Mulet remarca que el president de la Diputació, de nou farà pagar peatge polític en la batalla interna del PP pel control del partit.
El portaveu d’Iniciativa a les comarques de Castelló, Carles Mulet, ha valorat aquest matí les darreres declaracions del president de la Diputació de Castelló, i president provincial del PP, Carlos Fabra, el qual ha desestimat donar el seu suport implícit a cap candidat per a dirigir el partit conservador, de cara al seu procés de renovació”. (més…)

Albiol assegura que “el fet que el Conseller de Justícia no vulga comparèixer en Les Corts per parlar dels casos de corrupció és símptoma de la complicitat de tot el PP amb els imputats”
Marina Albiol, diputada d’Esquerra Unida a Les Corts Valencianes, denúncia la censura que pateix per part del Partit Popular després que haja sigut vetada la seua interpel•lació al Conseller de Justícia, Fernando de Rosa, sobre corrupció al País Valencià, que tenia que comparèixer en el proper plenari. (més…)

El conseller de RTVV d’EUPV, Amadeu Sanchis, ha exigit al director de l’ens públic, un informe detallat on figuren totes les quantitats econòmiques per capítols de la retransmissió de la visita del Papa en Canal 9. Sanchis considera que és “vergonyós que RTVV es gaste un dineral en aquest esdeveniment, mentre regateja els drets laborals a la seua plantilla, mantenint un 50% de temporalitat en la mateixa”. (més…)

La direcció d’EUPV ha mostrat la seua més enèrgica repulsa aquest matí a l’atemptat amb cotxe bomba ocorregut aquesta nit en la casa caserna de la Guàrdia Civil de Legutiano (Àlava), on ha mort el guàrdia civil Juan Manuel Piñuel, i han resultat ferits quatre agents més.
EUPV manifesta el condol a la família de Piñuel, i al mateix temps mostra el seu rebuig i condemna més ferma pel seu assassinat. La direcció d’EUPV exigeix a ETA que, d’una vegada per totes, pare amb els seus atacs mortals, violents i intolerants i que respecte els valors democràtics.

El mes de novembre de 1918, URV i Joventut Valencianista impulsaren un document històric que recollia les reivindicacions mínimes del valencianisme polític de principis del segle XX, amb l’ànim d’influir en totes les forces polítiques valencianes de l’època. Este document és el conegut com a Declaració Valencianista de 1918. Els seus primers signataris van ser Eduard Martínez Sabater, Ignasi Villalonga Villalba, Josep García Conejos, Eduard Martínez Ferrando, Pasqüal Asins Lerma, Salvador Ferrandis Luna, Maximilà Thous Orts i Lluís Cebrían Ibors.
Des de 1707, any de la derrota d’Almansa i de la promulgació de l’infamant Decreto de Nueva Planta pel que ens feien desaparèixer com a Estat, i tret de l’episodi heròic de juliol i agost de 1873 quan els valencians proclamaren de nou un estat propi, el Cantó de València, el valencianisme polític no havia expressat tan nítidament i amb força la seua voluntad de sobirania fins l’elaboració d’esta Declaració, orígen del moviment valencianista modern que només, de bell nou, la força de les armes, en els anys 36 a 39, aconseguí arrasar.
El trencament tràgic que suposen les posteriors quatre dècades de la dictadura per a l’aspiració valencianista, té la seua continuitat en l’actual situació que és hereva del franquisme, tot i la recuperació d’algunes llibertats i de la màxima institució d’autogovern dels valencians: la Generalitat Valenciana.
Per això, hui, 90 anys després de la I Declaració Valencianista, nosaltres, els membres del col·lectiu UTOPIA XXI, realitzem la següent proposta de II Declaració Valencianista, i fem una crida a totes les organitzacions polítiques i civils del valencianisme per a fer-la seua i impulsar un moviment per la Sobirania Nacionals del Poble Valencià:

Proposta de II Declaració Valencianista

1.- El Poble valencià, integrat per tots els ciutadans i ciutadanes que viuen a les trenta dos comarques valencianes, constituix una forta personalitat històrica nacional caracteritzada per una llengua, cultura i tradició pròpies, per la comunitat d’història, de societat, d’economia i política, per la voluntat històrica de ser un poble i per haver-se contituït i mantingut com un Estat propi, el Regne de València, durant més de cinc segles, fet que només per la força de les armes d’exèrcits estrangers es va capgirar, i per institucions seculars d’autogovern, la Generalitat, i lleis pròpies, els Furs. No reconeixem, doncs, cap legitimitat a la nostra subjugació fa més de 300 anys i a tot el que se’n deriva. (més…)

Oltra recorda que aquestes actuacions poden tindre efectes negatius paisatgístics, i de degradació de l’entorn
La Síndica de Compromís, i portaveu d’Iniciativa, Mònica Oltra, va denunciar davant la Conselleria de Medi Ambient, l’aparició de pistes forestals i tallafocs que estaven afectant a la Zona d’Especial Protecció d’Aus, (ZEPA), en la serra del Turmell, en la comarca de Els Ports, habitat d’espècies de gran valors faunístics i vegetal.
L’aparició d’aquestes transformacions del territori, tenien, segons els grups ecologistes, greus afeccions paisatgístiques, faciliten la degradació d’un sòl de gran valor, i poden posar en perill la integritat de sòl arbori de gran valor, així com el trastorn per al niaument d’aus protegides. (més…)

La veritat és que la política i els polítics són imprevisibles, i així és lògic que hi haja un fum de persones que, en parlar-ne, no vullguen saber-ne res. Ara, encara no fa un any, recordaran que el president Camps va posar un recurs contra els estatuts andalús i català. Segons ell eren anticonstitucionals. El català ja que «la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els tributs propis de la Generalitat de Catalunya, corresponen a l’Agència Tributària de Catalunya»(article 41.b); l’andalús per contemplar que «per llei es crea una Agència Tributària a la que s’encomanarà la gestió, liquidació, recaptació i inspecció de tots els tributs propis» (article 204,1) i, a més a més, té una disposició addicional tercera que diu que «La inversió destinada a Andalusia serà equivalent al pes de la població andalusa sobre el conjunt de l’estat per un període de sis anys». Com podem veure, tant l’estatut català com l’andalús van preveure, i van incloure clarament en els seus estatuts, fórmules que els asseguraren un bon finançament, mentre que el valencià no. Doncs bé, mira per on ara el Govern valencià intenta pactar amb el Govern de Catalunya, i segurament s’afegiran també les Illes Balears, per fer un front comú i tindre més força per a negociar un nou model de finançament amb el Govern central. Ara resulta que ja no dubten de la constitucionalitat de l’estatut català, sinó que, a més a més, aplaudeixen la fórmula d’aquest estatut, que és semblant a l’andalusa, que obliga l’Estat a garantir durant set anys a Catalunya una inversió d’acord amb el Producte Interior Brut (PIB). (més…)

“Els errors històrics que han impedit el desenvolupament del nostre autogovern son evidents per a tots. Que no s´haja exigit mai la derogació expressa del Decret de Nova Planta de 29 de juny de 1707, amb el que es produiria una reviviscència dels furs. Que no s´haja fet una compilació del nostre Dret Civil. Que el nostre procés autonòmic es tramitara per la via de l´art.143 de la Constitució Española (i que els que ho aconseguiren tinguen places i carrers dedicats a la seua major glòria). Que l´article setè de l´Estatut reformat diga que es «procurarà la recuperació…» i no que «recupera els continguts dels Furs del històric Regne de València», cosa que sí que es diu en la Disposició Transitòria Tercera però també molt matisadament”

El passat 17 d´abril en el conflicte a tota ultrança entre el govern de l´Estat i el de la Comunitat va produir-se un gravíssim salt qualitatiu: El Tribunal Constitucional va admetre el recurs de constitucionalitat que va promoure el govern de l´Estat contra la primera Llei que recupera i actualitza el Dret Civil Foral Valencià, la Llei 10/2007 de 20 de març de Règim Econòmic Matrimonial Valencià suspenent la seva vigència i aplicació.
Després de l´aprovació en temps record de la reforma de l´Estatut d´Autonomia amb un text que pretenia ser model per als qui l´havien de seguir, hom no esperava que l´acord institucional en materia de desenvolupament de l´autogovern entre les dues forces polítiques majoritàries durés tan poc. Certament ambdosos governs s´han anat posant travetes i torpedejant llurs iniciatives, però es que l´escalada d´hostilitats ara arriba fins a posar en seriós perill el Dret Civil valencià que amb tantes dificultats ha perviscut. (més…)

Se li ha denegat el visat per a entrar dintre de l’espai Shengen per unes raons que no hem aclarit de moment. Volem expressar cap a les autoritats europees la nostra més enèrgica protesta davant aquest trist esdeveniment.
A pesar d’això mantenim les activitats previstes per a recordar la Nakba en un moment en el qual es celebra altre aniversari el de la creació de l’Estat d’Israel.
En lloc de Leila Khaled, tindrem el privilegi de tenir a Salah Mohammed Salah, President del Comitè Permanent sobre Refugiats del Consell Nacional Palestí de la OLP. (guardonat amb el V premi Juan María Bandrés de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat).
(Per a tenir més informació respecte a Salah Mohammed Salah : http://www.nodo50.org/csca/agenda06/palestina/salah-cear_16-12-06.html)

( si voleu còpia de les respostes, demaneu-les a regallero@hotmail.com)
Iniciativa adverteix que Conselleria no garanteix cap control sobre els treballs arqueològics, que ha de fer la pròpia empresa promotora del PAI. (més…)

B. Eixos polítics i estratègics de la renovació d’ERC

B.1. La proclamació unilateral de la República Catalana

Un cop ha quedat clar que no és possible l’etapa federal dins la Constitució Espanyola cal establir l’estratègia que ens ha de portar a la declaració unilateral de la independència. Els processos d’autodeterminació són sempre unilaterals. El Regne d’Espanya no reconeixerà mai el dret a l’autodeterminació, ni ara, ni el 2014, ni mai.

Per tant no té sentit plantejar d’aquí a sis anys una batalla política prèvia a la proclamació de la República Catalana en què una majoria pluripartidista del Parlament de Catalunya faci un gest reclamant a l’Estat Espanyol un referèndum d’autodeterminació o decideixi convocar-lo pel seu compte.

El full de ruta és simple:

1) Aconseguir una majoria absoluta d’ERC o d’ERC amb altres forces que defensin la independència;
2) Proclamació de la República Catalana al Parlament;
3) Convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació que ratifiqui o no la decisió del Parlament;
4) Tramesa de delegacions al Regne d’Espanya, la Unió Europea i les Nacions Unides per negociar els detalls del procés.

Aquest és el procediment quan un Estat nega el dret a l’autodeterminació i que s’ha seguit a Montenegro. La proclamació de la República Catalana ha d’anar acompanyada de la multitud més gran de la nostra història al Parc de la Ciutadella i totes les televisions del món han de retransmetre l’acte en directe. Aquesta massiva mobilització popular és imprescindible per demostrar al món la nostra determinació i com a dissuasió davant actuacions de l’Estat Espanyol.
El full de ruta és clar, però no fàcil. ERC ha de treballar sense descans per esdevenir la majoria social i política a cada un dels Països Catalans, tenint en compte que la situació nacional és diferent entre ells, i per tant l’estratègia a seguir difereix en funció
del territori. Aquesta majoria social ha d’incloure assalariats, autònoms, empresaris, pagesos, etc. La nostra estratègia ha de centrar-se a aconseguir aquesta majoria. No podem partir de la idea implícita segons la qual mai deixarem de ser minoritaris, i per tant la nostra funció és forçar l’actuació dels altres partits. No hem de forçar cap actuació de ningú; hem de guanyar-los a les urnes.
B.2.a. Contrastar els projectes de futur de la República Catalana i del Regne d’Espanya
Sabent que es necessita una majoria absoluta per proclamar la República Catalana la gran qüestió estratègica és com s’hi arriba. La societat catalana és sociològicament diversa i s’hi manifesten nombrosos processos socials, culturals i generacionals contradictoris. Aquesta situació fa que el procés per la independència no es pugui fonamentar només en la identitat nacional trepitjada per l’Estat opressor. Per tant la clau és la solidesa del projecte de futur del republicanisme català enfront de l’oferta dels constitucionalistes espanyols, capaç de guanyar voluntats a tots els sectors socials.
El projecte de país independent implica totes les principals estructures que determinen la marxa històrica d’un poble. En tots els àmbits les diferències són abismals entre l’oferta espanyola i l’oferta catalana sobirana: en qualitat democràtica; en ordenació
territorial, mediambiental, urbanística i d’habitatge; en economia productiva i benestar social; en mitjans de comunicació i valors culturals; en educació; i en general en tots els aspectes de la societat.
Per fer visible l’existència de dos projectes polítics, econòmics, socials i culturals, en definitiva dos projectes nacionals antagònics, en els propers anys ERC ha d’estructurar la seva estratègia al voltants d’uns eixos polítics i estratègics bàsics.

XERRADA al Fòrum Social a la Vall 2008:

Divendres 16 de maig de 2008 al Casal Jaume I de la Vall d’Uixó (carrer Almenara)

19,30h: Xerrada: “El paper de la societat civil en un món globalitzat i convuls”

A càrrec de Vicent Martínez Guzman (Director de la Càtedra Unesco de Filosofia per la Pau de la UJI)

“On rau el fet provat de la supeditació de la majoria de les femelles per part de la majoria dels mascles en l’espècie humana” — reflexions a partir de l’anàlisi d’un dels mites del món occidental — treball de Víctor Baeta, alumne del curs de doctorat “Feminismo, Ilustración y Postmodernidad” impartit per la professora Neus Campillo de la Universitat de València.
————————————–
1. El mite és la formulació d’un pensament per expressar allò que s’esdevé, com per exemple les formes de la vida humana, d’una manera assequible i operativa.

1.1 El pensament occidental es basa en gran mesura en temes de la mitologia cristiana.

1.1.1 La mitologia cristiana es basa principalment en una col•lecció de llibres (cosmogònics, històrico-llegendaris, poètics, filosòfico- sapiencials, pornogràfics, jurídics, profètico-apocalíptics, etc.) anomenada Bíblia.

1.1.1.1 Segons els cristians els continguts de la Bíblia han sigut revelats per “algú” que ells anomenen Senyor-Déu.

1.2 El Gènesi, llibre cosmogònic d’origen hebraic de la Bíblia, és un dels pilars de la mitologia cristiana on es relata la Creació del Món del no-res.

1.2.1 Al Gènesi, en les llengües romàniques, el mascle de l’espècie humana és anomenat genèricament “home” i la femella és anomenada “dona”

1.2.1.1 En aquest treball utilitzarem indistintament el nom de mascle i femella així com el d’home i dona, respectivament.

1.2.2 Al Gènesi llegim que després que la dona hagués menjat la fruita prohibida de l’arbre del coneixement del bé i del mal, el Senyor-Déu li va dir:
”Multiplicaré els dolors dels teus prenyaments [embarassos],
pariràs als teus fills amb dolor;
desitjaràs el teu marit, i ell et dominarà”.

1.2.3 També al Gènesi llegim que el Senyor-Déu li va dir a l’home:
“Per haver fet cas a la teua dona
i haver menjat de l’arbre prohibit
la terra serà maleïda per culpa teua.
Amb fatigues hauràs de treure’n els seus fruits
tots els dies de la teua vida;
et produirà espines i cards,
i hauràs de menjar herbes dels camps;
menjaràs el pa amb la suor del teu front
fins que tornis a la terra,
que és d’on vas ser tret;
perquè ets pols, i a la pols tornaràs.”

1.2.4 També al Gènesi llegim que
“L’home va posar a la seua dona el nom d’Eva (vivent), perquè ella era la mare de tots els vivents.”

2. La forma natural de la vida humana bàsica dels homes i de les dones queda definida, en 1.2.2, 1.2.3 i en 1.2.4

2.1 L’apartat 2 defineix l’estat natural de la divisió entre l’home i la dona.

2.1.1 Els aspectes negatius sorgits en aquesta “naturalesa” (d’aquest ser “natural” definit en 2) que és la dona [dolors en els parts, domini de l’home sobre la dona, etc.], s’han produït, segons la mitologia cristiana, per un moviment d’allunyament —precisament per part de la dona al menjar la fruita de l’arbre del coneixement—, dels desitjos de la font creadora: el Senyor-Déu.

2.2 Segons 2, a l’home li pertoca la producció i recol•lecció de béns a partir del treball realitzat “amb la suor del teu front”

2.2.1 Per a l’home els fills que li dóna la seua dona són com el fruit d’un arbre del seu hort.

2.2.2 De 2.2 es dedueix, també, que el “… desitjaràs el teu marit…” dirigit a la dona es tradueix com “… necessitaràs el teu marit…” per tal de poder ser alimentada per sobreviure físicament.

2.3 Segons 2 a la dona li pertoca la reproducció de l’espècie humana.

2.3.1 Aquesta reproducció es realitza per la dependència instintiva i natural, no cap l’home en general, sinó cap un sol home [“desitjaràs el teu marit”], que l’ha de fecundar.

2.3.2 Aquesta reproducció es realitza sense llibertat per a decidir-la per part de la dona. L’home [“ell et dominarà”] decideix la descendència.

3. L’anomenada Eva, la dona d’aquesta mitològia cristiana, equival al tità Prometeu de la mitologia grega. Els dos són castigats pels seus déus per donar el coneixement a la humanitat.

3.1 Els càstigs a la dona descrits en 1.2.2, i que defineixen la seua “naturalesa”, estan concatenats.

3.1.1 En la dona el primer càstig és la “multiplicació de dolors dels seus prenyaments (embarassos) i el fet de parir amb dolor els fills”

3.1.2 El primer càstig s’encadena al segon. La dona amb la seua “naturalesa” reproductora (funcional) de futurs membres de l’espècie (un darrere d’un altre) i de la cura posterior dels cadells, que l’impedeix (decisió aliena a ella) realitzar una funció productora de béns, és la que genera el: “desitjaràs (necessitaràs) el teu marit”, necessitarà d’un home que l’alimente i protegisca per a sobreviure.

3.1.3 Finalment aquest desig-necessitat-dependència consagra el tercer càstig, el domini d’aquest home sobre ella: “ell et dominarà”, en una relació d’amo i esclava.

3.2 Així doncs 3.1.1 genera i fa possible 3.1.2 i 3.1.3

4. Aquesta “naturalesa” de la dona —part amb dolor i supeditació a l’home—, definida i explicitada en el càstig mitològic [1.2.2], es manté perquè continua vigent, en allò fonamental, la forma de reproducció de l’espècie humana.

4.1 La forma de reproducció de l’espècie humana no ha traspassat la fase salvatge i animal, si més no en la darrera fase del procés reproductor.

4.1.1 La forma de reproducció de l’espècie humana, com a part dels animals mamífers, encara manté la gestació de l’embrió en les entranyes de la dona fins al moment del part.

4.1.2 L’embaràs o prenyat d’una femella de l’espècie humana té una duració mitja de 40 setmanes.

4.1.2.1 Durant la primera meitat de l’embaràs la diagnosi clínica es fonamenta en signes de presumpció i en signes genitals.

4.1.2.1.1 Entre els signes de presumpció cal destacar mareigs, nàusees, vòmits, intolerància a certs aliments, modificació del caràcter, tibantor a les mamelles, etc.

4.1.2.1.2 Entre els signes genitals els més importants són l’amenorrea, l’augment de volum, el canvi de forma i reblaniment de l’úter i la coloració violàcia vulvo-vaginal.

4.1.2.2 En el transcurs de la segona meitat apareixen els signes fetals: moviments actius i passius del fetus, auscultació dels batecs cardíacs fetals, etc.

4.1.2.3 Durant aquestes 40 setmanes la dona es vulnerable i resta neutralitzada, el que fa possible el 3.1.2 i 3.1.3, com ja afirmaven en 3.2

4.2 La fecundació “in vitro” i la inseminació artificial són avanços que ens allunya de l’animalitat en la forma de fecundació però que no trenca en absolut amb la “naturalesa” reproductora de la dona definida en 1.2.2 i concretada en 4.1.1

5. A l’any 2006 de l’era cristiana, la responsabilitat perquè l’espècie humana no desaparega, al marge d’una catàstrofe del tipus com la que va fer desaparèixer els dinosaures o d’un holocaust nuclear, rau en el fet que les femelles majoritàriament continuen parint.

5.1 La reproducció humana garantia necessària, encara que no suficient, perquè no desaparega l’espècie humana, a hores d’ara, precisa d’allò descrit en 4.1.1

5.1.1 Allò descrit en 4.1.1 és compartit per la resta de femelles de la majoria de les espècies d’animals mamífers.

5.1.2 Allò descrit en 4.1.1 és la concreció del primer càstig del Senyor-Déu descrit en 3.1.1

5.1.2.1 Si a hores d’ara 3.1.1 encara és vigent, llavors per 3.1, 3.1.2 i 3.1.3 no desapareixeran.

6. En l’era actual, de forma de producció capitalista, hi ha dones que han pres consciència de la concatenació afirmada en 3.1. Saben que per eliminar 3.1.3 i 3.1.2 cal, prèviament:
a) eliminar 3.1.1
b) eliminar la seua concreció 4.1.1
c) arresponsabilitzar-se d’allò dit en 5.

6.1 Les dones definides en 6 han decidit no tenir fills o tenir-ne el mínim perquè han comprés que la supeditació de la majoria de les femelles per part de la majoria dels mascles en l’espècie humana rau en la maternitat.

6.1.1 Eliminada la maternitat el camp de batalla per vèncer a 3.1.2 i 3.1.3 queda expedit.

6.1.2 Aquestes dones coincideixen en els països on el desenvolupament de la forma de producció capitalista és més avançada o on les plusvàlues generades són invertides.

6.1.3 Les dones que prenen la decisió descrita en 6.1 ho fan de manera discreta i individual, sense respondre a cap consigna o moviment feminista que defense aquesta postura de manera oberta.

6.1.3.1 La decisió descrita en 6.1 i presa a la manera de 6.1.3 respon a l’estil individualista que genera l’actual mode de producció.

7. A hores d’ara la decisió de les dones descrita en 6.1 és minoritària dins del conjunt de la resta de les femelles de l’espècie humana i en conseqüència no afecta a la supervivència de l’espècie.

7.1 Sí afecta com a senyal perquè comencen a ser visualitzades en l’espai públic dones lliures sense cap domini per part del mascle —la llibertat republicana de la llibertat sense domini— que són preses, cada vegada més, com a model per la resta de les dones.

8. La corba d’envelliment de certs països per aquest motiu del descens de la natalitat i en conseqüència els problemes derivats per a pagar les pensions i les despeses socials, és superat pels homes i les dones lliures d’aquestes societats important famílies d’altres territoris del planeta on les dones resten encara en la creença (obligada) que l’estat “natural” seu ve definit per allò dit en el punt 1.2.2

8.1 Una altra manera complementària de superar, en el món occidental, el problema descrit en 8 és el d’aprofitar la necessitat d’objectes d’estimació per part de certes persones, facilitant l’adopció de xiquets estrangers a grups que fins ara no es contemplaven.

8.1.2 Els dirigents polítics d’aquestes societats han comprés que és més beneficiós que s’adopte un xiquet abans que un goset, donat que invertir en el primer és millor perquè en un futur produirà i pagarà impostos.

9. La rapidesa de les comunicacions i de les assimilacions a les pràctiques que imposa la forma de produir capitalista pressuposa que possiblement en un futur les dones prenguen consciència d’on rau la causa de la dominació que l’home té sobre elles, de la seua esclavitud, i decidisquen no tenir fills.

9.1 Les obreres europees del passat segle endinsades en l’explotació de la forma de producció capitalista ja van deixar de tenir fills; van rebaixar la natalitat de totes les maneres possibles: avortaments, ofegaments, …o, si naixien, abandonant-los.

9.2 Amb posterioritat a les obreres, les dones de la burgesia europea ja han començat a prendre la decisió de no tenir fills o els mínims, des de finals del segle XX.

10. En la mesura que es complisca l’apartat 9 les conseqüències seran en primer lloc que el mercat de xiquets puge: les dones que decidisquen tindre fills ho faran a un alt preu.

10.1 En la mesura que el tenir fills a la manera “natural” ja no siga tan barat com abans, des dels poders polítics, es donaran ordres d’obrir línies d’investigació per a reproduir l’espècie humana en laboratoris.

11. Quan l’orientació per solucionar la decisió de les dones per no tenir fills vaja en la línia de la reproducció en els laboratoris, els moralistes de tota mena, aliats amb els homes-amos-de-tota-la-vida, presentaran batalla.

11.1 La primera batalla serà l’amenaça que al no tenir fills les dones i precisar la reproducció per laboratori, esdevindrà un món clónic, deshumanitzat i terrible.

11.1.1 Una vegada més les dones seran les culpables. Ja no sols les faran responsables de la supervivència (de manera genuïna) de l’espècie humana sinó que a més per la seua postura, revolucionària i d’alliberament, de no tenir fills, les faran responsables (culpables) també de l’assumpció d’un món orwellià.

11.2 Aquesta batalla l’han començat a perdre els homes-amos-de-tota-la-vida com es demostra per les dones que sense cap consigna ja han decidit no tenir fills.

11.3 També la tindran perduda perquè la plantejaran en termes culturals quan el problema serà econòmic.

12. Amb tot sempre caldrà respectar a la dona que, per la raó que siga, vullga tenir fills a la manera purament animal.

12.1 Però la decisió descrita en 12 serà una decisió lliurement presa, veritablement lliure, si la societat garanteix la reproducció de l’espècie humana en els laboratoris, amb la gestació dels fetus i el naixement del nou humà al marge del cos de la dona. Evitant aixi que els homes-amos-de-tota-la-vida puguen fer xantatge a les dones en dient-lis: “Si no pariu el món s’acaba”

12.1.1 Sense la garantia descrita en 12.1 , la reproducció de l’espècie humana continuarà recaient en la dona i en conseqüència continuarà la supeditació de la dona respecte a l’home. La maternitat, en definitiva, fa esclava a la dona respecte a l’home. És el que hem intentat demostrar.

Ciutat de València, juny del 2006

Carretero proposa dur ERC a la majoria absoluta per proclamar la independència
El candidat a la presidència d’ERC fixa com a únic full de ruta cap a la sobirania que el partit sigui majoritari
Planteja anul·lar el minitransvasament de l’Ebre

Sandra Arenas - AVUI
“La proclamació unilateral de la República Catalana”. Aquesta és l’estratègia que el candidat a la presidència d’ERC Joan Carretero fixa per al partit en la ponència alternativa que defensarà al congrés, a la qual ha tingut accés l’AVUI. Es tracta d’un full de ruta sense dates en què la candidatura de RCat, crítica amb el rumb de la direcció actual, planteja com a únic camí la proclamació unilateral de la independència, però la supedita a una hipotètica majoria absoluta d’ERC.

El document és una esmena a la totalitat de la ponència oficial -el ponent de la qual és el conseller Josep Huguet-, que té molts trets del programa de la candidatura de Joan Puigcercós i que detalla l’estratègia per als pròxims anys, centrada en la cultura de govern de la formació i les condicions per pactar després de les eleccions del 2010. El document oficial ha de rebre ara les esmenes de la militància, d’entrada les del sector de Josep-Lluís Carod-Rovira, que té previst incloure la proposta de referèndum del 2014 al full de ruta dels republicans.

“El Regne d’Espanya no reconeixerà mai el dret a l’autodeterminació, ni ara, ni el 2014, ni mai. Per tant no té sentit plantejar d’aquí a sis anys una batalla política prèvia a la proclamació de la República Catalana, en què una majoria pluripartidista del Parlament faci un gest reclamant a l’Estat espanyol un referèndum d’autodeterminació o decideixi convocar-lo pel seu compte”. Així bandeja el text de Carretero, de 37 fulls, la proposta de Carod, el qual també s’ha mostrat partidari d’una proclamació unilateral. L’exconseller de Governació planteja un full de ruta de quatre eixos, el primer dels quals és “aconseguir una majoria absoluta d’ERC al Principat”. Aquest és un dels trets diferencials amb l’estratègia de l’encara president d’ERC, que demana una majoria parlamentària per tirar endavant el referèndum. Segons el text amb què Carretero pretén guanyar el congrés que els republicans celebraran el 14 de juny -una setmana després que hagin triat president i secretari general-, la manera de recuperar l’electorat perdut i de sumar-ne fins a arribar a la majoria és centrar el discurs a defensar eixos polítics i estratègics de llarga durada, com ha fet ERC durant anys amb la denúncia de l’espoli fiscal.

Créixer a l’oposició
Pel que fa a la presència dels republicans al govern de la Generalitat, “ERC només pot fer pactes que impliquin avenços nacionals”, perquè “sempre ha patit davallades electorals quan ha difuminat el seu perfil propi”. Sense aquests avenços, sosté el text, la formació s’ha de mantenir a l’oposició.
A més de propostes d’ordre intern, com la separació de càrrecs de partit i de govern, RCat també es refereix en la ponència al debat sobre l’aigua. Carretero, que farà tàndem amb Rut Carandell, assistirà a la manifestació de diumenge contra l’anomenat minitransvasament de l’Ebre i planteja anul·lar el projecte, “contrari a la política territorial i mediambiental d’ERC”.