FOTO EFE: L’alcaldessa de Mondragón, Ino Galparsoro (ANV), acompanyada pel seu advocat, Iñigo Iruin (dta.), i del president d’ANV, Kepa Bereziartua (esq.), a la seua arribada a l’Audiència Nacional espanyola.
El jutge de l’Audiència Nacional espanyola Baltasar Garzón ha enviat a presó a Ino Galparsoro, a instàncies de la Fiscalia, perquè, segons l’acte publicat, “s’ha implicat en el desenvolupament de l’estratègia comuna per a contribuir a les fins de l’organització terrorista i queda clar que ha incomplit expressament l’acte de suspensió d’ANV”. El jutge li imputa “col·laboració amb organització terrorista” i “trencament de la suspensió d’activitats”. (EFE) (més…)

30 Aniversari d’Herri Batasuna
Durango, 26 d’abril: Lakua intenta deixar sense veu a l’esquerra abertzale
La Policia autonòmica va carregar, va copejar, va reprimir i fins a va arribar a tapar la boca a un representant de l’esquerra abertzale ahir en Durango para impedir que el moviment independentista traslladara el seu missatge a la societat basca. (més…)

L´Esquerra comunista i socialista per primera vegada en la història democràtica del país desapareix del Parlament italià. Un daltabaix sonat és el de l’Esquerra Arc Iris, resultat de la fusió de diverses formacions comunistes. De la difunta “refundació comunista”, va heretar un pes de més del 7 per cent i s’ha quedat fora de la càmera. I el capità ha estat el primer a abandonar el vaixell. El seu capdavanter Fausto Bertinotti ha dimitit: “Em sembla un acte d’honradesa i de solidaritat amb els quals ens han votat, reconèixer la nostra gran derrota, de proporcions imprevistes, i per això encara més dolorosa”. El Partit Socialista ha obtingut el 1,0% dels vots i per tant cap diputat. Cal destacar el creixement de la Lega Nord. RESULTATS ELECTORALS

BALANÇ DE LA SITUACIÓ CARCERÀRIA
Des de 1969 no hi ha hagut tal nombre de presos polítics
A la fi del mes de febrer havia 739 presos polítics bascos dispersos en desenes de presons dels estats espanyol i francès. Una xifra que resulta històrica, a pesar que, des que en 1977 s’aplicara la denominada «Llei d’Amnistia», el nombre de ciutadans bascos que han estat empresonats per la seua militància política ha augmentat quasi cada any. El PSOE ha aconseguit elevar les xifres fins a paràmetres franquistes, en concret fins a 1969
Txotxe ANDUEZA | GARA (més…)

> Urkullu ofereix pactar al PSOE alhora que arremet contra el soberanisme

Per segon any consecutiu, la convocatòria promoguda pel fòrum de Debat Nacional per a un Aberri Eguna unitari va comptar amb milers d’assistents. L’emblemàtic pont de Santiago es va convertir en testimoni d’un poble que pretén avançar en el camí de la sobirania i que supera les fronteres internes. Els assistents van advocar per deixar a un costat les diferències i treballar en auzolan en favor dels drets i van marcar el dia d’ahir com «punt de partida».
Oihana LLORENTE | IRUN-HENDAIA- GARA
«Nazioa gara. Zazpiak bat. Burujabetzaren alde». Aqueix va ser el senzill missatge que milers de ciutadans de tots els territoris d’Euskal Herria van voler fer escoltar ahir, sumant-se a la convocatòria unitària per a l’Aberri Eguna abanderat pel fòrum de Debat Nacional. I ho van fer a més, en el lloc en el qual s’enllacen Gipuzkoa i Lapurdi, convertint l’emblemàtic pont de Santiago en una riuada humana que va reivindicar ser «una de les nacions més velles d’Europa». (més…)

La policia turca va reprimir ahir al vespre amb violència els kurds de la ciutat de Van que celebraven el Noruz, l’any nou persa i festa nacional kurda per excel·lència. En va arrestar més de cent trenta i diu que una quinzena d’agents van patir ferides. Durant les celebracions, els kurds havien cridat a favor de l’il·legalitzat Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). Les celebracions de divendres a Amed, la principal ciutat del Kursitan del nord, s’havien saldat sense incidents. A la majoria de viles i ciutats kurdes se celebra el Noruz. A Amed, centenars de milers de persones van demanar divendres l’autonomia per al Kurdistan, l’amnistia per a Abdullah Ocalan i la resta de presos polítics kurds i una sortida democràtica i dialogada al conflicte, lluny de l’ofensiva militar que va protagonitzar l’exèrcit turc a mitjans de febrer. Es preveu que Istambul sigui avui l’escenari d’una altra gran commemoració del Noruz, protagonitzada pels milers de kurds que hi viuen.[vilaweb]

EAE-ANV ha reiterat la seua aposta per dur la proposta d’un marc democràtic a les urnes en les pròximes eleccions de març, en un acte polític celebrat en el pavelló Anaitasuna d’Iruñea, on l’afluència de gent ha estat massiva.
12/01/2008 20:41:00
IRUÑEA-. Encara que estava previst per a les 17.30, l’acte convocat per EAE-ANV ha començat passades les 18.00 de la vesprada. Per a llavors, tant les graderies com els seients col·locats en la pista estaven a vessar.
Banderes de Nafarroa, ikurriñas i banderes del propi partit han abrigallat un acte en el qual el clam d’independència s’ha convertit en principal eix.
Davant una expectació mediàtica poc habitual (quasi una vintena de periodistes i diverses càmeres de televisió), i després de la visita dels joaldunak, entre uns altres, el partit ekintzale ha presentat els seus candidats pels quatre herrialdes per a les pròximes eleccions del 9 de març.
D’aqueixa manera, han anunciat els que seran caps de llista per EAE-ANV: Andoni Elorrieta per Bizkaia, Miren Legorburu per Gipuzkoa, Marine Pueyo per Nafarroa i Aitor Besessis per Araba.
A continuació, Marian Beitialarrangoitia i Mariné Pueyo han pres la paraula.
Gens més acostar-se al micròfon, Beitialarrangoitia ha volgut manar una abraçada a Igor Portu, Mattin Sarasola i a tots els presos polítics dispersats en les presons espanyoles i franceses.
Després d’una gran ovació, s’ha dirigit directament al ministre espanyol d’Interior: “Rubalcaba, menteixes”, després d’això ho ha identificat com “el ministre de la mentida”, en al·lusió a la versió oficial difosa pel mateix entorn de la detenció d’Igor Portu i Mattin Sarasola.
Necessitat d’un nou marc
L’alcaldessa de Hernani ha subratllat la necessitat d’un nou marc polític per a aquest país, ja que, al seu judici, l’actual aquesta basat en la “partició i la negació”. Així, ha subratllat la posada del partit per un marc compost per dues autonomies, basat en el dret a decidir dels bascos.
Ha criticat en canvi, la postura del PSOE, PNB i Nafarroa Bai, ja que, al seu judici, han mostrat el seu rebuig a la proposta per construir aqueix marc democràtic. Segons ha assenyalat, partits com els citats més EA, EB i Aralar “estan disposats a acceptar tots els atacs contra Euskal Herria”.
Per a finalitzar, ha recordat que per sobre d’aqueixos atacs “el moviment independentista segueix viu, perquè les idees i ideologies no es poden il·legalitzar”.
Mariné Pueyo, en la seua intervenció, ha afirmat que EAE-ANV estarà en els comicis de març, “duent el clam de la independència a les urnes”.
“Acudirem per a donar-li un sí rotund al procés democràtic, per a dir sí al canvi polític i per a construir Euskal Herria des de l’esquerra”, ha subratllat.
“Al març la nostra opció serà la independència. Gora ezker abertzalea! Gora Euskal Herria askatuta!”, ha finalitzat.

Ibarretxe afirma que 2008 serà “temps de solució”

Pau, diàleg i dret a decidir són els tres pilars sobre els quals el lehendakari Juan José Ibarretxe planteja iniciar en 2008 “un nou cicle” que permeta “trencar amb l’espiral destructiva de la violència” i arribar a la normalització política. 2008 és “temps de solució, de compromís i d’esperança”, ha dit. (més…)

Els dos últims atemptats amb artefactes explosius a València –que no van provocar víctimes, però si danys materials- van tenir en comú que es van perpetrar ambdós contra seus de formacions polítiques nacionalistes i independentistes: Bloc Nacionalista Valencià (BNV) i Esquerra Republicana (ERPV), respectivament. El primer va anar contra el BNV, just la vespra del 9 d’Octubre, la festa de la Comunitat Valenciana. El segon, contra la delegació d´ERPV a València, va ocórrer el 29 de novembre. Mentre, s’han denunciat altres agressions físiques en ple carrer -fins a 11 en els tres últims mesos– contra militants o simpatitzants de partits progressistes, habitualment en el punt de mira de la violència d’extrema dreta. Font: El Plural

Per veure la notícia cliqueu damunt les fotos

En nombroses ocasions l’esquerra basca ha estat remenant aquest dilema: participar o no participar en el Parlament Espanyol? Qui apostaven per la concurrència utilitzaven un argument que el mateix Che Guevara defensava: les forces revolucionàries deuen aprofitar tots les escletxes que els ofereixen les democràcies burgeses; no es deuen desaprofitar cap dels espais que poden servir-nos per a desenvolupar la lluita popular. Qui s’oposaven a la concurrència argumentaven que la presència de l’esquerra independentista en el Parlament espanyol reforçava la pertinença a un Estat del que volem independitzar-nos i consolidava la validesa d’una institució que és la màxima expressió de la nostra falta de sobirania.
La pràctica ha estat reflex d’aquest debat d’estratègies: unes vegades s’ha participat, unes altres no, en altres ocasions s’ha mantingut una presència testimonial i puntual… De fet, des de l’any 1996 no ha participat l’esquerra basca en el Parlament espanyol.
Dues propostes polítiques d’abast
L’esquerra basca, nucleada avui entorn de les sigles d’Acció Nacionalista Basca, està anunciant reiteradament que vol plantar cara a l’onada repressiva de l’Estat intensificant la iniciativa política.
En aquest context cal situar la proposta d’agrupar-se tots els sectors independentistes en una institució de caràcter nacional. En la base d’aquesta proposta està la constatació que, en totes les forces polítiques nacionalistes, hi ha sectors de sensibilitat independentista que no comparteixen la línia autonomista de les seues respectives direccions. Acció Nacionalista Basca s’ha dirigit a tots aquests sectors convidant-los a conformar un Consell Nacional Basc: una estructura nacional en la qual estigueren representats els diferents corrents polítics bascs que coincideixen en la seua aspiració soberanista. Institució que tindria semblança amb el Consell Nacional Africà o el Consell Nacional Palestí. La invitació ha provocat el previsible i immediat rebuig de l’Executiva del PNB, direcció política que no admet altra relació amb l’Estat que el pactisme submís.
L’altra proposta recent de l’esquerra basca té a veure amb les eleccions generals de març de 2008. Seguint en la línia de potenciar la iniciativa política, la direcció d’ANV va anunciar la seua decisió ja presa de concórrer a les eleccions generals que se celebraran l’any pròxim en l’Estat per a conformar el Parlament espanyol.

· El marc: L’anunci es va fer públic el dia 12 d’Octubre, en la conclusió d’una gran marxa popular a favor de l’autodeterminació.
· L’aval d’aquesta iniciativa: ANV compta amb els 200.000 vots que van protegir a aqueixa sigla en les antidemocràtiques eleccions municipals de maig d’enguany. Aquests vots van ser la màxima expressió de fidelitat a un projecte polític perseguit i un exercici massiu de desobediència civil enfront d’un Estat que il·legalitza l’ independentisme.
· Els objectius: Fer arribar al propi Parlament espanyol el clam d’un sector social independentista avui perseguit i silenciat. Contrastar aquest clam amb el missatge que traslladen a aquest Parlament altres parlamentaris bascos; missatge entreguista i submís de qui han renunciat a reivindicar la nostra sobirania nacional.
· El símbol: Rescaten un element mitològic entroncat en la nostra cultura ancestral els ‘zanpantzar’. Aquests personatges ixen en grup; caminen movent amb força la cintura per a fer sonar de forma acompassada i rítmica una xolles (cencerros) que duen cenyides a la cintura. En sentit simbòlic, el so dels badajos arruixa els dolents esperits i les epidèmies. En sentit figurat polític, es rescata aquesta figura tan present en les celebracions populars perquè arruixe totes les amenaces que ens ronden.
· La referència: Una sèrie de persones que són emblemàtiques en la història del nostre poble: Jon Idigoras (militant referencial de l’esquerra basca mort fa pocs anys), Agustín Xaho (escriptor d’Euskal Herria Nord que va viure durant el segle XIX), Tomás de Zumalakarregi (en el s.XIX, va encapçalar l’aixecament dels bascos enfront de l’Estat centralista en defensa dels seus furs), Dolores Ibarruri (formada en l’ambient miner de Bizkaia, va ser una de les dirigents obreres més conegudes en l’època republicana que el colp militar de 1936 va avortar)
· La proclama: Un document que es va fer públic el dia 2 de novembre d’enguany, el títol del qual i continguts resumim a continuació

“Som la nació basca independent”
“500 anys després d’haver estat conquistat el Regne dels Bascos, tenim 500 raons per a acabar amb la submissió i obrir la porta a la independència. Hem comprovat els grans danys que ens implica la dependència imposada. Només sent amos del nostre present podrem desenvolupar el nostre futur. Ens neguen la nostra identitat per a fer-nos desaparèixer. Som la nació basca i no renunciarem a ser-lo.
Vam ser independents fins que ens van deixar sense Estat propi. Ens van despullar dels nostres furs, últim vestigi de la nostra llibertat. Ens volen submissos, gestionant les engrunes del regionalisme que ens regalen. Rebutgen l’oportunitat històrica d’oferir a aquest poble la solució política a un conflicte ancestral. En les nostres mans està el demà que aconseguirem sense el permís de ningú.
Els nostres ascendents sabien que la sobirania duia inherent l’estructura d’un Estat propi; per això es van aferrar la independència. Avui ens trobem davant el mateix dilema però amb la lliçó bé apresa. Per això proclamem un SI rotund a la nostra independència. Hem de crear el nostre propi Estat per a plasmar el poder de la societat basca. Un Estat que empare la nostra llengua, la nostra cultura i, un model social des de l’esquerra.
Gràcies a la independència deixarem arrere la humiliació del vassallatge, obrirem les portes a la igualtat de la justícia envers els pobles, tindrem el nostre espai en el món.
El mateix que optem per la independència i la creació d’un Estat basc, vam reclamar la igualtat d’oportunitats per a tots els projectes polítics, inclòs l’independentista. Aquest projecte deu ser reivindicat en tots els escenaris polítics; d’ací la importància de les pròximes eleccions (2008). Només l’actuació unitària de tots els independentistes garantirà el futur de la nació basca i la seua independència.”
Euskal Herria, 26 de Novembre de 2007.

Milers de persones han donat suport la convocatòria de mobilitzacions llançada per EAE-ANV i han envaït els carrers de tota Euskal Herria en favor de la independència. En Bilbo, Arantza Urkaregi ha donat “un sí rodó” a la independència

24/11/2007 11:52:00
DONOSTIA-. Des d’al matí, barris i pobles d’Euskal Herria han estat testimonis de les mobilitzacions que els ciutadans bascos han portat a terme en adhesió a la crida realitzada per EAE-ANV.
Sota el lema “Guk euskal nazioa. Independentzia” milers de persones han pres els seus carrers, els carrers d’Euskal Herria, per a exigir la independència per a aquest país.
En Tafalla, per exemple, centenars de veïns han eixit a manifestar-se en defensa del mateix objectiu. A les 13.00 ha donat començament la marxa i han desfilat pels carrers de la localitat per a exigir la independència.
A la crida de la formació ekintzale també han donat el seu suport persones de diferents àmbits de la realitat social basca.
A la tarda, Donostia ha acollit una multitudinària marxa on centenars de persones han recorregut la ciutat easonense. Abans de donar començament a la mobilització l’emissió d’un vídeo i l’actuació de dantzaris han amenitzat l’acte. Així mateix, han denunciat que dirigents espanyols i francesos barallen per “negar els nostres drets com nació en tots els sentits”.
En aqueix sentit, els convocants han considerat que el Govern espanyol “s’aferra a una Constitució que es va crear en l’època del franquisme i que va ser negada per la societat basca”.
Urkaregi assegura que la independència és una mica “irrevocable”
Arantza Urkaregi ha pres la paraula al final d’una multitudinària manifestació celebrada en *Bilbo. Unes 2.000 persones han secundat la marxa convocada per EAE-ANV que ha començat passades les 19.30 de la vesprada des de la plaça El·líptica i ha conclòs en l’Arenal.
Urkaregi ha assenyalat que l’aposta de la societat basca per la independència és “clara” i que corren temps de canvi polític. En aqueix sentit, ha assegurat que aqueixa aposta per arribar a la independència és una mica “irrevocable”.
En Gasteiz també s’ha realitzat una manifestació on centenars de persones han alçat la seua veu en favor de la independència.