Amb el títol de DIVERSA’08, la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Elx, ha encetat des d’ahir una sèrie d’actes culturals, festius, de debat, etc al voltant del proper 28-J Dia de l’Orgull LGTBI.
Des de la regidoria de Cultura han fet una feina genial, només teniu que mirar les fotografies que ja aparèixen en www.eselx.com donant imatge a la notícia.
És més que segur que aquest I Festival acabe convertint-se en un referent a tots els nivells. El Col·lectiu LGTBI té uns dies per demostrar amb claredat que som persones que participem socialment i aportem al conjunt d’allà on vivim, treballem, convisquem… no som només éssers “sexuals” o qualsevol altre mite que arroseguen vells vents.
Que hom puga parlar de literatura, fotografia, teatre, cinema; que es puguen muntar exposicions gràfiques, concerts i festes és mostrar amb llibertat i respecte, els senyals d’identitat de un munt de persones que hem passat massa temps “ofegades en l’armari” de la memòria col.lectiva i a qui s’ha relegat a l’ostracisme des de temps immemorials.
Que una institució pública com és un ajuntament i una regidoria concreta com la de Cultura hagen estat capaços de donar pas a aquest tipus de proposta no sols és d’agraïr sinó de felicitar. Les institucions públiques, com aquesta a què fem referència, són les que han de vetlar perquè el respecte a la diversitat siga una realitat al País Valencià i a la resta de l’estat. Des d’INICIATIVA DEL POBLE VALENCIÀ, saludem efusivament que la nostra regidora, Àngels Candela, siga una de les impulsores d’aquest projecte, demostrant què, des de la política es poden i es deuen fer coses per aconseguir la plena normalització del fet homosexual.

Amb motiu de la celebració del 8 de març, Dia Mundial de la Dona Treballadora, des del Fons Valencià per la Solidaritat s’enceta a la campanya “Ser dona al Sud”.

Benifairó i Simat de la Valldigna acolliràn demà les xarrades sobre dones indígenes   i dissabte Almoines ho farà dins de la Trobada Comarcal de Dones de La Safor convocada per la Mancomunitat saforenca.

(més…)

Des del Col·lectiu de Lesbianes i Gais de la Safor, han manifestat la seua satisfacció per la recent aprovació en l'Ajuntament de Simat de la Valldigna, de la Moció "Pels Drets Humans de tothom, contra l'homofòbia i la transfòbia", mitjançant una NOTA DE PREMSA.  Lamenten l'actitud de l'Equip de Govern de Simat, que s'ha abstés "en una qüestió de vital importància per la normalització de les llibertats sexuals", i agraeix el suport als regidors progressistes "encoratjant-los a que participen directament en la defensa de les llibertats sexuals". Afirmen que la Moció també serà presentada a la resta dels pobles de La Valldigna i altres municipis saforencs on esperen el mateix recolzament i suport que en Simat .   AVANÇ (Ple de juliol): Simat: avorten moció contra homofòbia    INFOSAFOR:  CLGS valora molt possitivament la delcaració de Simat contra l'homofòbia   LLIBERTAT.CAT:  Simat de la Valldigna contra l'homofòbia   Valdigna Digital: Ple de Setembre Ajuntament de Simat.

COLOMS, GAVINES, CABANYAL.

Amb les rates, els escarabats i alguna que altra bestiola i insecte més, a El Cabanyal-
Canyamelar s’han familiaritzat i, diguent-ne que ara, els soporten mentre esperen la
setència del Suprem que pensen els tornarà la tranquil.litat i provocarà la fugida d’aquestes criatures ingrates.
Mentretant i de la nit al dia han aparegut uns altres éssers. Aquests semblen animals innocents i inofensius; però no són així. Disposen d’un cos semblant al dels coloms; però jo diria que en realitat són corbs embolcallats amb la fisonomia própia dels coloms.
De fet no actuen com coloms. Ho embruten tot; però d’odi i prepotència i allà per on passen i volen, mostren una imatge agressiva fins el punt de que van dipositant pel poble, a més a més dels seus típics excrements, infinitat de plometes que calculadament hi dipositen en els racons dels carrers, als balcons, als àmpits de les finestres i fins i tot a la porta de les cases, com si amb això assenyalaren terreny. És com si aquestes bestioles volgueren recordar-los que aquells que dessitgen enderrocar les cases encara governen?, sobre aquest poble i que el territori que trepitgen almenys de moment és d’ells; però per poc temps. I els hi vigilen amb els seus ulls redons, inexpressius i criminals mentre la gent continua el camí i no els presta cap minut de descans sobre les baranes de les seues finestres i balcons obertes de cara a la mar.
Les gents d’aquest poble en realitat són gavines que en canvi no fugen; ressisteixen i els assenyalen els seus errors i la seua falsa personalitat i sense arribar a enfrontar-se amb ells, i des de l’horitzó clar, net i honrat, guaiten com guardianes geloses d’un paisatge que és d’elles i que dia rere dia han conquerit per bé nostre i de tots aquells que estimen. Les gavines no salvaran aquestes cases només perquè les han bastides de suor, llàgrimes, alegries i il.lussió; sinò també, perquè saben que guanyant aquesta batalla, estan guanyant a la barbàrie i a tot allò que significa el despotisme polític s’amague on s’amague i el guanyaran amb les millors armes que hi tenen: la dignitat; la consciència i la teua solidaritat. Per tot això i amb tot això saben que el colom perd terreny i al final haurà de fugir vers el desert de l’exili i de l’oblit.

Glòria Marcos, coordinadora d’Esquerra Unida: “El PP ha passat d’inhibir-se del problema a alinear-se activament amb els qui en nom de la tradició impedeixen que les dones puguen gaudir de la Festa”
La candidata de Compromís a la presidència de la Generalitat explica que el fet que l’ordenança de festes d’Alcoi impedisca participar a una dona en l’acte de la Diana demostra que “lluny de resoldre’s l’endèmic problema de la integració de les dones en la Festa, la situació s’enquista quan una dona, pel fet de ser-ho, no gaudeix dels mateixos drets que els seus companys de filà”.
Marcos culpa directament al govern municipal del Partit Popular per “la patètica imatge que de la ciutat d’Alcoi s’està donant a la resta del País Valencià i de l’Estat espanyol. El PP ha passat d’inhibir-se del problema a alinear-se activament amb els qui en nom de la tradició impedeixen que les dones puguen gaudir de la Festa”.
“Una norma que teòricament es redacta per a que desaparega la discriminació, en aquest cas el que fa és perpetuar que la dona continue tenint un paper supeditat al del home”, per això Marcos reclama que “amb celeritat es solucione la situació i es revise el text de la norma, perquè cap ordenança pot contradir els principis bàsics de la constitució, la democràcia i els drets humans”.
A falta de menys de 20 dies per a que comencen les festes d’Alcoi, la candidata d’esquerres assegura que “si Nuria Martínez no participa a la Diana com la resta de membres de la filà s’estarà perpetrant una nova injustícia i la llista ja comença a ser insuportablement llarga”.
La coordinadora d’Esquerra Unida critica, igualment, al Consell “per inhibir-se” i especialment a la consellera de benestar social, Alicia de Miguel, responsable de les polítiques d’igualtat del govern valencià “a la que encara no li hem sentit una paraula sobre aquest tema”, per això reclama a de Miguel que intervenga “de manera decidida o demostrarà, un cop més que no pinta res al Consell i que la seua conselleria està supeditada a altres interessos”.

5000 persones participaren a València de la convocatòria feminista en rebuig a la violència sexista. La manifestació va eixir puntualment a les 19:30 de la vesprada des del Parterre, i recorregué el centre de la ciutat fins la Plaça de l’Ajuntament.

Endavant (OSAN) participà de la marxa amb bloc i pancarta propia que amb el lema “Assenyalem als culpables: colpegem el patriarcat”, tractava de posar de manifest que les lleis aprovades pel govern espanyol són insuficients i que cal atacar el problema del patriarcat amb solucions de base. Al seu manifest, Endavant assegurava que “(…)lluny de l’objectiu d’aquesta llei, el nombre de dones maltractades ha anat en augment. Potser, hi ha hagut algunes millores, com la
tipificació com delictiva d’aquestes agressions, però les coses no han canviat i ja és hora d’assenyalar els vertaders culpables.”. Així, l’organització independentista dirigia les seues crítiques contra la ideologia que substenta el patriarcat, pilar essencial per mantenir el sistema actual amb la sobreexplotació de les dones, i contra els responsables de difondre aquestes idees reaccionàries, tant des del punt de vista tradicionalista (esglèsia, família, sistema educatiu,…) com des del punt de vista consumista (capital, empreses, publicitat…i també contra el govern i els partits polítics institucionals, i contra els sindicats pactistes, que tenint un pes decisori trascendental a nivell legal, polític i social, no posen mecanismes suficietns per extirpar definitivament el patriarcat.

Endavant concloia contundenment “(…) exigim canvis reals i de base, a nivell educatiu, de recursos, de valors i de polítiques actives en totes
les violències de genere, sinó és així… les xifres d’agressions i mortes no deixarà d’augmentar, doncs el motius que les generen, no disminuiran només amb penes de presó pels agressors.”

Un cop acabada la manifestació, militants d’Endavant penjaren una pancarta contra la violència de gènere al damunt de la porta del Mercat Central de València, en una de les places més centriques de la Ciutat del Túria.

www.endavant.org

Dolors Pérez diputada d’EU a les Corts valencianes

L´1 d´Octubre del 2006 s´ha commemorat el 75 aniversari del sufragi femení en l´Estat Espanyol. Hem celebrat les dones en aquesta data i recordem que al 1931 la Constitució de la II República reconegué, per primera vegada i despres d´una llarga lluita, el dret al sugragi sense descriminació per raó de sexe. Partin dels valors de la II República de democràcia, fraternitat justicia social i llibertat, aquesta important etapa de la nostra història es va comprometre profundament amb la igualtat entre homes i dones. (més…)

“On rau el fet provat de la supeditació de la majoria de les femelles per part de la majoria dels mascles en l’espècie humana” — reflexions a partir de l’anàlisi d’un dels mites del món occidental — treball de Víctor Baeta, alumne del curs de doctorat “Feminismo, Ilustración y Postmodernidad” impartit per la professora Neus Campillo de la Universitat de València.
————————————–
1. El mite és la formulació d’un pensament per expressar allò que s’esdevé, com per exemple les formes de la vida humana, d’una manera assequible i operativa.

1.1 El pensament occidental es basa en gran mesura en temes de la mitologia cristiana.

1.1.1 La mitologia cristiana es basa principalment en una col•lecció de llibres (cosmogònics, històrico-llegendaris, poètics, filosòfico- sapiencials, pornogràfics, jurídics, profètico-apocalíptics, etc.) anomenada Bíblia.

1.1.1.1 Segons els cristians els continguts de la Bíblia han sigut revelats per “algú” que ells anomenen Senyor-Déu.

1.2 El Gènesi, llibre cosmogònic d’origen hebraic de la Bíblia, és un dels pilars de la mitologia cristiana on es relata la Creació del Món del no-res.

1.2.1 Al Gènesi, en les llengües romàniques, el mascle de l’espècie humana és anomenat genèricament “home” i la femella és anomenada “dona”

1.2.1.1 En aquest treball utilitzarem indistintament el nom de mascle i femella així com el d’home i dona, respectivament.

1.2.2 Al Gènesi llegim que després que la dona hagués menjat la fruita prohibida de l’arbre del coneixement del bé i del mal, el Senyor-Déu li va dir:

”Multiplicaré els dolors dels teus prenyaments [embarassos],
pariràs als teus fills amb dolor;
desitjaràs el teu marit, i ell et dominarà”.

1.2.3 També al Gènesi llegim que el Senyor-Déu li va dir a l’home:

“Per haver fet cas a la teua dona
i haver menjat de l’arbre prohibit
la terra serà maleïda per culpa teua.
Amb fatigues hauràs de treure’n els seus fruits
tots els dies de la teua vida;
et produirà espines i cards,
i hauràs de menjar herbes dels camps;
menjaràs el pa amb la suor del teu front
fins que tornis a la terra,
que és d’on vas ser tret;
perquè ets pols, i a la pols tornaràs.”

1.2.4 També al Gènesi llegim que

“L’home va posar a la seua dona el nom d’Eva (vivent), perquè ella era la mare de tots els vivents.”

2. La forma de vida humana bàsica dels homes i de les dones queda definida, en 1.2.2, 1.2.3 i en 1.2.4

2.1 L’apartat 2 defineix l’estat “natural” de la divisió entre l’home i la dona.

2.1.1 Els aspectes negatius sorgits en aquesta “naturalesa” (d’aquest ser “natural” definit en 2) que és la dona [dolors en els parts, domini de l’home sobre la dona, etc.], s’han produït, segons la mitologia cristiana, per un moviment d’allunyament —precisament per part de la dona al menjar la fruita de l’arbre del coneixement—, dels desitjos de la font creadora: el Senyor-Déu.

2.2 Segons 2, a l’home li pertoca la producció i recol•lecció de béns a partir del treball realitzat “amb la suor del teu front”

2.2.1 Per a l’home els fills que li dóna la seua dona són com el fruit d’un arbre del seu hort.

2.2.2 De 2.2 es dedueix, també, que el “… desitjaràs el teu marit…” dirigit a la dona es tradueix com “… necessitaràs el teu marit…” per tal de poder ser alimentada per sobreviure físicament.

2.3 Segons 2 a la dona li pertoca la reproducció de l’espècie humana.

2.3.1 Aquesta reproducció es realitza per la dependència “instintiva” i “natural”, no cap l’home en general, sinó cap un sol home [“desitjaràs el teu marit”], que l’ha de fecundar.

2.3.2 Aquesta reproducció es realitza sense llibertat per a decidir-la per part de la dona. L’home [“ell et dominarà”] decideix la descendència.

3. L’anomenada Eva, la dona d’aquesta mitològia cristiana, equival al tità Prometeu de la mitologia grega. Els dos són castigats pels seus déus per donar el coneixement a la humanitat.

3.1 Els càstigs a la dona descrits en 1.2.2, i que defineixen la seua “naturalesa”, estan concatenats.

3.1.1 En la dona el primer càstig és la “multiplicació de dolors dels seus prenyaments (embarassos) i el fet de parir amb dolor els fills”

3.1.2 El primer càstig s’encadena al segon. La dona amb la seua “naturalesa” reproductora (funcional) de futurs membres de l’espècie (un darrere d’un altre) i de la cura posterior dels cadells, que l’impedeix (decisió aliena a ella) realitzar una funció productora de béns, és la que genera el: “desitjaràs (necessitaràs) el teu marit”, necessitarà d’un home que l’alimente i protegisca per a sobreviure.

3.1.3 Finalment aquest desig-necessitat-dependència consagra el tercer càstig, el domini d’aquest home sobre ella: “ell et dominarà”, en una relació d’amo i esclava.

3.2 Així doncs 3.1.1 genera i fa possible 3.1.2 i 3.1.3

4. Aquesta “naturalesa” de la dona —part amb dolor i supeditació a l’home—, definida i explicitada en el càstig mitològic [1.2.2], es manté perquè continua vigent, en allò fonamental, la forma de reproducció de l’espècie humana.

4.1 La forma de reproducció de l’espècie humana no ha traspassat la fase salvatge i animal, si més no en la darrera fase del procés reproductor.

4.1.1 La forma de reproducció de l’espècie humana, com a part dels animals mamífers, encara manté la gestació de l’embrió en les entranyes de la dona fins al moment del part.

4.1.2 L’embaràs o prenyat d’una femella de l’espècie humana té una duració mitja de 40 setmanes.

4.1.2.1 Durant la primera meitat de l’embaràs la diagnosi clínica es fonamenta en signes de presumpció i en signes genitals.

4.1.2.1.1 Entre els signes de presumpció cal destacar mareigs, nàusees, vòmits, intolerància a certs aliments, modificació del caràcter, tibantor a les mamelles, etc.

4.1.2.1.2 Entre els signes genitals els més importants són l’amenorrea, l’augment de volum, el canvi de forma i reblaniment de l’úter i la coloració violàcia vulvo-vaginal.

4.1.2.2 En el transcurs de la segona meitat apareixen els signes fetals: moviments actius i passius del fetus, auscultació dels batecs cardíacs fetals, etc.

4.1.2.3 Durant aquestes 40 setmanes la dona es vulnerable i resta neutralitzada, el que fa possible el 3.1.2 i 3.1.3, com ja afirmaven en 3.2

4.2 La fecundació “in vitro” i la inseminació artificial són avanços que ens allunya de l’animalitat en la forma de fecundació però que no trenca en absolut amb la “naturalesa” reproductora de la dona definida en 1.2.2 i concretada en 4.1.1

5. A l’any 2006 de l’era cristiana, la responsabilitat perquè l’espècie humana no desaparega, al marge d’una catàstrofe del tipus com la que va fer desaparèixer els dinosaures o d’un holocaust nuclear, rau en el fet que les femelles majoritàriament continuen parint.

5.1 La reproducció humana garantia necessària, encara que no suficient, perquè no desaparega l’espècie humana, a hores d’ara, precisa d’allò descrit en 4.1.1

5.1.1 Allò descrit en 4.1.1 és compartit per la resta de femelles de la majoria de les espècies d’animals mamífers.

5.1.2 Allò descrit en 4.1.1 és la concreció del primer càstig del Senyor-Déu descrit en 3.1.1

5.1.2.1 Si a hores d’ara 3.1.1 encara és vigent, llavors per 3.1, 3.1.2 i 3.1.3 no desapareixeran.

6. En l’era actual, de forma de producció capitalista, hi ha dones que han pres consciència de la concatenació afirmada en 3.1. Saben que per eliminar 3.1.3 i 3.1.2 cal, prèviament:
a) eliminar 3.1.1
b) eliminar la seua concreció 4.1.1
c) arresponsabilitzar-se d’allò dit en 5.

6.1 Les dones definides en 6 han decidit no tenir fills o tenir-ne el mínim perquè han comprés que la supeditació de la majoria de les femelles per part de la majoria dels mascles en l’espècie humana rau en la maternitat.

6.1.1 Eliminada la maternitat el camp de batalla per vèncer a 3.1.2 i 3.1.3 queda expedit.

6.1.2 Aquestes dones coincideixen en els països on el desenvolupament de la forma de producció capitalista és més avançada o on les plusvàlues generades són invertides.

6.1.3 Les dones que prenen la decisió descrita en 6.1 ho fan de manera discreta i individual, sense respondre a cap consigna o moviment feminista que defense aquesta postura de manera oberta.

6.1.3.1 La decisió descrita en 6.1 i presa a la manera de 6.1.3 respon a l’estil individualista que genera l’actual mode de producció.

7. A hores d’ara la decisió de les dones descrita en 6.1 és minoritària dins del conjunt de la resta de les femelles de l’espècie humana i en conseqüència no afecta a la supervivència de l’espècie.

7.1 Sí afecta com a senyal perquè comencen a ser visualitzades en l’espai públic dones lliures sense cap domini per part del mascle —la llibertat republicana de la llibertat sense domini— que són preses, cada vegada més, com a model per la resta de les dones.

8. La corba d’envelliment de certs països per aquest motiu del descens de la natalitat i en conseqüència els problemes derivats per a pagar les pensions i les despeses socials, és superat pels homes i les dones lliures d’aquestes societats important famílies d’altres territoris del planeta on les dones resten encara en la creença (obligada) que l’estat “natural” seu ve definit per allò dit en el punt 1.2.2

8.1 Una altra manera complementària de superar, en el món occidental, el problema descrit en 8 és el d’aprofitar la necessitat d’objectes d’estimació per part de certes persones, facilitant l’adopció de xiquets estrangers a grups que fins ara no es contemplaven.

8.1.2 Els dirigents polítics d’aquestes societats han comprés que és més beneficiós que s’adopte un xiquet abans que un goset, donat que invertir en el primer és millor perquè en un futur produirà i pagarà impostos.

9. La rapidesa de les comunicacions i de les assimilacions a les pràctiques que imposa la forma de produir capitalista pressuposa que possiblement en un futur les dones prenguen consciència d’on rau la causa de la dominació que l’home té sobre elles, de la seua esclavitud, i decidisquen no tenir fills.

9.1 Les obreres europees del passat segle endinsades en l’explotació de la forma de producció capitalista ja van deixar de tenir fills; van rebaixar la natalitat de totes les maneres possibles: avortaments, ofegaments, …o, si naixien, abandonant-los.

9.2 Amb posterioritat a les obreres, les dones de la burgesia europea ja han començat a prendre la decisió de no tenir fills o els mínims, des de finals del segle XX.

10. En la mesura que es complisca l’apartat 9 les conseqüències seran en primer lloc que el mercat de xiquets puge: les dones que decidisquen tindre fills ho faran a un alt preu.

10.1 En la mesura que el tenir fills a la manera “natural” ja no siga tan barat com abans, des dels poders polítics, es donaran ordres d’obrir línies d’investigació per a reproduir l’espècie humana en laboratoris.

11. Quan l’orientació per solucionar la decisió de les dones per no tenir fills vaja en la línia de la reproducció en els laboratoris, els moralistes de tota mena, aliats amb els homes-amos-de-tota-la-vida, presentaran batalla.

11.1 La primera batalla serà l’amenaça que al no tenir fills les dones i precisar la reproducció per laboratori, esdevindrà un món clónic, deshumanitzat i terrible.

11.1.1 Una vegada més les dones seran les culpables. Ja no sols les faran responsables de la supervivència (de manera genuïna) de l’espècie humana sinó que a més per la seua postura, revolucionària i d’alliberament, de no tenir fills, les faran responsables (culpables) també de l’assumpció d’un món orwellià.

11.2 Aquesta batalla l’han començat a perdre els homes-amos-de-tota-la-vida com es demostra per les dones que sense cap consigna ja han decidit no tenir fills.

11.3 També la tindran perduda perquè la plantejaran en termes culturals quan el problema serà econòmic.

12. Amb tot sempre caldrà respectar a la dona que, per la raó que siga, vullga tenir fills a la manera purament animal.

12.1 Però la decisió descrita en 12 serà una decisió lliurement presa, veritablement lliure, si la societat garanteix la reproducció de l’espècie humana en els laboratoris, amb la gestació dels fetus i el naixement del nou humà al marge del cos de la dona. Evitant aixi que els homes-amos-de-tota-la-vida puguen fer xantatge a les dones en dient-lis: “Si no pariu el món s’acaba”

12.1.1 Sense la garantia descrita en 12.1 , la reproducció de l’espècie humana continuarà recaient en la dona i en conseqüència continuarà la supeditació de la dona respecte a l’home. La maternitat, en definitiva, fa esclava a la dona. És el que hem intentat demostrar.

Ciutat de València, juny del 2006

El diputat Ramon Cardona exigeix disculpes a l’Arquebisbat i diu que es vol condemnar a les dones a “la submissió i el silenci”

Ramon Cardona, diputat d’Esquerra Unida-Verds-l’Entesa en les Corts Valencianes, Ramon Cardona, ha manifestat aquest matí que “el fet que puga eixir un text com el que s’ha publicat a la fulla parroquial Aleluya indica que hi ha un corrent de fons i de pensament fomentat per la jerarquia eclesiàstica que considera a la dona com inferior en drets als homes i que les considera culpables dels possibles delictes i agressions dels homes”, ha dit en referència a un article on es justifiquen les agressions de gènere per l’actitud de les dones. “Hi ha corrents de pensament inacceptables i radicalment misògins que l’Església està obligada a combatre si no vol convertir-se en un reducte de pensament contra les dones i els seus drets”, va recalcar.

“És exigible a l’Arquebisbat una disculpa per escrit i ben explícita que deixe clar que no es culpa a les víctimes dels delictes dels agressors. És una culpabilització a les víctimes que resulta sorprenent”, va explicar Cardona. I afegí: “En aquests moments en què l’Arquebisbat està preparat la trobada internacional de les famílies les afirmacions de l’article ens porten a una concepció de la família on es condemna a les dones a la submissió i al silenci davant dels abusos dels homes. L’Església ha de donar una resposta ràpida i satisfactòria davant una de les agressions verbals més importants contra els drets de les dones que com capaços de recordar”.

València, 14 de febrer de 2006
GABINET DE PREMSA ESQUERRA UNIDA-VERDS-L’ENTESA

MOCIÓ SOBRE REDACCIÓ D’UN PROTOCOL D’ACTUACIÓ INTEGRAL EN CASOS DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE A BENISSA
El grup municipal Ciutadans Independents de Benissa – Bloc Nacionalista Valencià (CIBE/BLOC) a l’ajuntament de Benissa, presenta per al seu debat i aprovació si s’escau, la següent
MOCIÓ
La violència de gènere entesa com a violència exercida sobre les dones només pel fet de ser dones, afecta a l’essència mateixa de les relacions humanes, atemptant contra els Drets i la Salut.
La violència de gènere s’ha exercit amb total impunitat per romandre tradicionalment oculta en l’àmbit privat, com si d’un problema particular i íntim es tractara.
En els últims anys, els mitjans de comunicació arrepleguen diàriament tràgics successos que informen de la mort de dones a les mans dels seus marits, companys sentimentals o ex-parelles, cinquanta quatre en el que va d’any, a l’estat espanyol (novembre de 2005), en ocasions, davant de la presència de descendents menors. (més…)

CELEBRACIÓ A ALZIRA
DEL DIA INTERNACIONAL /NO MÉS VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES/
El 25 de novembre: Dia Internacional /No Més Violència Contra les Dones/, fou creat durant el “/Primer Encuentro Feminista Latinoamericano y del Caribe/”, realitzat en juliol de 1981 a Bogota.
Les seves promotores, les dominicanes Magali Pineda i Angela Hernández demanaren al finalitzar la sessió plenària de la trobada que es declarara eixe dia en memòria de tres germanes dominicanes valentes:
Patria, Minerva y María Teresa Mirabal, assassinades per la dictadura de Rafael Leonidas Trujillo, en 1961. El simbolisme de la data és reflex dels fets que dugueren a l’assassinat de les les dones i la trajectòria de les quals: compromeses amb el seu país i decidides a trencar amb els motles sexistes i conservadors de la seva època.
Vint anys després, el 17 de desembre de 1999, l’Assemblea general de l’ONU mitjançant la resolució 54/134 declarà eixa data com el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona.

/I que té a veure una campanya sobre llenguatge no sexista emmarcat en els actes d’aquest dia?/
Doncs per què entenem que el llenguatge és reflex del pensament col·lectiu i transmissor del sistema de valors de la societat, amb la que interactua de tal forma que un llenguatge sexista exclou a les dones, les associa amb valors pejoratius o dificulta la seva identificació.
És per tant com a ferramenta educativa bàsica, la primera eina per a evitar o mantindre el rol de subordinació de les dones als homes. És per això que l’associació /AJUDA /hem organitzat els següents…

ACTES

25 de Novembre 2005.
19 h Xerrada a càrrec de Rosa Peris (filòloga): /A través de l’espill: el poder del llenguatge com a reflex del llenguatge del poder/.
20h. Inauguració de l’exposició CARPETA DE MAPES: gravats de Rafael Amorós i poemes de Xavier Lluna.
Lectura dels poemes a càrrec de l’autor, amb música ambiental pel grup /tres-D/.
L’exposició romandrà fins el dia 2 de desembre.

16 de Desembre de 2005.

18 h. Inauguració de l’exposició de dibuixos: “Tria l’ofici de la teva companya”, realitzats per l’alumnat de 4t. de primària dels col·legis d’Alzira: Pintor T. Andreu, Blasco Ibáñez, Alborxi
i Ausiàs March.
L’exposició romandrà fins el 18 de desembre.

TOTS ELS ACTES SE CELEBRARAN AL SALÓ ÀRAB DEL CENTRE RECREATIU /LA GALLERA/,
SENT OBERTS AL PÚBLIC

Carme Gimeno (BLOC): “És lamentable que el govern de la Generalitat encara no haja fet res per desenvolupar la Llei Integral contra la violència cap a les dones”
La Secretària de Polítiques d’Igualtat de Gènere del BLOC, Carme Gimeno, ha informat hui que tots la formació nacionalista presentarà, a tots els ajuntaments on té representació, peticions formals perquè el divendres 25 de novembre, Dia Internacional contra la violència cap a les dones, “onegen a mig pal totes les banderes dels edificis oficials i es guarde un minut de silenci a les 12 hores per les víctimes de la violència masclista”. La dirigent nacionalista ha donat a conéixer també la Declaració Política que l’Executiva Nacional del BLOC ha lliurat a tots els regidors i regidores de la formació “perquè els ajuntaments assumisquen un compromís institucional de posar en marxa polítiques integrals contra la violència cap a les dones”.
Carme Gimeno ha recordat que el BLOC participa en la Plataforma Feminista del País Valencià, a través de la qual, ha dit “estem denunciant la injustificable tardança del govern de la Generalitat a aplicar les mesures derivades de la Llei Integral contra la violència cap a les dones”, una demora, ha dit la dirigent nacionalista, “que només s’explica per l’enfrontament partidista”, actitud que la nacionalista ha considerat “molt irresponsable, ja que cada dia que passa es produeixen nous casos de violència contra les dones valencianes”
La dirigent del BLOC ha informat que la formació nacionalista participarà en la manifestació unitària que tindrà lloc divendres a la ciutat de València a les 19:30 hores “per tornar-li a traure els colors al PP, i al govern valencià en particular, i acusar-los, amb totes les conseqüències, d’estar contribuint a què no es reduïsca el nombre de víctimes d’agressions masclistes”. En eixe sentit, ha fet una crida a la participació en este acte de tota la militància i simpatitzants del LOC.
Oficina de Premsa del BLOC
València, dimecres 23 de novembre de 2005

http://utopiaverde.org (més…)

Encarna Canet-Especialista Violència de Gènere
Toni Infante-MDT

Ara fa aproximadament un any publicàvem un article titulat “Violència de Gènere: quan els plans que es proposen són insuficients”. En aquell temps encara no havia entrat en vigor la Llei Integral contra la Violència de Gènere del govern del PSOE, però ja ens atrevíem a apuntar que tota la sèrie de mesures punitives, reformes legals, plans, lleis…que s’estaven encetant per a lluitar contra els femicidis, si bé eren positives, eren del tot insuficients.
Un any més tard seguim apuntant el mateix, perquè considerem que totes les mesures posades en marxa van encaminades únicament a mitigar les conseqüències que la violència produeixen en la dona i els fills i filles quan el mal ja està fet. Es a dir que aquestes mesures no són realment preventives de la violència sinó de tractament i rehabilitació (el que s’anomena prevenció terciària). (més…)

De: “AJUDA Dones Juristes”
Assumpte: Article d’opinió d’AJUDA sobre la modificació en matèria de separació i divorç.
Data: Mon, 05 Sep 2005 12:34:11 +0000

Adjunt els remetem un article d’opinió del que ens agradaria que es feren resó i el publicaren al seu mitjà de comunicació.
L’Associació de Juristes Dones d’Alzira-AJUDA, té com objectiu aconseguir que qualsevol dona puga gaudir com a ciutadana lliure de tots aquells drets que li pertoquen, i per a contribuir a que aixó siga una realitat preveu com activitats a realitzar des de cursos de formació a campanyes de divulgació o elaboració de materials i difusió d’opinió, com aquest article.
Ens agradaria que, cas acceptaren publicar-lo, la signatura fora la de Associació de Juristes Dones d’Alzira-AJUDA, en qualsevol cas si precisen un nom propi poden utilitzar el de la Presidenta de l’Associació: Carme González Fernández.
Agraïm la seva atenció.

Una de les qüestions de la nova llei en matèria de separació i divorci que ha produït mes debat és la relativa a la custòdia compartida Ara mateix existeixen dues posicions al respecte clarament antagòniques: una, la que mantenen algunes associacions de dones, que consideren que la custòdia compartida sempre suposarà un trauma per al menor i pensen que sempre és millor que la custòdia l’ostente un dels progenitors i l’altre tinga un règim de visites. L’altra postura, mantinguda principalment per diverses associacions d’hòmens, manté que la custòdia compartida sempre serà beneficiosa per al menor, i la consideren tant un dret dels pares com dels fills. Arribats en aquest punt, i abans de seguir més endavant defensant una postura o una altra, cal preguntar-se què és el què diu la nova llei.
La llei considera que la intervenció judicial ha de reservar-se per a quan siga impossible entre els cònjuges un pacte en relació als fills o el contingut de les propostes siga lesiu per als fills menors o incapacitats. Només en aquestos casos haurà de dictar el jutge una resolució en la qual impose les mesures que siguen necessàries, és a dir, que la pàtria potestat siga exercida totalment o parcial per un dels cònjuges. (més…)