L’alcalde d’Antzuola, amb la foto d’Innocència Galparsoro, alcaldessa de Mondragón. (Foto: Pablo Vinyes)
—————
ARALAR S’ABSTÉ
L’Ajuntament d’Antzuola també rebutja la ‘moció ètica’ contra ANV
EFE | EUROPAPRESS
ANTZUOLA (GIPÚZCOA).- L’Ajuntament gipuscoà , governat en minoria per ANV, ha rebutjat aquest dilluns la ‘moció ètica’ que exigeix la dimissió dels edils que no condemnen la violència. Només ha rebut el suport dels representants dels promotors, PSE i PNB, i s’han abstingut els d’Aralar-Zutik.
Els cinc regidors d’ANV que integren el govern municipal han aprovat, per contra, altra moció alternativa, que van presentar a títol personal, a l’haver-se abstingut dos dels tres edils del PNB i votar en contra la resta de l’oposició.
Ambdues mocions es van debatre en un ple celebrat a partir de les 18:00 hores en un ambient de relativa tranquil·litat, encara que amb un debat més intens al final de la sessió, quan es va registrar certa tensió verbal en el torn d’intervenció del públic.
La ‘moció ètica’ ha rebut el suport els tres regidors del PNB i de l’únic del PSE, mentre que els dos d’EB-Aralar es van abstenir i els cinc d’ANV la van rebutjar, amb el que no va prosperar.
La proposta de l’equip de govern sí va ser aprovada al contar amb el respatler dels seus impulsors, el rebuig d’un edil del PNB, de l’únic del PSE/EE i dels dos d’Aralar-Zutik (que compta amb un edil d’aquesta formació i altre independent), i l’abstenció de dos representants del Partit Nacionalista.
Aquest és el setè municipi que rebutja la moció promoguda pel PSE/EE i el PNB, després que en Mondragón-Arrasate, Hernani, Bergara, Eskoriatza, Villabona i Azpeitia no resultara aprovada, i que prosperara en quatre localitats: Legazpi i *oraluze, a Guipúscoa, Ibarrangelu (Biscaia) i Villava (Navarra).
——————————–
LA NOTÍCIA EN GARA

MOCIONS CONTRA EAE-ANV
PNB i PSE tampoc assoleixen que la seua moció isca avant en Antzuola
L’Ajuntament d’Antzuola ha rebutjat la “moció ètica” impulsada per PNB i PSE i ha aprovat una moció promoguda a títol personal pels representants de l’esquerra abertzale.

12/05/2008 20:30:00.
ANTZUOLA-. La moció “ètica” ha rebut el suport dels tres regidors del PNB i de l’únic del PSE, mentre que els dos de EB/Aralar s’han abstingut i els cinc representants de l’esquerra abertzale han votat en contra, amb el que no ha prosperat.
Per contra, s’ha aprovat altra moció que ha contat amb el suport dels edils de l’esquerra abertzale, el rebuig del PSE, de EB/Aralar i d’un regidor del PNB, i l’abstenció de dos edils jeltzales.

Foto d’una reunió anterior

REUNIÓ IBARRETXE - ZAPATERO
Ibarretxe diu a Zapatero que o pacta amb ell o “lliurarà el timó a ETA”
Juan José Ibarretxe oferirà a José Luis Rodríguez Zapatero un pacte sobre el que anomena “les bases de Loiola”, en al·lusió a l’esborrany que no incloïa la independència entre les opcions materializables. Així ho va explicar en una entrevista anit a EiTB en la qual no va respondre a com integraria a l’esquerra abertzale en aqueixa fórmula. Sí va alertar a Zapatero que o pacta amb ell o “lliurament a ETA el timó de la política”. Avui, el Govern de Lakua ha fet públic el document que enviarà Ibarretxe a Zapatero.

Proposta de Pacte Polític per a la Convivència (pdf)
Les concrecions rebutjades en Loiola
GARA 09/05/2008 10:03:00. (més…)

Judici contra el moviment pro-amnistia
Advocats europeus exigeixen la derogació de l’Audiència Nacional
L’associació d’Advocats Europeus Demòcrates (AED) va mostrar ahir la seua «preocupació» per les condicions en les quals s’està desenvolupant el judici contra el moviment pro-amnistia en l’Audiència Nacional i va denunciar que s’han vulnerat drets fonamentals, com el dret a la defensa. Per això, va reclamar la derogació del tribunal especial espanyol, al que va acusar d’aplicar una «legislació excepcional».
Manex ALTUNA | BILBO | GARA
El president de l’associació d’Advocats Europeus Demòcrates (AED), Gilberto Pagani, va denunciar ahir en Bilbo, acompanyat per membres de l’associació d’advocats bascos Eskubideak, que també formen part d’aquest organisme, la manca de «garanties jurídiques» en el judici que s’està celebrant en l’Audiència Nacional espanyola contra el moviment pro-amnistia.
Pagani va presentar també, en la roda de premsa oferida en la seu del Col·legi d’Advocats de Bizkaia, la moció aprovada per l’associació AED en referència a aquest sumari el passat mes d’abril a Amsterdam. En el document s’exigeix «la derogació de tribunals d’excepció tals com l’Audiència Nacional».
El president de l’AED va recordar que la situació que s’està vivint «no és nova» pel que fa a la Justícia espanyola, ja que aquesta associació europea ja va seguir de prop el judici del macrosumari 18/98 que es va celebrar durant any i mig en el mateix tribunal especial.
Segons s’arreplega en el text, l’AED ha mostrat «des de fa ja diversos anys la seua preocupació en repetides ocasions en relació a procediments seguits en l’Audiència Nacional, entre uns altres, el sumari 18/98, per l’aplicació d’una sèrie de lleis d’excepció que buiden de contingut principis universals del dret, garanties bàsiques i drets fonamentals de la persona detinguda i processada».
L’associació d’advocats europeus recorda que entre els 27 ciutadans bascos processats es troba el membre d’Eskubideak Julen Arzuaga -que va assistir a la roda de premsa-, i denuncia «la vulneració del dret a la defensa i el secret professional» que s’han produït en la instrucció del sumari. En aquest sentit, va criticar una sèrie de mesures com «l’entrada i registre de despatxos professionals sense les garanties degudes al secret professional i a la confidencialitat de les comunicacions amb els clients, la dilació indeguda del procés i l’abús de les mesures cautelars, tals com la presó preventiva fins al màxim de quatre anys i la suspensió judicial de l’activitat d’aquestes associacions», en referència a Gestores pro amnistia i Askatasuna.
El document aprovat mostra també el rebuig «a la criminalització de l’exercici del dret a la defensa amb la finalitat de limitar-lo» i «l’arbitrària i inadmissible extensió del concepte de terrorisme fins a arribar a activitats públiques i democràtiques acollides al dret de la llibertat d’expressió i a l’acció política i social lliure». Segons el parer d’AED, l’aplicació d’aquesta legislació excepcional ha donat lloc «a la vulneració de drets fonamentals, del dret a la defensa i del dret a la presumpció d’innocència».

Acudiran com observadors
Pagani va anunciar que igual que en el macrosumari 18/98, l’AED enviarà observadors de tots els països europeus que formen part de l’associació a seguir el judici.
El president de l’organisme va insistir que és «inadmissible l’existència de l’Audiència Nacional» i va explicar que acudiran a les sessions de la Casa de Camp per a seguir de prop el procés 33/01 i «denunciar i fer públiques les vulneracions que puguen produir-se en relació al dret a un judici amb totes les garanties i a l’exercici al dret a la defensa».
El president de l’AED va considerar que «les coses han canviat des del 11-S», i va afirmar que «la simple exposició d’idees ara es considera un delicte».
«En tota Europa s’estan donant situacions en les quals donar una opinió es considera un crim i denunciar situacions des d’una activitat política dins de la legalitat i sense exercir cap tipus de violència, un atac a l’Estat», va afegir.

«És un judici polític»
La lletrada i membre d’Eskubideak, Ainhoa Baglieto, que està exercint d’advocada en el judici contra el moviment pro-amnistia, va assenyalar que els 27 acusats es troben «indefensos». En aquest sentit, va criticar que en comparació d’altres sumaris, el tribunal pretén «vendre» una imatge més democràtica, sense cridar ni desqualificar, però va denunciar que «no estem davant un Estat de Dret».
Baglieto va manifestar que és un judici contra la labor d’un moviment popular i va denunciar que «l’objecte penal és difús», ja que «no hi ha una individualizació dels fets».
El propi representant del Ministeri Fiscal, Carlos Bautista, va reconèixer en una xarrada amb els alumnes universitaris que assistien al judici com convidats que no existeixen imputacions individualitzades contra els processats, contradient un dels principis bàsics del Dret Penal espanyol que es regeix per acusar a cada persona de fets concrets i acreditar-lo amb proves.
Per això, va considerar que «ens hàgemhàgem d’hàgem de davant un judici polític que només pot enjudiciar un tribunal especial, com és l’Audiència Nacional, perquè no hi ha cap delicte» després de l’actuació dels imputats.
Baglieto va declarar que el «veritable» delicte que pretén jutjar l’Audiència Nacional no està tipificat en el Codi Penal, i es tracta de «haver denunciat la falta de drets i l’existència d’un conflicte polític». «Estan aplicant el dret per a jutjar a l’enemic», va sentenciar.
L’advocada va assenyalar que amb aquest tipus de processaments, igual que amb els del 18/98, el sumari contra «Jarrai-Haika-Segi» o l’empresonament de l’alcaldessa d’Arrasate, Ino Galparsoro, «l’Estat vol demostrar que no hi ha marge per a la dissidència política».

Moció aprovada per AED
L’Associació d’Advocats Europeus Demòcrates (AED) ha tingut coneixement de l’obertura del judici oral en relació al sumari 33/01 contra les organitzacions Gestores pro amnistia i *Askatasuna, dedicades a activitats públiques en denúncia de violacions de drets humans i a la solidaritat amb les persones preses i amb les víctimes d’aquestes violacions. En aquest procediment es troben imputades 27 persones, i entre elles l’advocat Julen Arzuaga, representant d’Eskubideak en la nostra associació.
L’AED des de fa ja diversos anys ha mostrat la seua preocupació en repetides ocasions en relació a procediments seguits en l’Audiència Nacional, entre uns altres el sumari 18/98, per l’aplicació d’una sèrie de lleis d’excepció que buiden de contingut principis universals del dret, garanties bàsiques i drets fonamentals de la persona detinguda i processada.
La interpretació extensiva de tipus terroristes i l’aplicació d’aquesta legislació excepcional, ha donat lloc a la vulneració de drets fonamentals, del dret a la defensa i del dret a la presumpció d’innocència.
En aquest context, hem de mostrar la nostra preocupació per les condicions en les quals s’ha desenvolupat la instrucció d’aquest sumari. Entre unes altres, l’entrada i registre de despatxos professionals sense les garanties degudes al secret professional i a la confidencialitat de les comunicacions amb els clients; la dilació indeguda del procés i l’abús de les mesures cautelars, tals com la presó preventiva fins al màxim de quatre anys i la suspensió judicial de l’activitat d’aquestes associacions. Per tot això, volem fer constar que:

-Denunciem la vulneració del dret a la defensa i al secret professional.
-Exigim la derogació de tribunals d’excepció tals com l’Audiència Nacional.
-Rebutgem la criminalització de l’exercici del dret a la defensa amb la finalitat de limitar-lo.
-Rebutgem l’arbitrària i inadmissible extensió del concepte de terrorisme fins a arribar a activitats públiques i democràtiques acollides al dret de la llibertat d’expressió i a l’acció política i social lliure.

L’AED seguirà de prop el procés 33/01 per a, si escau, denunciar i fer públiques les vulneracions que puguen produir-se en relació al dret a un judici amb totes les garanties i a l’exercici al dret a la defensa.
Associació d’Advocats Europeus Demòcrates
Amsterdam, 2008/04/19

El jutge de l’Audiència Nacional espanyola Baltasar Garzón ha rebutjat el recurs presentat per EAE-ANV contra la suspensió de les seues activitats i assenyala en el seu acte que els “indicis” que li van dur a adoptar aqueixa mesura “han augmentat” després del rebuig a les mocions “ètiques” en quatre ajuntaments.
GARA 08/05/2008 16:15:00.
MADRID-. Garzón afegeix en l’acte, en el que rebutja el recurs de reforma interposat per la formació ekintzale contra la seua suspensió, que la formació “podent desvincular-se de l’organització terrorista ETA, no ho ha fet”.
“Està realitzant exactament el contrari com es desprèn de les accions i actituds de responsables d’ANV en diferents ajuntaments”, afegeix.
El jutge es refereix així al rebuig en quatre ajuntaments (Arrasate, Hernani, Bergara i Eskoriatza) de la denominada moció “ètica” presentada per PNB i PSE en la qual s’exigeix la dimissió dels edils ekintzales.
En tots els ajuntaments EAE-ANV va presentar una contramoció seguint, segons considera acreditat el magistrat, una “estratègia coordinada”.
Garzón afegeix en el seu acte, notificat el passat 6 de maig, que no pot permetre’s en un “Estat de Dret que s’aprofite la legalitat per a aconseguir actuar amb impunitat”. “Òbviament entre les finalitats d’un partit polític no estan les de finançar presumptament a responables d’una organització ilegal i que es troben processats per integració en ETA-Batasuna”, destaca.
El jutge indica també que els integrants del partit ekintzale han desenvolupat “un paper fonamental en l’estratègia dissenyada per Batasuna”. Segons diu, la formació “no tenia altre objectiu i labor que les de servir d’instrument al partit il·legal”. “Si açò estava clar abans de la suspensió, ha quedat absolutament acreditat després de les detencions i les declaracions”, agrega.
Imputacions
El magistrat ha rebutjat també la petició de deixar de costat la imputació en aquesta causa del president de la formació, Kepa Bereziartua, i dels integrants Alazne Arozena i Antxon Gómez.

GARA. Les Juntes Generals d’Araba van donar ahir un nou pas en l’aplicació per part de les administracions basques de la Llei de Partits al dissoldre el grup juntero d’EAE-ANV. D’altra banda, el Parlament de Gasteiz no va arribar a donar-lo perquè no va aconseguir suport suficient per a «blindar» als membres de la Taula enfront dels efectes d’aqueixa llei.
En ambdós casos cal destacar la postura de PNB i EB, que a diferència per exemple d’EA, van assumir amb total naturalitat les conseqüències d’una llei que diuen no donar suport, però que apliquen amb rigor i en la seua interpretació més extrema. Per exemple, a l’assumir les mesures preventives com si de sentències es tractaren. Per això resulta feridor escoltar parlar de «garzonades» als mateixos que després implementen les seues actuacions.
El «dèficit democràtic» al que se solen referir aquestes forces polítiques -expressió utilitzada per a endolcir actuacions que no tenen altra relació amb la democràcia que la seua més absoluta negació- és en si mateix excepcional i no admet blindatge, ni bovina, ni mesura profilàctica alguna. Si més no en termes democràtics. Només es pot acatar o desobeir. I no ho diu EAE-ANV. Ho diuen els poders de l’Estat.

■ “Ja és hora d’acabar” amb l’ocupació, afirma el president del ILWU, Bob McEllrath
Estibadors d’USA paralitzen ports del Pacífic en repudi a la guerra a L’Iraq
■ “País, tropes i economia són destruïts per una conflagració que ens duu a la fallida”, diuen
David Brooks (Corresponsal)
Sindicalistes bloquegen una de les entrades al port d’Oakland, Califòrnia, per a exigir la fi de la guerra a L’Iraq. En el país asiàtic, unes 47 persones van morir i més de 120 van resultar ferides ahir en enfrontaments, entre ells dos atacs suïcides que van deixar 30 víctimes. Mentre, els combats que van començar a la fi de març entre milicians xiítes i tropes iraquianes i d’USA han provocat uns 925 morts i 2 mil 605 ferits, va informar Bagdad
Nova York, 1º de maig. Milers d’estibadors van tancar les operacions de càrrega en tots els ports comercials de la costa oest d’Estats Units com una acció de protesta contra la guerra a L’Iraq i per a festejar aquest primer de maig en el dia dels treballadors.
“Els estibadores estan deixant de treballar per a prendre una posició en Estats Units. Estem donant suport a les tropes i dient-li als polítics a Washington que és hora d’acabar amb la guerra a L’Iraq”, va declarar aquest dijous Bob McEllrath, president nacional del sindicat d’estibadors i treballadors de magatzem ILWU (per les seues sigles en anglès), mentre uns 25 mil dels seus agremiats van suspendre els seus treballs congelant els 29 ports de la costa oest en una vaga de vuit hores.
Un portaveu de l’Associació Marítima del Pacífic, que representa a les empreses dels 29 ports, va confirmar que avui es va suspendre tota activitat. “Estem assabentats que no hi ha activitats dalt i sota la costa oest”, va afirmar.
Des de Long Beach, a Califòrnia, fins a Seattle, a Washington, gens es va carregar o va descarregar en els ports d’aquestes ciutats, per on es realitza tot el comerç marítim amb el Pacífic i Àsia.
Els sindicalistes van declarar dia “firat” perquè “si no hi ha pau no hi ha treball”, i van qualificar la guerra com “una acció imperial pel petroli” per la qual se sacrifiquen les vides de joves treballadors estadunidenses i iraquians, va informar Jack Herman, un estibador en el port d’Oakland.
“Les grans empreses que controlen el transport global no són lleials ni rendeixen comptes als països. Per a ells, tot es tracta de només fer diners. Però els estibadors som diferents. Som lleials a Estats Units i no ens anem a quedar tranquils mentre el nostre país, les nostres tropes i la nostra economia són destruïts per una guerra que ens està duent a la fallida”, va afirmar el president del sindicat.
Per la seua banda, el Sindicat General de Treballadors de Ports a L’Iraq va felicitar en un comunicat l’acte de solidaritat dels seus companys estadunidenses, “la decisió valenta que han pres de realitzar una vaga el Dia del Treball per a protestar contra la guerra i l’ocupació de L’Iraq, que avança la nostra lluita contra els ocupants i un millor futur per a nosaltres i la resta del món”, i conclou amb “visquen els treballadors dels ports a Califòrnia, visca el primer de maig!”
Val recordar que en Estats Units no se celebra el primer de maig, a pesar que quasi tot el món recorda un moviment que va nàixer a Chicago aquest dia.

EDITORIAL DE GARA
La responsabilitat del PSOE, i la del PNB
La lògica feia impossible pronosticar amb antelació què ocorreria amb la citació davant el jutge Garzón de l’alcaldessa d’Arrasate, Ino Galparsoro. I en el procés d’involució política i democràtica galopant que pateix l’Estat espanyol, una vegada més, la lògica va eixir perdent. Galparsoro ha estat detinguda, inculpada i empresonada sota la genèrica acusació de «col·laboració amb organització terrorista». La causa? Haver convocat el ple per a debatre la moció «ètica» promoguda per PNB i PSOE.
Millor dit, la veritable causa de l’empresonament de la primera edil d’Arrasate només pot ser l’haver derrotat amb la força de la voluntat popular aqueixa moció i, amb això, haver deixat en evidència les misèries d’uns i les ambicions d’uns altres. Misèries i ambicions que es donen la mà en l’ofensiva engegada des de les cúpules de PNB i PSOE, però que, tal com es va poder comprovar ahir mateix en Eskoriatza, van quedant al descobert poble rere poble.
Convocar eleccions, eliminar prèviament al teu adversari i no acceptar el resultat allí on no has pogut fer-lo és l’equivalent a apostar i no pagar quan es perd. Exigir que es debata una moció en un ajuntament i, vist que el resultat no ha estat el desitjat, empresonar a l’alcaldessa per haver organitzat el ple que tu mateix li has obligat a convocar és sinònim de parany. Tot el món entén aquests conceptes bàsics, que s’aprenen en les ikastoles. Tot el món menys els «submons» polítics, mediàtics i judicials espanyols. Mons en els quals la lògica humana apareix diàriament desbordada.
La situació que es va viure ahir a Madrid té responsables directes. D’una banda, el PSOE, que, a través de la Fiscalia, pretén guanyar per via judicial una batalla que ha perdut políticament una vegada i una altra a Euskal Herria; per un altre, el PNB, que exerceix de cicerone en la marxa orangista del PSOE per terres basques. Ells van enarborar la bandera de l’«ètica» i ara el PSOE els sacsa amb el pal de la mateixa. És urgent que el PNB assumisca l’error de supeditar la seua estratègia als designis del Govern de Zapatero. El PSOE només pretén donar-li l’abraçada de l’ós però, mentrestant, les urpades els rep l’esquerra abertzale i, en general, la societat basca. Una societat que és conduïda a la desolació sense que els que diuen ser els seus representants facen res. La dignitat de Galparsoro contrasta amb la desídia i la falta de credibilitat d’Urkullu i Ibarretxe.

FOTO EFE: L’alcaldessa de Mondragón, Ino Galparsoro (ANV), acompanyada pel seu advocat, Iñigo Iruin (dta.), i del president d’ANV, Kepa Bereziartua (esq.), a la seua arribada a l’Audiència Nacional espanyola.
El jutge de l’Audiència Nacional espanyola Baltasar Garzón ha enviat a presó a Ino Galparsoro, a instàncies de la Fiscalia, perquè, segons l’acte publicat, “s’ha implicat en el desenvolupament de l’estratègia comuna per a contribuir a les fins de l’organització terrorista i queda clar que ha incomplit expressament l’acte de suspensió d’ANV”. El jutge li imputa “col·laboració amb organització terrorista” i “trencament de la suspensió d’activitats”. (EFE) (més…)

30 Aniversari d’Herri Batasuna
Durango, 26 d’abril: Lakua intenta deixar sense veu a l’esquerra abertzale
La Policia autonòmica va carregar, va copejar, va reprimir i fins a va arribar a tapar la boca a un representant de l’esquerra abertzale ahir en Durango para impedir que el moviment independentista traslladara el seu missatge a la societat basca. (més…)

L´Esquerra comunista i socialista per primera vegada en la història democràtica del país desapareix del Parlament italià. Un daltabaix sonat és el de l’Esquerra Arc Iris, resultat de la fusió de diverses formacions comunistes. De la difunta “refundació comunista”, va heretar un pes de més del 7 per cent i s’ha quedat fora de la càmera. I el capità ha estat el primer a abandonar el vaixell. El seu capdavanter Fausto Bertinotti ha dimitit: “Em sembla un acte d’honradesa i de solidaritat amb els quals ens han votat, reconèixer la nostra gran derrota, de proporcions imprevistes, i per això encara més dolorosa”. El Partit Socialista ha obtingut el 1,0% dels vots i per tant cap diputat. Cal destacar el creixement de la Lega Nord. RESULTATS ELECTORALS

BALANÇ DE LA SITUACIÓ CARCERÀRIA
Des de 1969 no hi ha hagut tal nombre de presos polítics
A la fi del mes de febrer havia 739 presos polítics bascos dispersos en desenes de presons dels estats espanyol i francès. Una xifra que resulta històrica, a pesar que, des que en 1977 s’aplicara la denominada «Llei d’Amnistia», el nombre de ciutadans bascos que han estat empresonats per la seua militància política ha augmentat quasi cada any. El PSOE ha aconseguit elevar les xifres fins a paràmetres franquistes, en concret fins a 1969
Txotxe ANDUEZA | GARA (més…)

> Urkullu ofereix pactar al PSOE alhora que arremet contra el soberanisme

Per segon any consecutiu, la convocatòria promoguda pel fòrum de Debat Nacional per a un Aberri Eguna unitari va comptar amb milers d’assistents. L’emblemàtic pont de Santiago es va convertir en testimoni d’un poble que pretén avançar en el camí de la sobirania i que supera les fronteres internes. Els assistents van advocar per deixar a un costat les diferències i treballar en auzolan en favor dels drets i van marcar el dia d’ahir com «punt de partida».
Oihana LLORENTE | IRUN-HENDAIA- GARA
«Nazioa gara. Zazpiak bat. Burujabetzaren alde». Aqueix va ser el senzill missatge que milers de ciutadans de tots els territoris d’Euskal Herria van voler fer escoltar ahir, sumant-se a la convocatòria unitària per a l’Aberri Eguna abanderat pel fòrum de Debat Nacional. I ho van fer a més, en el lloc en el qual s’enllacen Gipuzkoa i Lapurdi, convertint l’emblemàtic pont de Santiago en una riuada humana que va reivindicar ser «una de les nacions més velles d’Europa». (més…)

La policia turca va reprimir ahir al vespre amb violència els kurds de la ciutat de Van que celebraven el Noruz, l’any nou persa i festa nacional kurda per excel·lència. En va arrestar més de cent trenta i diu que una quinzena d’agents van patir ferides. Durant les celebracions, els kurds havien cridat a favor de l’il·legalitzat Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK). Les celebracions de divendres a Amed, la principal ciutat del Kursitan del nord, s’havien saldat sense incidents. A la majoria de viles i ciutats kurdes se celebra el Noruz. A Amed, centenars de milers de persones van demanar divendres l’autonomia per al Kurdistan, l’amnistia per a Abdullah Ocalan i la resta de presos polítics kurds i una sortida democràtica i dialogada al conflicte, lluny de l’ofensiva militar que va protagonitzar l’exèrcit turc a mitjans de febrer. Es preveu que Istambul sigui avui l’escenari d’una altra gran commemoració del Noruz, protagonitzada pels milers de kurds que hi viuen.[vilaweb]