Finalment, a un dia de la celebració del Tribunal d’Arbitratge Laboral (pas últim per a la convocatòria legal de vaga), Limpiezas Mymain ha abonat els salaris que devia a 43 treballadors.
La Confederació General del Treball manifesta la seua satisfacció per aquest desenllaç. Així, Paco Sant Vicent, responsable d’Acció Sindical de València, explica que “en haver pagat l’empresa, s’ha arribat a un acord en el TAL i no s’ha legalitzat la vaga. Mymain s’ha compromès a pagar puntualment les nòmines fins al terme de la contracta a l’octubre, incloses les liquidacions així com a lliurar tota la documentació (nómines…) dels treballadors”.
Quant a la causa d’aquesta decisió per part de l’empresa, Sant Vicent apunta directament a la mobilització de les treballadores i a la determinació del sindicat per a lluitar pel que és un dret elemental, cobrar pel treball realitzat. “En tot açò ens ha cridat l’atenció l’absoluta passivitat de CCOO i UGT, presents en el Comitè d’Empresa però absents per complet a l’hora de reclamar salaris i respecte a les normes laborals”, afirma el responsable sindical.
Finalment, CGT fa insistència en la responsabilitat de Benestar Social com a ens que contracta a Limpiezas Mymain: I és que, fins fa uns anys, l’administració comptava amb personal de neteja en nòmina. Precisament, aquests treballadors van ser les primeres víctimes laborals de l’accelerat desmantellament del públic. “El que ha succeït amb Limpiezas Mymain és una conseqüència de la subcontractació de treballadors per part d’organismes públics. No és la primera vegada que quelcom així succeeix. És evident que les mesures privatitzadores deterioren tant el treball que es realitza com la vida dels treballadors. CGT estarà atenta perquè aquests casos no es repetisca en un futur però la solució a situacions d’aquest tipus és posar fi a les subcontractacions per part de ens públics i privats.”
Limpiezas Mymain SA té adjudicada la neteja de centres públics a Sagunt, La Coma, Aldaia, Ontinyent, Paterna, Silla, Torrent, València, Catarroja i Alzira.
Gabinet de Premsa CGT-PV
València, 23 de setembre del 2005

CGT-ono considera una irresponsabilitat social l’acomiadament de centenars de treballadors com a conseqüència de la fusió amb AUNA
La Confederació General del Treball manifesta la seua condemna i oposició a la decisió d’Ono de no renovar a 450 treballadors temporals. En aquest sentit, CGT aclareix a més que, a banda del greu perjuí que suposa deixar sense treball a gairebé un 25% de la plantilla actual, la direcció d’Ono està actuant de manera poc transparent amb els propis afectats i els seus representants.
I és que, a dia d’avui, Ono no ha comunicat oficialment la notícia, la qual cosa, per a CGT és una mostra més de la falta de respecte, autoritarisme i covardia que la direcció està tenint amb la plantilla. Ha sigut la premsa l’encarregada de “notificar” la decisió.
Així mateix, CGT informa que ja han començat els acomiadaments en el Call Center de València, on no s’ha renovat a 11 treballadors argumentant falta de pressupost. Aquesta és la primera conseqüència directa i terrible de la fusió amb AUNA, una operació que generarà copiosos dividends per a les accionistes i que atempta contra la cloquejada “liberalització del mercat”. És la imposició dels guanys empresarials en detriment dels interessos generals.
Finalment afegir que CGT ha demandat en diverses ocasions a Ono-Valencia per atemptar contra la llibertat sindical i per violar el dret a la tutela sindical. Per a aquest sindicat, part del que està succeint (fusions acompanyades d’acomiadaments massius, precarització de les condicions de treball, pèrdua de poder adquisitiu) és resultat del relaxe de l’administració i del sindicalisme oficial a l’hora de limitar, com a mínim, les cacicades empresarials.
Secció Sindical CGT-ONO València
Gabinet de Premsa CGT-PV
València, 22 setembre del 2005

Treballadors de l’antic patronat d’educació infantil porten a judici a l’ajuntament de valència
Dimecres que ve 21 de setembre a les 12 h. tindrà lloc al Jutjat núm.5 de la capital el judici contra l’Ajuntament de València que treballadors d’Escoles Infantils cooperatives (”escoletes”) de l’extint Patronat de la ciutat han promogut -després de gairebé 12 anys de procediments legals guanyats- per a reclamar les indemnitzacions que els corresponen per danys i perjuís laborals i professionals durant els 3 anys de tancament il·legal del citat Patronat per part del govern municipal del PP i UV. (més…)

NOTA DE PREMSA (ECONOMIA-TELECOMUNICACIONS)
Telefónica ha incrementat la quota mensual de lloguer de línia un 80% des de la seua privatització en 1997
No obstant ha reduït la seua plantilla en més de 40.000 treballadors i retallat els drets laborals, motiu pel qual en l’actualitat hi ha 2 vagues indefinides que van a complir 3 mesos de duració
Des que en 1997 el govern decidís la venda del 20,9% de les accions i procedir així a la privatització total de Telefónica d’Espanya, la quota de lloguer de línia, que és la que més afecta els xicotets usuaris i famílies, s’ha incrementat en més d’un 80%. En 1998 el lloguer de línia era 1242 pessetes al mes (7,464€), en 2005 la quota de lloguer de línia és 13,4316€.
Açò ha suposat que en només vuit anys tots els usuaris, però en especial els de menys consum, han vist incrementat el seu rebut de manera considerable. Si a açò afegim l’altíssim increment que les telefonades locals ha sofert, tenim com resultat que la despesa familiar en telèfon és ara molt major que fa vuit anys (tenint en compte el IPC) i tot això a pesar de les baixades del preu de telefonades nacionals i internacionals i l’ús de la telefonia mòbil com a alternativa per a realitzar moltes telefonades.

Any * / Quota mes % / Incremento desde 1998
1998 / 7,464€
2000 / 8,666€ / 13%
2001 / 10,4696€ / 40%
2002 / 11,676€ / 56%
2003 / 12,6196€ / 69%
2004 / 13,1684€ / 76%
2005 / 13.4316€ / 80%

* No ha sido posible disponer de la cuota de alquiler en 1997. (més…)

Els treballadors de Neteges Mymain (adjudicatària de benestar social) [del grup ADIMDE, que té a Javier López de Lacalle com a Secretari General] porten ja dos mesos sense cobrar
La situació dels més de 40 netejadors d’edificis públics de la província de València ha empitjorat després de l’estiu: al·legant que Conselleria no paga, Mymain deu les nòmines de juliol, agost i les pagues extres.
Neteges Mymain SA té adjudicada la neteja de centres públics (residències de la tercera edat, col·legis, biblioteques, cine o CEAM) a Sagunt, Paterna, Silla, Torrent, València, Catarroja i Alzira. La plantilla, que des de l’inici de l’adjudicació ha suportat retards en el pagament de les nòmines, constants retalls de despeses en material de neteja i incompliment de la llei de prevenció de riscs laborals, veu ara com tampoc els paguen dos mesos de treball ni les pagues extres.
Lamentablement, s’ha arribat a aquesta situació a pesar de les reiterades denúncies fetes davant de la Conselleria de Benestar Social.
CGT-PV llança una crida l’empresariat, l’administració i l’opinió pública perquè fets com aquest no es produïsquen ni siguen assumits amb naturalitat. En el cas de Neteges Mymain, els seus empleats, majoritàriament dones, es pregunten com és possible que una instància pública tolere semblant atemptat contra els drets bàsics dels treballadors: “Si treballem, hem de cobrar i si no compleixen amb la seua obligació no ens deixen més sortida que la vaga”.
Per a més informació: 647 48 60 43
Gabinet de Premsa CGT-PV

Manifest de la Confederació General del Treball de Catalunya
amb motiu de la Diada de l’11 de Setembre de 2005.

LLUITAR EL PRESENT, GUANYAR EL FUTUR
És 11 de setembre, diada de les catalanes, persones que sobrevivim i som explotades: treballadores, aturades, pensionistes, precaritzades, pageses, menystingudes per les estadístiques oficials, immigrades, detingudes, preses, discriminades, empobrides, perseguides per la nostra acció sindical, política, social, pel nostre color de pell, perquè no tenim papers, perquè okupem.

Som tot això i molt més, però no som víctimes, ni botxins. No tenim Estat ni tampoc no el volem. No tenim capital, ni armes químiques ni mitjans de comunicació de masses, però tenim una cultura o moltes cultures que es fan també als casals, centres socials okupats, ateneus, seccions sindicals i cases, entossudides en no desaparèixer en el no res de la globalització capitalista, sense llengua, sense nom, sense rumb.

Tenim moltes cares i procedències. Tenim un o molts projectes anticapitalistes.
Tenim el passat de poble combatiu i llibertari, amb grans idees i projectes en que emmirallar-nos, de la mà de Salvador Seguí, Isabel Vilà, Joan Peiró i tantes d’altres. Tenim un present desdibuixat, de lògica estatista, mercantilista i individual. Però sobretot tenim un futur.
Perquè el futur és dels pobles. Un demà en que les llengües no siguin minoritzades, on les cultures siguin respectades, on les persones facin casa seva en el racó del planeta que vulguin, on la subsistència no passi per treball precari, abusiu i estressant amb que diferenciar-nos les unes de les altres, un demà sense imperialisme ni drets de conquesta, un nou món en que ens autoorganitzem lliurement, per pobles, barris i afinitats. El altre-món-és-possible serà conformat de països com el nostre o no serà.
Des de l’anarcosindicalisme català cerquem aquest futur, lluny de constitucions europees que ens imposen capitalisme i militarisme com l’essència d’un nou supraestat al servei dels poders econòmics; lluny del nou talant espanyol que ens ven una suposada forma de participació dins un federalisme mal entès en mans de les èlits polítiques i empresarials; lluny també del tripartit de les formes i pocs continguts, que segueix privatitzant, especulant, criminalitzant… com tot govern al servei de l’estatisme i el capital; i lluny del sectarisme present tant en els qui atorguen patents de catalanitat com en els que posen en entredit la vàlua revolucionària de les catalanes.
Perquè el poble català som llavor de la transformació social, junt a tants d’altres pobles, i no ens cal quatre barres monàrquiques ni contes de reis i espases. Ens cal unitat, superar prejudicis, fugir de l’auto-odi però també del fonamentalisme, obrir els ulls a la diversitat ètnica i cultural que és ja la nostra pròpia, no perdre ni un segon en personatges signa-manifestos que només cerquen protagonisme, parlar amb les persones, espais i col·lectius que ens envolten, treballar-hi colze a colze per la emancipació personal, social i nacional; cada organització des del seu àmbit -la CGT als llocs de treball, als convenis col·lectius, a les assemblees de treballadores, a les reunions d’immigrades, a les denúncies, a les vagues i aturades- la resta de col·lectius en els seus espais de lluita, confluint en una riuada de gent decidida a deixar de ser passat, per ser futur.

L’11 de Setembre, tothom al carrer!

CGT de Catalunya
www.cgtcatalunya.org

Depressió postvacacional: psicologia o lluita de classes?
ANTONI INFANTE
Des de fa anys, a finals d’agost i començament de setembre, apareixen als mitjans de comunicació (o incomunicació) tot un fum de consells, teràpies, tertúlies i recomanacions de tota mena d’especialistes que suposadament ens faran passar el tràngol de la tornada a la feina desprès de les vacances [1].
La major part d’aquests especialistes parteixen de la base que -segons el seu particular punt de vista- no es pot ni qüestionar ni canviar allò que genera el problema; o pitjor encara, ni tan sols s’ho plantegen com a possibilitat: no cal anar a les causes, sinó que cal tractar-ne les conseqüències. Així, la seva solució a l’ansietat, la tristesa i fins i tot la depressió que genera el fet de tornar a la feina consisteix en un seguit de consells de teràpia conductual o directament la consulta a un especialista en psicologia o psiquiatria.
El fons del problema, però, no és l’estat anímic o mental de les persones sinó l’obligatorietat de tornar a unes feines que a la majoria no ens agraden, amb les quals no ens sentim realitzats i que a sobre representen una hiperexplotació laboral amb jornades més llargues, ritmes cada vegada més angoixants, desplaçaments més llunyans i sous cada vegada més minsos en relació amb el cost dels mitjans per viure. A més, damunt nostre sempre hi ha l’espasa de Damocles generada per la precarietat i la inseguretat. Si a tot això hi afegim el fet que ens fan viure en una oferta permanent de consum d’articles que no necessitem, però que presenten una i altra vegada davant nostre com a l’única font de satisfaccions i alegries -això sí, hipotecant-nos per tota la vida-, és fàcil de caure en el desànim.
La solució no passa, en general, per la consulta amb l’especialista en conductes mentals, ni per seguir els consells que vomiten les tertúlies de ràdios i televisions, ni per acceptar com a inamovible l’actual estat de coses. El principi de la solució passa per recuperar la consciència de classe treballadora, per autoorganitzar-nos per a lluitar contra les diverses formes de explotació i consumisme.
Quan els líders polítics o sindicals del sistema gallegen que vivim al millor dels móns possibles, convé que els recordem que ells i elles sí que hi viuen en aquest món feliç, a costa, però, del treball productiu i reproductiu de la majoria del poble.
Cal que recordem que un sistema social com el que ens a tocar viure i patir és una construcció social, resultat, per tant, d’una correlació de forces entre les classes socials. I en la mesura que es tracta d’una construcció social és modificable quan la majoria social ho determinem.
Hi haurà qui podrà objectar-hi que en tot cas això és un camí però no la solució. I és cert: ara bé, iniciar el camí ja és part de la solució. En canvi, la modificació de la conducta individual que pretén eliminar la rebel·lia i que s’assumeixi l’explotació és una part, i molt important, del problema.

[1] Cal tenir en compte, però, que bona part de la població no gaudeix ni surt de vacances i per a moltes dones l’època de vacances suposa més feina domestica, un treball determinant per a la recomposició física i psicològica de la força de treball, però que els empresaris o l’administració no paguen.

EU-Entesa denúncia que Llíria és la localitat del Camp de Túria on més creix la desocupació amb un augment del 35% interanual.

El portaveu d’EU-Entesa en l’ajuntament edetà, Paco García, qualifica de fracàs les polítiques de creació de llocs de treball que practica tant el PP local com el del País Valencià.

De les dades obtingudes del SERVEF, la taxa de desocupació ha crescut a Llíria en l’últim any un 35 % (juliol 04 a juliol 05), existint en l’actualitat prop de 850 desocupats/es.

Aquestos números vénen a confirmar la crisi estructural en matèria d’ocupació que existeix en tot el País Valenicà, ja que la desocupació en el mes d’agost ha augmentat un 2,72 % i hi ha deixant sense ocupació a 5.407 treballadors i treballadores (segons dades de l’INEM). Situant-se la nostra Comunitat la segona en generació de desocupació, darrere de la d’Aragó.

Segons García, Llíria no ha sigut aliena a esta crisi laboral i durant l’últim any han passat a les llistes de la desocupació 217 homes i dones de la localitat, la qual cosa en un símptoma preocupant que dóna la llum d’alarma davant de la involució econòmica que suposen les polítiques del PP valencià.

Ni tan sols els contractes d’estiu que es generen en el sector serveis han estat suficients per a pal·liar l’onada de nous acomiadaments. Ara, amb l’entrada de la tardor i amb la perspectiva d’una campanya agrícola minvada per les gelades del passat hivern, fan presagiar un creixement encara major de la desocupació en la població i en tota la comarca del Camp de Túria.

La ciutat de Llíria acapara el 20% de tota la desocupació registrada en la Comarca i segons el Grup Municipal d’EU-Entesa, l’equip de Govern no té iniciatives i polítiques dirigides a la creació de nous llocs de treball, que pal·lien la deslocalització de la indústria de la zona, així com els efectes devastadors que han produït les gelades en els camps del terme municipal.

Amb estes xifres, l’incompliment dels compromisos electorals de l’Alcalde de Llíria, Manuel Izquierdo, està servit, ja que en campanya, el PP de Llíria en 2003 va prometre la creació directa de 2.000 llocs de treball, fet que segons estes dades i la projecció dels últims dos anys és totalment inviable i una mera fal·làcia propagandística, apunta García.

Des d’EU-Entesa entenem que “estem davant d’una greu crisi laboral que comença a visualitzar-se en tots els sectors, inclús en campanya d’estiu, que el PP intenta disfressar maquillant i encobrint les xifres reals de desocupació”.

CGT sol·licita en el recurs d’alçada la nul·litat de l’autorització que la Direcció General de Treball va atorgar a l’ERE de l’empresa tèxtil. Entre altres irregularitats, per ser contrari a dret en diversos aspectes essencials, per produir indefensió i perquè no considera a Passamaneria Artesana com a societat instrumental del Grup Santamaría. A més, l’expedient aprovat obvia els ingressos públics del Grup obtinguts en 2005: 2 milions de crèdit de l’Institut Valencià de Finances i gairebé 1 milió d’euros en subvencions del SERVEF. L’ERE significa l’acomiadament de 72 treballadors, la majoria d’ells minusvàlids psíquics.
La Confederació General del Treball del País Valencià, sindicat majoritari en el Comitè d’Empresa de Passamaneria Artesana, ha presentat avui davant de la Direcció General de Treball i Seguretat Social recurs d’alçada contra l’autorització administrativa de l’ERE que afecta al Centre Especial d’Ocupació Passamaneria Artesana S.L. d’Alaquàs.
El recurs es basa en què l’Administració va dictar una resolució contrària a dret en els següents aspectes: En la seua memòria, Passamaneria Artesana al·lega causes econòmiques concretades en “la irrupció del mercat asiàtic” que ha convertit en “poc o res competitius” alguns sectors, així “Passamaneria Artesana no pot competir a pesar de les ajudes a ocupació rebudes”. No obstant, inexplicablement, l’informe obvia que la mercantil forma part del grup empresarial familiar Grup Santamaría i que és una societat instrumental de Juan Santamaría i Fills SOS, és a dir, que produeix exclusivament per a aquesta empresa pel que per a conèixer la realitat econòmica del Centre Especial d’Ocupació cal acudir als comptes i balanços del Grup Santamaría. Així mateix, l’informe de l’Administració oblida esmentar que l’IVF va concedir al Grup Santamaría un préstec de 2 milions d’euros i que les subvencions del SERVEF atorgades a Passamaneria Artesana ascendeixen l’any 2005 a gairebé 1 milió d’euros.
D’altra banda, CGT fa notar que part de la producció que realitzava Passamaneria Artesana SL per a Juan Santamaría i Fills SA com a societat instrumental d’aquesta ha passat a ser realitzada per un nou Centre Especial d’Ocupació caigut a València, Serrell Artesà SL, que, sorprenentment sí que pareix productiu a pesar de la irrupció del mercat asiàtic i que és propietat del fill de l’apoderat de Passamaneria Artesana SL i presentador de l’ERE.
Un altre aspecte irregular és que, a pesar del que disposa l’Estatut dels Treballadors respecte d’això i contràriament al que el Sindicat Independent ha vingut afirmant, no s’ha aportat Pla Social d’Acompanyament algun, per la qual cosa les declaracions abocades en premsa sobre un compromís de recol·locació per als acomiadats ni tan sols estan avalades per un Pla per escrit i que, a més, és d’obligada presentació. També inexplicablement, l’Administració el va requerir, no li va ser entregat, i a pesar d’això, va autoritzar l’ERE quan hagués d’haver tingut per desistida la sol·licitud plantejada.

Finalment, l’Autorització remet a un acord majoritari dels integrants del Comitè d’Empresa (3 SI, 2 CGT d’un total de 9) que no constitueix en cap cas el preceptiu període de consultes, per no haver aconseguit en el període legal, per no existir cap acta i perquè es va firmar sense que l’empresa hagués fet entrega de la informació necessària.
Així, cap afirmar que s’ha produït manifesta indefensió i que, seguint la jurisprudència, ha de declarar-se la nul·litat de l’actuació administrativa.
Per a més informació: Aitor Manero, 635 836 771
Gabinet de Premsa CGT-PV
València, 1 de setembre del 2005

Josep Maria Pañella (BLOC): “La Comissió Europea ja va instar a les autoritats marroquines a abandonar les mesures de bloqueig en febrer i en març de 2005”
El President Nacional i portaveu del BLOC a la Diputació de Castelló, Josep Maria Pañella, ha recordat este matí que la formació nacionalista ja va presentar una pregunta al Parlament Europeu, a través de l’eurodiputat Ignasi Guardans, sobre el bloqueig que pateixen les ceràmiques valencianes en les duanes del regne de Marroc. La pregunta parlamentària va ser contestada pel comissari Mandelson, qui va informar que la Comissió Europea va sol·licitar el 2 de febrer de 2005 per escrit, i el 25 de març en el marc d’una visita oficial, que desbloquejara l’entrada de productes ceràmics a Marroc.

Pañella ha explicat que la causa que adduïen les autoritats marroquines era que “les ceràmiques valencianes que importa Marroc havien de passar un control de conformitat basat en la norma internacional ISO 13006”, però el dirigent nacionalista ha informat que “per escrit i en una reunió el comissari Mandelson va suggerir a les autoritats de Marroc que la certificació de qualitat la podrien fer directament els exportadors i els importadors, ja que sotmetre tots els productes que entren a Marroc a un control dirigit per les autoritats del país suposa un clar entrebanc a les normes internacionals del comerç”.

El President del BLOC ha recordat que la Comissió Europea va denunciar davant l’Organització Mundial del Comerç (OMC) el 4 d’abril de 2005 que les autoritats marroquines bloquejaven l’entrada de productes europeus, entre ells la ceràmica valenciana, “emparant-se en un suposat greuge que patiria la indústria marroquina”. Per tot això, Pañella ha qualificat de “molt lamentable” que “ara, la Generalitat se sorprenga de l’actitud de les autoritats marroquines” i ha demanat “contundència per defensar les exportacions de ceràmica valenciana”. Finalment, el dirigent nacionalista ha considerat que “tal com està la situació resulta més inviable encara el projecte que va anunciar el Consell d’obrir fàbriques ceràmiques amb capital valencià instal·lades al regne de Marroc” i ha exigit el conseller Justo Nieto “que s’abandone eixe projecte i es pose el capdavant de la defensa de la indústria ceràmica valenciana”
Oficina de Premsa del BLOC
València, dijous 1 de setembre de 2005

Pepa Chesa (BLOC): “La Conselleria deuria prendre mesures en una problemàtica que és conseqüència, entre d’altres coses, de la saturació de la sanitat pública valenciana”

La Secretària d’Organització del BLOC, Pepa Chesa, s’ha fet ressò este matí de la preocupació existent entre els professionals de la salut valencians per l’alta incidència de casos d’agressions als seus centres de treball. En paraules de Chesa “els professionals de la salut es veuen obligats a contindre els excessos verbals, i físics, d’alguns usuaris, i això sense que per part de la Conselleria de Sanitat es prenguen mesures per evitar eixes situacions”.

La dirigent nacionalista ha informat que “l’increment de la violència als centres de salut afecta tant a metges com a personal d’infermeria i d’administració”, però ha matisat que “la situació és especialment greu en els serveis d’urgències”. En eixe sentit, Chesa ha lamentat que “massa sovint es confia l’atenció dels serveis d’urgències quasi exclusivament als metges interns residents (MIR), amb la qual cosa les direccions dels centres incompleixen allò que hauria de ser el període de pràctiques dels MIR”. En conseqüència, ha continuat Chesa, “són els MIR els que més greument estan patint els casos de violència als centres”.

Chesa ha reclamat el conseller Vicente Rambla que pose mesures per “previndre i combatre els episodis de violència que sovintegen als hospitals i centres d’atenció primària”, i ha suggerit la constitució, a tots els centres de salut, de “comissions de prevenció de la violència, on estiguen representats els diferents estaments laborals, a través de les quals s’elaborarien estratègies per reduir la conflictivitat i garantir la seguretat dels treballadors”. A més, la dirigent nacionalista ha demanat la Conselleria que “mantinga el control sobre el treball que duen a terme els metges en pràctiques per evitar situacions d’abús com les que es produeixen en alguns centres”

Davant l’anunciada reforma de la Llei Laboral hi ha molts aspectes, tots d’ells importants, que es podrien tractar. No obstant això hi ha un, objectiu habitual dels empresaris, que voldria comentar en aquestes línies: l’acomiadament improcedent.
De les distintes formes d’acomiadament existent (raons tècniques, organitzatives, disciplinàries) és l’acomiadament improcedent el més dolorós. Es produeix dit acomiadament quan l’empresari, sense causa legal alguna, acomiada a un treballador. Sembla obvi, considerant el dany que l’acomiadament pot causar en la vida dels treballadors, que la Llei protegeix a aquests impossibilitant que l’acomiadament improcedent es produisca. No és així. L’empresari té dret a indemnitzar o readmetre al treballador. És a dir, el capritx d’algú pot privar a un altre del seu mitjà de vida.
Aquest acomiadament va acompanyat d’una indemnització que, considerant l’origen de la mesura i els efectes que l’acomiadament improcedent provoca en el treballador acomiadat i en la seua família, em sembla insultant, almenys en situacions, com l’actual, allunyades de la plena ocupació.
Doncs bé, a pesar d’això, i segons el que podem llegir en la premsa, el govern espanyol, que es diu socialista, pretén abaratir aquest acomiadament, és a dir, vol afavorir l’arbitrarietat. Segons llegim, la patronal mostra la seva satisfacció per aquesta mesura. ALS sindicats espanyols no els he escoltat.
En l’actual circumstància econòmica, en la qual és freqüent que una persona aturada esgote les prestacions per atur sense que trobe un nou treball, l’acomiadament improcedent té un efecte diferit que moltes vegades no es contempla: la reducció de la prestació de jubilació quan aquesta es produeixi. Per això, si som conscients que ens trobem davant un abús del poderós, si sospesem els efectes immediats i futurs que té l’acomiadament, arribarem a la conclusió que aquest acomiadament no deu ser permès en cap concepte. I en el cas hipotètic que l’empresari es negués a rebre a l’acomiadat, la indemnització deuria garantir al treballador arbitràriament acomiadat, a càrrec de l’empresa i subsidiàriament el seu equip directiu, el salari (actualitzat segons el conveni aplicable) que de fet vingués percebent fins que trobés una nova ocupació. Igualment es mantindria l’obligació de cotitzar, a càrrec de l’empresa o el seu equip directiu, a la seguretat social.
D’aquesta forma s’assolirien tres efectes: 1. El treballador improcedentment acomiadat no patirà en la seua economia les conseqüències de l’acomiadament improcedent. 2. El treballador no patirà de cara al futur les conseqüències econòmiques de períodes sense cotització. 3. S’alliberaria a la Tresoreria de la Seguretat Social de despeses traspassades per les decisions arbitràries d’alguns empresaris.
No devem cedir els treballadors davant aquest atac. Devem exigir que no s’abarateixen les indemnitzacions pels abusos. No permetem que qui s’autodefineixen com socialistes ens juguen aquesta nova dolenta passada.
Josu Ikatzategi - Donostia
[tret de GARA]

CGT va presentar demanda de set treballadors de Quart de Poblet que van ser acomiadats
per Correus després d’haver reclamat que es fessis efectiva la sentència de l’Audiència
Nacional de 2004 que reconeixia la fixesa de 12.000 treballadors interins.
El sindicat va denunciar la il·legalitat dels acomiadaments i el fet que Correu-vos estava
cometent una vulneració de dret fonamental al represaliar a qui van presentar demandes judicials.
Ara, aquests treballadors deuen ser readmesos.
Les cinc sentències de les set denúncies presentades per treballadors del CTA de
Quart de Poblet (dos estan pendents de resolució però s’espera la mateixa fallada
judicial) són clares: la Societat Estatal Correus i Telègrafs S. a. va vulnerar el dret
fonamental a la tutela judicial efectiva a l’acomiadar als demandants que
havien reclamat la fixesa en el seu lloc de treball reconeguda per l’Audiència
Nacional. (més…)

CS CCOO PV. Comarques Nord.

La signatura d’aquest acord representa un “èxit de l’estratègia sindical de CCOO, en matèria de Negociació Col•lectiva”. El passat 18 de Julio es va signar el Conveni Col•lectiu de Transports de viatgers amb una vigència de tres anys.

Finalment després d’un curt però intens procés de negociació, ha sortit l’acord del conveni de Transports de Viatgers de la Província de Castelló. Conveni que es converteix donat el gran nombre de treballadors i treballadores afectats, en un acord que “normalitza” les relacions laborals i genera un clima de confiança entre les parts mai vist fins a ara en aquest sector.

Els aspectes bàsics a ressaltar del conveni col•lectiu són:

• Vigència i durada de 3 anys.
• 3 punts de poder adquisitiu en el conjunt dels tres anys de vigència del conveni. • *Plus de Treball en Diumenges i Festius.
• Jornada Nocturna establint-se des de les 23.00 fins a les 06.00 hores.
• Es fixa una quantia per a la dieta “fora de Plaza”, de 6.50€, que s’anirà incrementant fins a arribar a els 7.50€ en el 2007. A més aquesta dieta tindrà els mateixos increments del salari base.
• Reconeixement de les Unions de fet.
• Vacances anuals que al final de la vigència del conveni s’arribaran a els 35 dies naturals.
• Les empreses atendran la petició d’accés a la JUBILACION PARCIAL, d’aquells treballadors que complint amb els requisits legals i mentre la norma així ho permeti, podran jubilar-se de forma digna, en bones condicions a més de generar llocs de treball.
(més…)