catalans amb valencians de Nació catalana, com va reconéixer Pere Mayor, número 11 en la llista, en l’acte electoral que es va celebrar el diumenge 26 de maig a Gandia, quan va dir que havia acceptat anar en la llista de JUNTS: “Per coherència política i nacional”. El que demostra que l’electorat en les eleccions autonòmiques A-2003, en les quals el BLOC pretenia recollir gran part del vot de la destruïda Unió Valenciana, no es va equivocar al votar, fent que el candidat, ara número 11 de la candidatura catalana de JUNTS en les E-2024, llavors primer en la llista del BLOC en les A-2003, no arribés al 5% i es quedés en el 4,77%. Eleccions que van marcar un abans i un després per al valencianisme polític; precisem, per al valencianisme de: “una llengua, una nació”.
Víctor Baeta Subias de RV-EV – per l’Estat valencià de la Nació valenciana-
València, 11/07/2025.
✍️ Opinión | Los partidos valencianos y las elecciones europeas
— Valencia Plaza (@valenciaplaza) July 12, 2025
Por Víctor Baeta
https://t.co/Gw5gc5UqYt
