[traduït al valencià per ANNA]
Totalment d’acord amb aquestes moderades reflexions [l’article de Floren Dimas]. A més, la Seu Social de la Fundación Príncipe de Astúrias està a Oviedo, en el “prestigiós” i cèntric carrer de General Yagüe i a cap dels seus components ni a cap polític d’aquell Ajuntament se li cau la cara de vergonya passejar pel món el nom de semblant monstre genocida. Açò ho diu tot. Marcos Ana és molt lliure d’opositar a aquest “manegat reconeixement”, però mai en nom i representació col·lectiva de qui van lliurar la seua vida física o moral en el genocida atropellament que va suposar la guerra i posterior dictadura, més feroç que la guerra mateixa. Menys encara, quan estem veient i patint fins a on arriba la sinceritat de l’esperit reconciliador de polítics, jutges i, sobretot i paradoxalment, la Fiscalia i els seus fiscals, que han convertit en un sagnant i ridícul sarcasme la Llei de la Memòria Històrica.
Repetisc, si Marcos Ana i el “cor d’àngels custodis del més ranci esperit franquista” volen seguir avant amb aquesta farsa, doncs que siga una decisió seua personal i estrictament particular, d’altra banda legítima i respectable. Si MA està afectat pel “síndrome d’Estocolm”, el que a la seua edat seria el súmmum, doncs “amb el seu pa s’ho menge”, però no caiguem els demòcrates sincers en aqueix parany de la reacció. No ens deixem enganyar.

José Antonio Carrasco Pacheco. Associació Cultural Memòria i Justícia d’Elx i Comarca. President.