«Els estius» és un llibre de poemes que fa uns mesos fou editat íntegrament per a un ús digital
Josep Porcar publica en format paper el llibre Els estius en Brosquil edicions
Josep Porcar acaba de publicar en Brosquil edicions el llibre de poesia «Els estius», aquest llibre ha estat notícia els darrers mesos per ser el primer poemari en llengua catalana elaborat en una edició destinada als suports digitals i, per tant, expressament projectat per a ser llegit en una pantalla d’ordinador o amb un lector electrònic (ebook). El llibre, que ha aparegut en la col·lecció Fora de col·lecció recull poemes escrits durant els dos últims estius i, com si d’un dietari es tractara, versifica sobre el pas del temps a través de vivències personals que l’autor connecta amb esdeveniments d’actualitat viscuts, en aquells moments, amb tristesa i que, a hores d’ara, malauradament, formen ja part de la història negra de moltes persones.
Porcar deixa un testimoni en vers d’un principi de mil·lenni poc esperançador: el bombardeig d’Israel a la ciutat de Qana, l’arribada d’immigrants amb pasteres a Canàries, la crema de Galícia en el 2006, el canvi climàtic, les conseqüències de la guerra d’Iraq, la desídia generalitzada en les accions de protesta ciutadana, els atemptats terroristes a Madrid i Londres, la mort del poeta Manel Garcia Grau o la matança al metro de València del 3 de juliol de 2006. Aquest últim poema és especialment dur contra la “ineficàcia” i la “indecència” dels polítics valencians per la “greu desatenció” causada a les víctimes i la “descarada” exempció de responsabilitats.
En el poema “Terra sinistra” (el País Valencià), Porcar condemna el “meninfotisme”, la deshumanització i la desvergonya” del govern de la Generalitat Valenciana en la “carnisseria” del metro, i també la “penosa fragilitat” de l’oposició en la reclamació de responsabilitats: “Un a un, passen tots per la màquina / que multiplicarà la política del greix”, escriu Porcar. “Terra sinistra” és el resultat o, com ell diu, la seqüela, del seguiment informatiu i d’opinió que l’escriptor va fer durant tot el mes de juliol al seu propi blog i que culminà quan els grups polítics començaren a pactar una comissió d’investigació “hermètica i previsible”, amb unes condicions imposades pel PP, el grup majoritari.
Josep Porcar i Museros va nàixer a Castelló de la Plana l’any 1973. És llicenciat en Periodisme. Completats els seus coneixements de forner a la prestigiosa panaderia «Miralles» de Castelló de la Plana, treballà uns anys com a periodista en el diari Levante de Castellón, ofici mal pagat i poc agraït que després abandonà per a incorporar-se al gremi de les arts gràfiques, on ha anat especialitzant-se en el camp de l’edició i disseny de publicacions. Actualment manté un diari electrònic en Internet [Salms] i continua escrivint versos. Ha estat antologat en Poesia per a una dècada (Manises, 1995), Poesia Noranta (Ed. Oikos-tau, Barcelona, 1997), Bengales de la fosca. Antologia de la poesia valenciana del segle XX (Ed. Bromera, Alzira, 1997), Vint-i-cinc anys de la poesia al País Valencià (CEIC Alfons el Vell, Gandia, 1999) i Poemes d’un segle. Poesia occidental del segle XX (Ed. 96, Carcaixent, 1999). Ha guanyat els premis Solstici 1992, Miguel Hernández 1993, Senyoriu d’Ausiàs March 1994 i Vicent Andrés Estellés 1998. Ha publicat els llibres Vint-i-dues mans de pintura (Ed. de la Guerra, València, 1994), Crònica de l’ocupant (Ed. 3i4, València, 1995) i La culpa (Ed. 3i4, València, 1998).