CARTAS DE LOS LECTORES

El vot de conformitat

TERESA GRI i CARLES LLADÓ - Barcelona

Que el vot en blanc creixi no vol dir que tingui cap efectivitat. Per important que pugui arribar a ser el nombre de vots en blanc, els partits majoritaris sempre es reparteixen tots els escons. Tots.

Imaginem que es vol protestar contra un partit i que el vot en blanc és tan majoritari que és precisament aquest partit l´únic que sobrepassa el 3%, que és el mínim establert. Amb majoria absoluta, podria fer i desfer i deixar de fer i posar encara més militants seus als llocs clau de l´Administració i mantenir-se en el poder per sempre més.

L’únic cas en què el vot en blanc podria servir de protesta seria aconseguint que cap partit no assolís el 3%. Aquesta és una possibilitat de les circumscripcions petites - com les d´alguns municipis d´Euskadi, per exemple-,en les quals si cap partit no assolís el 3% s´haurien de repetir les eleccions. Això sí que seria protestar.

Però en elevar el vot en blanc, es pot barrar el pas a un partit minoritari amb possibilitat de tenir representació. Per tant, votar un partit com l´anterior, amb possibilitat d´esgarrapar algun escó als partits majoritaris, sí que podria ser un vot de protesta i càstig.

Als polítics els molesta l´abstenció - per això els governs es gasten diners públics per combatre-la-,però mai no haureu sentit queixar-se cap polític del vot en blanc. El blanc és un vot que ja va bé als polítics, perquè sembla de protesta però de fet és de conformitat.