FOTO: Rut Carandell amb membres de la plataforma Sobirania i República en el barri de la Ribera de Barcelona.
———————
Ara fa 23 anys que vaig entrar Esquerra Republicana de Catalunya plenament convençuda que era l’únic camí per treballar de forma coherent i ètica per la independència. Tots els altres partits hi havien renunciat o creien que aquest objectiu no era possible. Durant aquests anys he estat més o menys d’acord amb la ruta presa cap a aquest objectiu, però des de l’any 2006 estic totalment en contra de la deriva en què ha entrat aquest projecte. El meu objectiu no és el seu objectiu. Les sigles en les quals vaig entrar a militar ja no són les mateixes. Des del punt de vista ideològic sóc al mateix punt de partida on era quan tenia 20 anys, però el projecte en què vaig entrar a militar ja no existeix. De fet, ara ja no militava a Esquerra Republicana de Catalunya i em dono de baixa d’unes altres sigles: Esquerra. Ells són ara una altra gent, tenen uns altres interessos i un altre objectiu.

Però com que mai no hem pogut, però, desesperar, tornaré a treballar amb moltíssima altra gent per una candidatura transversal: per un moviment ciutadà independentista articulat de forma política. Aquest moviment, però, no ha de caure en l’error dels partits tradicionals, segrestats pels interessos de les seves direccions. Aquests interessos que els fan tan submisos i inútils.

Tu i jo sabem que ens cal una nova aposta valenta i revolucionària: hem de trencar l’status quo actual. Som una força tranquil·la però decidida en la qual els protagonistes han de ser els ciutadans. Ens cal gent amb il·lusió, seriositat, solvència, empenta, iniciativa i creativitat. Gent amb les idees clares.

Qui vulgui veure la independència en vida o bé complir el seu deure per a la propera generació, ara cal que es reagrupi. Necessitem la gent lliure i que vulgui treballar amb independència de criteri per la llibertat de la nostra nació. Ara aquesta és la millor manera de superar la situació de crisi actual i l’única manera de competir econòmicament en una economia global.

Ens cal reagrupar els esforços per encarar amb possibilitats de victòria aquest nou segle que comença. És el moment del risc, el sacrifici i la determinació però també, i encara més important, de la intel·ligència i l’enginy. Trenquem amb allò que no funciona, amb la covardia i la resignació. Si volem guanyar hem d’arriscar. De fet, no hi podem perdre res perquè encara no tenim res. Deixem el llast. Hem d’anar a per totes i sense recança.

Jo ja m’hi he compromès. I tu?

Rut Carandell
REAGRUPAMENT